VENTURA ESPOT CÒNSOL MAJOR D'ORDINO
VENTURA ESPOT: «Vull ser recordat com un cònsol honrat, simpàtic i treballador»
Ventura Espot és al capdavant del Comú d’Ordino des de fa més de set anys (2007-2011; 2011-2015). Ara encara els últims mesos de mandat, fins a finals d’any que hi haurà les eleccions comunals, amb el repte de fer rendible el camp de neu d’Arcalís i seguir apostant per Ordino com la parròquia amb qualitat de vida.
–Aquest setmana parlaran de la redefinició del contracte mitjançant el qual Arcalís forma part de la marca comercial Vallnord. Què vol Ordino?
–A la marca Vallnord se li ha destinat tants diners que és molt coneguda i no es pot deixar caure, seria una mala jugada per a les dues societats [Secnoa i Emap]. Vallnord es mantindrà. Com? Doncs en parlarem durant les pròximes setmanes. Hi comença a haver recels en el contracte mandat i, tot i que entenem que és el marc necessari per fer la comercialització, hauria d’aconseguir que cada societat s’hi senti còmoda. Hi haurà diferents propostes però ens les presentaran aquests dies.
–La gran perjudicada és Arcalís?
–No, no. No hem de buscar responsables, ni beneficiaris, ni perjudicats. El que està firmat, està firmat, i ara hem de trobar com estar tots contents.
–Per què físicament és impossible arribar a connectar els tres sectors i fer un gran domini?
–Actualment sí, a no ser que vingui un xeic àrab! És factible amb molts diners, tocant una mica el Parc Natural del Comapedrosa, baixant cap a l’Angonella, tot i que a molta gent d’Ordino no li agradaria... Es pot fer, però no es veu amb bons ulls.
–Arcalís és el camp de neu a més alçada, però la més perjudicada per la meteorologia.
–Sí, és una tema de geolocalització. La carretera és la que és, fa molt vent... L’obertura de la carretera ha funcionat molt millor aquest hivern però el vent ens ha matat... És un tema de seguretat i s’ha de tancar.
–I per a que hi entrin socis privats, cal que primer Arcalís tingui beneficis.
–Mai hi ha hagut cap hivern, almenys des del nostre mandat, que Ordino no tanqui! La gent hi creu i s’han buscat mesures per a que en un futur no massa llunyà sigui rendible. A més, en els vuits anys de mandat hem coincidit amb la crisi, el canvi climàtic... La nova direcció va entrar l’estiu passat i no va poder planificar aquesta temporada, però ara ja ha preparat la pròxima temporada.
–La parròquia creu en el projecte?
–Sí, el poble hi creu, i agradi o no agradi n’és el motor. No ha estat el motor que tots esperàvem perquè si funciona Arcalís funciona tota la vall i ara s’ha estancat. A més, l’urbanisme és molt estricte a Ordino, no es poden fer grans edificis, no n’hi ha al camp de neu, i això es nota.
–Amb la Massana es posen d’acord en molts temes, com en mancomunar serveis, però en d’altres no. Els límits parroquials, per exemple.
–És un tema històric en què cadascú defensa el que creu que és seu. Nosaltres vam fer un oferiment que semblava que prosperava però al final es van fer enrere. Nosaltres defensem allò que els nostres avantpassats ens van dir que era Ordino, per això anem per la via judicial.
–Tot això perjudica a l’hora de fer el cadastre.
–Hi ha una zona discordant. Nosaltres posem que és nostra, ells que és seva!
–Abans parlava dels durs criteris urbanístics a la parròquia, però han afavorit que la gent vingui a viure aquí per l’entorn i la qualitat de vida.
–Fa anys que es va decidir –ja abans que entréssim al comú– que el model a seguir era aquest, i s’ha encertat. Quan hi havia l’especulació pura i dura i es pujaven edificis molt alts aquí es va optar per la pedra i la fusta i unes ordinacions restrictives en obra civil que han donat els seus fruits. La Pleta va ser un referent d’arquitectura tradicional de muntanya i ara ho serà la Querola, el projecte de Jean Nouvel.
–És el seu últim any al capdavant del Comú d’Ordino...
–Afortunament i desgraciadament...
–Ha dit que la política s’acaba aquí, almenys de moment.
–No, no, ja està! L’any 1992 vaig estar de consol menor i després quatre anys a l’oposició, que em va fer veure el que passa quan tens el poder, i com que les vaig passar magres no ho he volgut fer durant aquests vuit anys de mandat amb la minoria.
–Durant les gairebé dues legislatures, quins han estat els grans temes?
–Nosaltres vam dir des de l’inici que volíem estar molt en contacte amb el poble, escoltar la gent, i ho hem fet. La primera legislatura el gran tema va ser l’eixample de la carretera general 3, sortint d’Ordino, que feia més de 30 anys que es demanava, i ens vam posar d’acord amb els privats. Ara es faran els eixamples cap a la Cortinada i el Serrat.
–I el Centre Esportiu d’Ordino, no?
–També! El CEO tenia un dèficit important però hem anat aconseguint nous socis i reduint despesa energètica. De pèrdues d’uns 300.000 euros l’any ara estem a uns 75.000 euros, i potser aconseguirem zero dèficit.
–El CEO complementarà el Centre de Tecnificació Esportiva?
–Hem de ser complementaris, i qualsevol activitat que es faci aquí, encantats de la vida.
–Com encara aquests últims mesos de mandat?
–Tenim un pressupost acceptat, però sí que ens atura la visió de futur. Pots deixar coses apuntades, però vas amb el fre de mà posat. No pots dir «l’any que ve farem això», ara som menys resolutius per als temes futurs. No fem projectes a mitjà i llarg termini.
–Com li agradaria que la gent el recordés com a cònsol?
–M’agradaria que fos un cònsol simpàtic, honrat i treballador. Amb això ja en tindria prou.
–Acaben de tancar els comptes del 2014, amb superàvit. El pròxim exercici el tancarà el nou equip de govern.
–Hem tingut la sort de tenir dos grans consellers de finances: primer, la Meritxell Martí i, ara, el Jordi Ordoñez. És cert que hem tingut la sort de tenir la Querola, però la sort també es busca! Vam treballar perquè no se’ns escapés. Quan vam arribar al comú vam unificar tots els deutes que teníem, quasi 24 milions d’euros, a pagar en 25 anys, i si anem fent els deures arribarà un moment que estarem a zero.
–Ordino no supera el sostre d’endeutament però continua sent elevat, cap a un 92%.
–Sí, però Ordino no té taxes importants de comerç, tenim un flux important de gent que ve a viure a la parròquia i vol serveis, tenim el CEO, una excel·lent Escola Bressol... Però hi hem de posar diners comunals, i a Arcalís també aportem diners, per tant, hem de ser prudents.
–Les transferències i les competències comunals seran dos dels temes clau del pròxim Govern. Vostè ha dit que sense les transferències, Ordino està mort.
–Sí, i amb el balanç comptable s’evidencia. Amb els poc més de 5 milions d’euros que ingressem poca cosa podríem fer. Hem iniciat l’Escola Bressol, per exemple, que no és competència nostra però ho fem perquè som propers al poble. Però ho hem fet tots els comuns! És un servei per al poble. A Ordino tenim poca població, però si ens tanquen l’aixeta de les transferències...
–I si els limiten les competències? Durant la campanya de les eleccions generals s’ha parlat que els comuns han anat agafant competències que no els pertoquen.
–Bé, la llei s’ha de tornar a revisar, però no hem arribat a un acord. Ara sembla que ho portarà Rosa Ferrer, que ha estat cònsol i consellera general, i pot ser una ministra resolutiva a l’hora de resoldre discrepàncies entre el comú, el Govern i el Consell General.
–I com tots els comuns tenen pendent l’Agència Tributària Comunal.
–Ara en tindrem dos, perquè tenim el programa informàtic de cada comú. Ho tenim, és un tema de cobrament i taxes comunals i com a cònsol em costa acceptar certes coses, però si ho diu la llei, ho farem.
–Aquest setmana parlaran de la redefinició del contracte mitjançant el qual Arcalís forma part de la marca comercial Vallnord. Què vol Ordino?
–A la marca Vallnord se li ha destinat tants diners que és molt coneguda i no es pot deixar caure, seria una mala jugada per a les dues societats [Secnoa i Emap]. Vallnord es mantindrà. Com? Doncs en parlarem durant les pròximes setmanes. Hi comença a haver recels en el contracte mandat i, tot i que entenem que és el marc necessari per fer la comercialització, hauria d’aconseguir que cada societat s’hi senti còmoda. Hi haurà diferents propostes però ens les presentaran aquests dies.
–La gran perjudicada és Arcalís?
–No, no. No hem de buscar responsables, ni beneficiaris, ni perjudicats. El que està firmat, està firmat, i ara hem de trobar com estar tots contents.
–Per què físicament és impossible arribar a connectar els tres sectors i fer un gran domini?
–Actualment sí, a no ser que vingui un xeic àrab! És factible amb molts diners, tocant una mica el Parc Natural del Comapedrosa, baixant cap a l’Angonella, tot i que a molta gent d’Ordino no li agradaria... Es pot fer, però no es veu amb bons ulls.
–Arcalís és el camp de neu a més alçada, però la més perjudicada per la meteorologia.
–Sí, és una tema de geolocalització. La carretera és la que és, fa molt vent... L’obertura de la carretera ha funcionat molt millor aquest hivern però el vent ens ha matat... És un tema de seguretat i s’ha de tancar.
–I per a que hi entrin socis privats, cal que primer Arcalís tingui beneficis.
–Mai hi ha hagut cap hivern, almenys des del nostre mandat, que Ordino no tanqui! La gent hi creu i s’han buscat mesures per a que en un futur no massa llunyà sigui rendible. A més, en els vuits anys de mandat hem coincidit amb la crisi, el canvi climàtic... La nova direcció va entrar l’estiu passat i no va poder planificar aquesta temporada, però ara ja ha preparat la pròxima temporada.
–La parròquia creu en el projecte?
–Sí, el poble hi creu, i agradi o no agradi n’és el motor. No ha estat el motor que tots esperàvem perquè si funciona Arcalís funciona tota la vall i ara s’ha estancat. A més, l’urbanisme és molt estricte a Ordino, no es poden fer grans edificis, no n’hi ha al camp de neu, i això es nota.
–Amb la Massana es posen d’acord en molts temes, com en mancomunar serveis, però en d’altres no. Els límits parroquials, per exemple.
–És un tema històric en què cadascú defensa el que creu que és seu. Nosaltres vam fer un oferiment que semblava que prosperava però al final es van fer enrere. Nosaltres defensem allò que els nostres avantpassats ens van dir que era Ordino, per això anem per la via judicial.
–Tot això perjudica a l’hora de fer el cadastre.
–Hi ha una zona discordant. Nosaltres posem que és nostra, ells que és seva!
–Abans parlava dels durs criteris urbanístics a la parròquia, però han afavorit que la gent vingui a viure aquí per l’entorn i la qualitat de vida.
–Fa anys que es va decidir –ja abans que entréssim al comú– que el model a seguir era aquest, i s’ha encertat. Quan hi havia l’especulació pura i dura i es pujaven edificis molt alts aquí es va optar per la pedra i la fusta i unes ordinacions restrictives en obra civil que han donat els seus fruits. La Pleta va ser un referent d’arquitectura tradicional de muntanya i ara ho serà la Querola, el projecte de Jean Nouvel.
–És el seu últim any al capdavant del Comú d’Ordino...
–Afortunament i desgraciadament...
–Ha dit que la política s’acaba aquí, almenys de moment.
–No, no, ja està! L’any 1992 vaig estar de consol menor i després quatre anys a l’oposició, que em va fer veure el que passa quan tens el poder, i com que les vaig passar magres no ho he volgut fer durant aquests vuit anys de mandat amb la minoria.
–Durant les gairebé dues legislatures, quins han estat els grans temes?
–Nosaltres vam dir des de l’inici que volíem estar molt en contacte amb el poble, escoltar la gent, i ho hem fet. La primera legislatura el gran tema va ser l’eixample de la carretera general 3, sortint d’Ordino, que feia més de 30 anys que es demanava, i ens vam posar d’acord amb els privats. Ara es faran els eixamples cap a la Cortinada i el Serrat.
–I el Centre Esportiu d’Ordino, no?
–També! El CEO tenia un dèficit important però hem anat aconseguint nous socis i reduint despesa energètica. De pèrdues d’uns 300.000 euros l’any ara estem a uns 75.000 euros, i potser aconseguirem zero dèficit.
–El CEO complementarà el Centre de Tecnificació Esportiva?
–Hem de ser complementaris, i qualsevol activitat que es faci aquí, encantats de la vida.
–Com encara aquests últims mesos de mandat?
–Tenim un pressupost acceptat, però sí que ens atura la visió de futur. Pots deixar coses apuntades, però vas amb el fre de mà posat. No pots dir «l’any que ve farem això», ara som menys resolutius per als temes futurs. No fem projectes a mitjà i llarg termini.
–Com li agradaria que la gent el recordés com a cònsol?
–M’agradaria que fos un cònsol simpàtic, honrat i treballador. Amb això ja en tindria prou.
–Acaben de tancar els comptes del 2014, amb superàvit. El pròxim exercici el tancarà el nou equip de govern.
–Hem tingut la sort de tenir dos grans consellers de finances: primer, la Meritxell Martí i, ara, el Jordi Ordoñez. És cert que hem tingut la sort de tenir la Querola, però la sort també es busca! Vam treballar perquè no se’ns escapés. Quan vam arribar al comú vam unificar tots els deutes que teníem, quasi 24 milions d’euros, a pagar en 25 anys, i si anem fent els deures arribarà un moment que estarem a zero.
–Ordino no supera el sostre d’endeutament però continua sent elevat, cap a un 92%.
–Sí, però Ordino no té taxes importants de comerç, tenim un flux important de gent que ve a viure a la parròquia i vol serveis, tenim el CEO, una excel·lent Escola Bressol... Però hi hem de posar diners comunals, i a Arcalís també aportem diners, per tant, hem de ser prudents.
–Les transferències i les competències comunals seran dos dels temes clau del pròxim Govern. Vostè ha dit que sense les transferències, Ordino està mort.
–Sí, i amb el balanç comptable s’evidencia. Amb els poc més de 5 milions d’euros que ingressem poca cosa podríem fer. Hem iniciat l’Escola Bressol, per exemple, que no és competència nostra però ho fem perquè som propers al poble. Però ho hem fet tots els comuns! És un servei per al poble. A Ordino tenim poca població, però si ens tanquen l’aixeta de les transferències...
–I si els limiten les competències? Durant la campanya de les eleccions generals s’ha parlat que els comuns han anat agafant competències que no els pertoquen.
–Bé, la llei s’ha de tornar a revisar, però no hem arribat a un acord. Ara sembla que ho portarà Rosa Ferrer, que ha estat cònsol i consellera general, i pot ser una ministra resolutiva a l’hora de resoldre discrepàncies entre el comú, el Govern i el Consell General.
–I com tots els comuns tenen pendent l’Agència Tributària Comunal.
–Ara en tindrem dos, perquè tenim el programa informàtic de cada comú. Ho tenim, és un tema de cobrament i taxes comunals i com a cònsol em costa acceptar certes coses, però si ho diu la llei, ho farem.