Actriu amateur del grup de teatre Assaig.9 de la Massana, Assumpta Casanovas porta 10 anys sobre els escenaris. A més, la seva passió l’ha portat a ser professora de teatre infantil del Comú de la Massana i directora del grup de teatre de joves Som Bons.kom. Entre d’altres, ha fet publicitat, ha presentat nombrosos actes públics, ha participat al TEDX Andorra i ha interpretat nombrosos papers sobre els escenaris com Entrebancs, Helmut, El mètode Gronholm, Massasport... I tot això, per si fos poc, sent mare de «dues filles precioses». Actualment es troba immersa en el nou projecte d’Assaig.9.

 

–L’actor neix o es fa?

–Neix. Però cert és que a cada obra, a cada projecte, és fa més actor. 

 

–Quin referent artístic té?

–T de teatre, potser perquè són dones com jo. Admiro la Carme Pla, m’hi trobo molt identificada. M’agrada el seu Humor Humà.

 

–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit? 

–Veure el sol, la pluja o la neu. M’és igual el temps que faci, sóc viva i tinc moltes ganes de viure, de posar els peus a terra. Tinc molt per fer i molt per oferir.

 

–Què sent quan puja a l’escenari?

–Nervis, il·lusió... Veure els meus companys damunt de l’escenari feliços i amb moltes ganes de donar-ho tot al públic, que s’ho mereix, no té preu.

 

–Creu que deixarà un país millor als seus fills del que vostè es va trobar?

–Millor no ho sé, no depèn de mi, però intento transmetre’ls-hi valors, perquè amb valors i rodejats de bona gent, la vida és molt més fàcil.

 

–S’ha plantejat mai dedicar-se professionalment al teatre?

–No. No sóc tant professional... (riu)
 

–Compagina el teatre amb alguna afició? Quina?

–I tant! M’agrada molt escriure, ensenyar teatre, una mica d’esport i sobretot gaudir llargues estones dels amics i la família.

 

–Un petit plaer diari?

–Facebook.

 

–Que el pot treure de polleguera?

–El menyspreu i la feina mal feta. 

 

–Crisi econòmica o de valors?

–Em preocupa més la crisi de valors que l’econòmica. 

 

–Algun company del món del teatre al que admiri?

–El Xavi Fernàndez Hermoso i la Dolors Novellas Barceló. M’han tramés la màgia, la experiència i l’estimació pel teatre. No m’imagino la meva vida sense fer teatre, i és gràcies a ells.

 

–Com valora la situació de les arts escèniques al Principat?

–Complicada. Però és respira força de voluntat, sobretot en els grups amateurs, i això és bo, molt bo!

 

–Tres valors fonamentals que li demana a qualsevol company sobre l’escenari?

–Comprensió, que em trameti seguretat i companyonia.

 

–Quin és el millor moment que recorda fent teatre?

–15 dies abans d’estrenar una obra, «ohtel», havíem enterrat el meu pare... I el dia de l’estrena cada vegada que mirava el públic el veia allà assegut, mirant-me... Em va donar tanta força que crec que oblidaré mai la meva actuació. Per mi ha estat la millor de la meva vida.

 

–I el pitjor?

–En una actuació ens vam quedar en blanc tots els companys, durant 2 minuts. Es van fer eterns, una suor freda per tot el cos, una por.... El director una mica més i li agafa un infart! Però finalment tot va acabar be.

 

–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?

–Comença a valorar-se, però ha costat! L’important és que cada actor pugui trepitjar el seu escenari. 

 

–Quin consell donaria a un jove actor?

–Ganes, força i molt humor humà.