Ja va camí de participar en els seus cinquens Jocs dels Petits Estats representant a Andorra, fet que el converteix en un dels referents a seguir en l’atletisme del país i de la cita. La marca més destacada de la seva carrera la va realitzar a la Marató d’Àmsterdam, on va ser el primer no-africà en creuar la meta amb un temps descomunal.

–L’esportista neix o es fa?
–Les dues coses. Has de néixer amb una genètica i unes actituds físiques, però realment si no treballes, per moltes actituds que puguis tenir, no arribes enlloc.

–Quin és el seu ídol d’infantesa?
–Realment mai he tingut ídols. Sempre admires moltes persones, però ídols mai n’he tingut.

–I la seva referència en l’actualitat?
–Qualsevol que sigui allà amunt. Molts atletes africans que ho estan fent bastant bé o espanyols. Podria dir molts noms.

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Ser feliç, estar amb la companyia dels teus estimats, poder entrenar i fer el que m’agrada. No hi ha gaire més.

–Té confiança en el futur?
–Sempre. Hem de confiar en què el futur millorarà i voler nosaltres anar a millor. Si no confiéssim en el futur seria tot molt dolent.

–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–M’agradaria dedicar-m’hi plenament, però m’és impossible. El treball és el que mana (riu).

–A part de dedicar-se a l’atletisme, té alguna afició? Quina?
–M’agraden tots els esports. Ara estic al cent per cent amb l’atletisme però si tinc vacances aprofito per anar a la muntanya o fer un partidet de futbol o bàsquet amb els amics. Qualsevol esport em va bé. També llegir i estar amb els amics m’agrada. El que ens agrada fer a tots...

–Un petit plaer diari?
–No sóc de buscar una cosa que necessiti tots els dies. Poder estar bé, parlar amb els que estimo i amb la família que està lluny ja em satisfà.

–Què la pot treure de polleguera en una cursa?
–No m’agrada el fet de saber que no ho he donat tot i que podria haver fet més.

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un esquiador de muntanya?
–Sacrifici, il·lusió i tenir moltes ganes de millorar.

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes tenen prou reconeixement?
–Crec que s’hauria de reconéixer molt més. Penso que a l’esportista se l’infravalora una mica. Sempre he pensat que sembla que el que tenim a casa val menys que el que hi ha a fora, i això no és així. S’hauria de valorar molt més el que tenim i donar-li molt de suport.

–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–No estic molt posat en la política. Sempre van bé més subvencions. Si el país vol fer una publicitat a l’exterior mitjançant l’esport s’ha d’invertir en esport i donar suport als atletes, entrenadors, a la base, a les federacions,... Crec que l’esport és una manera de fer una bona publicitat de cara a l’exterior del país.

–Un consell per a joves esportistes?
–El més important és que gaudeixin al màxim. I si són constants els resultats arribaran. Hi ha anys que les coses no surten, però poc a poc poden anar millorant i acabaran sortint si realment és tenen les ganes que s’han de tenir.