Josep Mas Magalló té 48 anys i està solter però amb parella. Va nèixer a Escaldes-Engordany i va estudiar tècnic especialista administratiu a la Seu d’Urgell i Magisteri a la Universitat de LLeida. Sempre ha viscut  a Andorra. Actualment és president de l’associació protectora d’animals Laika.
 

–Qualsevol cosa que em faci riure una mica, i que no permeti agafar-me la vida tan seriosament.

 

– Els seus rierols, els seus llacs, mirar els cims de les muntanyes, veure que encara queda alguna vall verge sense explotar, i mirar el cel blau de la meva estimada Andorra en un dia serè.

 

– El trànsit, la mança de comunió amb la natura, la poca solidaritat, el racisme i que alguns encara creguin en  l’ Andorranisme de pota negra...,

 

– Certs llocs del casc antic d’Ordino, i sobretot Coll Jovell quan ja albires tota la vall del Madriu. Ahhh !!, i per misteriós el Roc de les bruixes ( allà es mouen energies que no puc explicar ).

 

– Per suposat, encara que no reciclo tots els residus que genero. 

 

– No m’agradarà pagar-lo, però com no tinc més remei de què serveix queixar-nos d’ara  endavant , això sí, com el frau fiscal sigui una pràctica generalitzada en el nostre país, em farè objector de consciència sobre el tema següent: Com es sent un de beneit quan uns paguen i els altres no perquè es creuen més espavilats que la resta.

 

– Quan era jove vaig pensar marxar uns mesos a un racó perdut del món on hi hagués pobresa i així salvar vides, cuidar dels altres i creure que seria millor persona, potser hagués sigut així..., o potser no..., el fet de creure que podem salvar a algú ens col.loca un esglaó per sobre d’aquesta persona, i em pregunto si això és la veritable caritat. 

 

– Espero que quan estigui malalt em cuidin bé...., per altra banda no és del tot just segons la meva visió del que hauria de ser una atenció sanitària universal per a tothom, independentment dels seu poder econòmic .

 

– Segons el que vulguis comprar i la teva capacitat adquisitiva a l’hora de comprar.

 

– M’interessa les accions que es prenen en nom de la política, i que condicionen les nostres vides, i per tant alguna cosa hem de dir si considerem que són poc justes, poc solidaries, poc sostenibles, poc equitatives..., i no sé quantes coses més, i  que no tindrien res a veure amb una política del poble i per al poble.

 

– Maleïda esclavitud dels servilisme tecnològic, però alhora quina bendició de l’era de la comunicació sense límits.

 

– M’agrada veure un Barça-Madrid i com cau un gol en l’últim segon a favor dels cules..., una pel.lícula que em tregui de la somnolència, un debat sobre la vida,  i si pot ser que sigui de gent intel.ligent, i en un moments donat un programa que no em faci pensar.

 

– Quina enganyifa la mort quan no has viscut segons el que et dictamina el teu cor, quina bendició la mort quan cada moment és una replica del moment viscut anteriorment, i no pensem més en la mort perquè em perdó uns segons valuosos de vida , i perquè ,a més a més, la mort vindrà un dia a saludar, i jo espero retre-la el saludo com ella es mereix.  
 

 

– Vaig practicar durant molts anys taekondo, ara mateix practico el no sentir-me gras per tots els mitjans possibles. 

 

– No suporto l’idea d’estar en una situació  de molta precarietat econòmica i, per això, estalvio però tampoc  aspiro a ser un decrèpit avar que va morir amb els seu únic consol d’haver amuntegat una riquesa del tot inservible i fomentada en l’egoïsme més absolut.