Rafel Porta és un dels comercial grans comptes d’SD Distribuciones, empresa especialitzada en la distribució i venda al major de còmics i articles especialitzats en oci. A més, organitza les Jornades Comiqueres, a Barcelona, des de fa onze edicions. L’empresa, una de les convidades al saló La Massana Còmic, ha portat originals de diversos autors de primera fila, firmats pels mateixos creadors.

–A més de distribuir els còmics, què més fa SD Distribuciones?
–Tothom creu que som una societat secreta, que som els grans controladors del còmic a Espanya, però només som una distribuïdora! El que passa és que tenim més vessants a més dels còmics, com el marxandatge i els jocs de taula o de cartes. Tenim un pes específic i intentem ajudar les editorials a redistribuir, col·laborem estretament amb elles per donar-los un cop de mà, i això vol dir ajudar-les en la promoció, tant econòmicament com per editar catàlegs o espais publicitaris. Els ajudem econòmicament perquè si no per elles soles no podrien fer-ho.

–A més de la promoció, també fan moltes activitats.
–D’una banda, jo treballava a Norma Editorial per obrir un mercat, però després em va fitxar SD, que ja tenia un bon posicionament en les llibreries especialitzades però no arribava a les llibreries generalistes. D’altra banda, el Saló del Còmic li va girar l’esquena a la ciutat de Barcelona, abans del 2005, i ens vam decidir a organitzar activitats a les llibreries generalistes que no venien còmics sinó novel·la gràfica, com un producte per a adults, amb espai propi. Com que estàvem vetats al Saló del Còmic, tres botigues es van implicar amb nosaltres: la llibreria Catalonia –que ja no existeix–, la Casa del Llibre i l’FNAC. I vam començar a muntar les Jornades Comiqueres, que han complert onze edicions.

–Quin vincle mantenen amb La Massana Còmic?
–El meu company Jordi Burgués porta el marxandatge i així es va iniciar la relació, ja fa uns deu anys. Vam començar a col·laborar-hi amb material d’autors que participaven a La Massana Còmic i ara hem arribat a una relació més estreta.

–Abans hi col·laborava i ara es queda els tres dies de La Massana Còmic. Com veu el cartell d’aquest any?
–No formo part de l’organització interna sinó que ho segueixo més des de fora, però el cartell em sembla bé. La crisi també està afectant la Massana i això condiciona molt econòmicament a l’hora de portar uns autors o uns altres. Anys enrere hi havien uns quinze autors i ara en són menys, depèn del pressupost, que no sé quin és. Però aquí els autors s’ho prenen d’una manera més relaxada perquè tampoc no estan tot el dia signant, i aquest esperit l’he traslladat a les Jornades Comiqueres.

–En l’àmbit del món del còmic, es coneix la Massana Còmic?
–Qui hi ha estat en parla bé. També és cert que la gent que no hi ha estat no coneix l’esdeveniment. Suposo que és un problema de difusió, perquè no en té. Crec que hauria de tenir una millor connexió amb les xarxes socials, i que els manca un perfil de Facebook hiperactiu. Nosaltres en tenim un de molt actiu des de fa uns anys i funciona molt bé. No és car tenir-ne un, però sí que requereix una dedicació diària.

–El saló de la Massana no ha tingut cap referència al Saló del Còmic de Barcelona, que s’ha celebrat una setmana abans. Hi hauria d’haver estat present?
–És relatiu... Les Jornades Comiqueres tenim molt mala premsa al Saló del Còmic de Barcelona. De fet, a nosaltres ens van vetar, el Saló ens odiava a mort i ara crec que ens suporta, tot i que no els hi caiem molt simpàtics. Ens suporten perquè aportem molts autors, i han après a conviure amb nosaltres.

–Les Jornades Comiqueres es van iniciar el 2004, coincidint amb el Saló del Còmic Internacional de Barcelona. Per què a l’FNAC?
–El Saló de Barcelona estava tancat en sí mateix, amb botigues especialitzades, no hi havia ni l’FNAC ni el Corte Inglés... Les famílies no hi anaven, i les Jornades Comiqueres hi estaven vetades, i aleshores vam decidir de muntar el nostres esdeveniment durant la mateixa setmana perquè així podíem compartir autors amb les editorials que eren presents al Saló però que també col·laboraven amb nosaltres. No dissimulem, érem com uns paràsits enganxats al Saló, però gràcies a nosaltres hi anava més gent que abans. Aquest any, més del 50% dels autors del Saló els ha pagat SD Distribuciones, i de la resta, gairebé un 65 o 70%, en paguem un percentatge. Per tant, ¿qui depèn de qui en aquests moments, nosaltres del Saló o el Saló de nosaltres? Són números.

–Vostè és l’organitzador de les Jornades Comiqueres, però, com seria el seu Saló del Còmic perfecte?
–No es pot mantenir una mentalitat del segle XX en un Saló del segle XXI. El lloguer de l’espai és caríssim, així que jo faria un conveni real entre les llibreries especialitzades i les editorials per disposar d’un espai combinat com, per exemple, sortejar editorials per botiga i arribar a un acord en percentatges. No sé si seria la millor solució, però haurien de parlar-se. El problema és que tampoc no veig una voluntat real entre les llibreries.

–Creu que hi ha més còmics que lectors de còmics?
–Això és evident. I s’ha notat molt amb la crisi. Fa uns anys a França s’havien editat més de 4.000 títols i a Espanya poc més de 3.000, i la xifra, per a Espanya, on no hi ha ni el 10% del mercat que hi ha a França, és una barbaritat. S’hauria de ser més imaginatiu per buscar com promocionar els còmics i aconseguir més lectors.

–Pensa en el digital?
–No precisament... En el mercat queda molt per fer, però, ¿quina promoció es fa? Ni els mitjans de comunicació ni les grans editorials no fan res, i les més petites ho tenen més difícil,. Potser seria interessant tenir una associació que vulgui promocionar el còmic en les llibreries generalistes, que a part dels Tintín, Astèrix o Mortadelo, poca cosa més tenen. La divulgació del concepte de la novel·la gràfica ja ha estat una gran reacció, abans ningú ho feia.

–Quin és el seu autor favorit?
–És impossible que tingui una resposta única, perquè cada dia te’n donaria una de diferent.