Denise Castro (Brasil, 1979) fa 16 anys que viu a Andorra i té dos fills: una nena d’11 anys i un nen de 4. Fa sis anys que treballa a l’Escola Bressol d’Ordino, on cada dia atèn infants de 0 a 3 anys als quals li agrada llegir contes. Per això, quan van demanar voluntaris per fer de contacontes a la bebeteca d’Ordino, un cop al mes, no va dubtar d’oferir-se. «M’agrada molt llegir contes a la feina i com que a les sis de la tarda ja tinc temps lliure m’hi vaig apuntar».
La Denise busca que els contes siguin de temàtiques diverses i que coincideixin amb l’època de l’any, i també complementa la sessió amb titelles per allargar-les una mica més i interactuar amb el públic. Per exemple, per Pasqua els va llegir Els ous de la gallina de d’or i per Sant Jordi, una llegenda sobre el cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Divendres que ve, dia 15, a la Biblioteca d’Ordino, oferirà una nova sessió de contacontes per a canalla de 0 a 6 anys. La sessió és gratuïta.

–Quina és la seva afició preferida?
–Anar a la muntanya! També m’agrada molt patinar, però aquí costa perquè és un país de muntanya. I, sobretot, passar temps amb els meus dos fills d’11 i 4 anys.

–Què li agrada més d’Andorra?
–La qualitat de vida que ofereix, la seguretat amb què et mous... M’agrada molt el país.

–Al Brasil hi ha molta inseguretat?
–Bé, en realitat hi ha zones de tot, però és cert que hi ha inseguretat, ho coneix tothom. Però Brasil és un país molt maco!

–I el pitjor d’Andorra?
–El fred! Tot i que m’hi he acostumat... El fred fa que la gent sigui més freda, que es quedi més a casa i surti poc al carrer.

–Quin és el seu racó preferit?
–Doncs tot i que m’agrada molt la muntanya sóc al·lèrgica al pol·len i hi vaig menys del que voldria. M’agrada relaxar-me i anar a l’spa d’Anyós. I a l’hivern esquio, anem molt a la neu amb la família.

–Recicla?
–A la feina sí perquè fem moltes activitats amb els infants amb coses reciclades. A casa reciclem menys, ho hem de fer més...

–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–No, crec que es podria fer d’una altra manera.

–Té pensat tornar al Brasil?
–No, perquè tinc fills, i aquí hi ha moltes més facilitats per estudiar i treballar. Estic molt bé aquí i hi vull evolucionar personalment i laboralment.

–Li agrada el model sanitari andorrà?
–Sí, perquè hi ha coses que si són gratuïtes la gent n’abusa, i està bé que la gent en pagui una petita part per valorar-ho més. Al Brasil, per anar al metge tens una cua de 100 persones davant teu i potser que quan et toqui s’hagi acabat el temps i et quedis sense visita. Aquí tothom pot accedir a la sanitat.

–Comprar a Andorra és barat?
–T’has de moure per trobar bons preus, com que tot ve de fora els productes són més cars. Si es pogués produir aquí tot seria més barat. Ara bé, podríem cobrar més! Tot puja de preu menys els sous!

–Li interessa la política?
–Ni política ni futbol! No hi entenc i m’interessen poc. El país sempre pot estar millor, però, en general, hi ha Seguretat Social per a tothom, els carrers estan nets...

–Està enganxada al telèfon mòbil?
–No, busco l’equilibri. Quan estic a la feina el deixo a casa perquè no l’uso mentre treballo, i a casa sí, quan tinc una estona em dedico a mirar i respondre els missatges.

–Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–Quan puc miro pel·lícules, però, en general, no tinc temps per mirar la televisió, i em quedo adormida!

–A més d’anar a la muntanya i a esquiar, practica algun esport amb regularitat?
–Inento anar al gimnàs, però amb un nen petit és gairebé impossible!

–Intenta o aconsegueix estalviar i fer racó?
–No ho aconsegueixo, em sembla que com tothom... Perquè vols fer coses i estalviar costa moltíssim.