Foto: EL PERIÒDIC

Lluís Mera és persona coneguda a la Seu d'Urgell i a la seva comarca per estar molt sovint al capdavant de moviments socials que afecten en major o menor grau als seus conciutadans. Aquest home va nàixer a Martorell l'any 1956 i va ser criat en l'orfenat Ribas de Barcelona. Diu d'ell mateix que la formació que té bàsicament li ha donat la universitat de la vida. A banda del català parla altres tres idiomes, el castellà, l'anglès i el francès. Esta vinculat professionalment al món de l'hosteleria, però a més en els darrers mesos bolca pràcticament la totalitat dels seus esforços en aconseguir que les persones aturades del Pirineu puguin accedir de manera més fàcil al mercat laboral andorrà. Ha aconseguit petits avenços que han fet obrir més d'una consciència.

–Quina és la seva afició preferida?

–Entre les meves aficions està en primer lloc el cinema i la natura.

–Què li agrada més d'Andorra?

–El Principat té espais de natura molt macos i és per això que, sens dubte, em quedo amb els seus paisatges.

–I el què menys?

–Per mí el pitjor és que que la gent per unes coses es consideren europeus i per d' altres no, per exemple, els entrebancs i les dificultats laborals que posen als seus veïns del Pirineu.

–Quin és el seu racó preferit del país?

–La Vall d'Incles en la que respira un aire diferent.

–Acostuma a reciclar?

–Sempre i habitualment reciclo perquè és el què s'ha de fer.

–Està d'acord amb pagar l'IRPF?

–Sí però tenint en compte determinades condicions perquè aquí si que no totes les persones són iguals.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–Sí la veritat es que sí. De fet ja hi he estat a Franca i Anglaterra . Quan amb jubili penso anar a Austràlia perquè sempre ha sigut el meu somni.

–Li satisfà el model sanitari?

–Sí però com a tot és millorable.

–Comprar a Andorra és barat?

–Abans comprar a Andorra sortia a compte, ara cada vegada menys. Penso que amb això ja ningú té dubtes.

–L' interessa la política?

–Sí però sempre des d'un vessant més social que institucional.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Evidentment ja que per raons de feina no en puc prescindir. Per a mí forma part de la meva vida.

–Quin és el programa de TV que més li agrada?

–Només les pel·lícules .

–Té por a la mort?

–No perquè crec que forma part del procés de la mateixa vida: nèixer, viure i morir. La mort representa per a mi arriba el final del viatge de la vida.

–Creus que desprès hi ha alguna cosa?

–Sí. Per això val la pena viure.

–Practica algun esport?

–Vaig a còrrer i faig bàsquet. M'agradaria poder practicar el ciclisme

–Intenta estalviar?

–Hi tant però la veritat és que no ho aconsegueixo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.