Foto: TONY LARA

Tinc 35 anys . Vaig néixer a Barcelona i visc a Andorra des de fa 11 anys. Vaig estudiar Ciències Polítiques i després Periodisme. Al 2012 vaig crear Dixit. Ajudo a comunicar més i, sobretot, millor i diferent. Les relacions humanes són relacions perquè hi ha una comunicació. Viure és comunicar.

–L'empresari neix o es fa?

–Doncs no ho sé perquè no em considero empresari. Sóc un periodista que vaig crear una empresa per mantenir viva la meva vocació. El periodista neix o es fa? En aquest cas sí que et puc dir que neix. Almenys en el meu cas. Sempre, des de molt petit, em pregunto constantment les coses.

–Quin format té la seva empresa? ¿És familiar, de socis...?

–Sóc autònom.

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–Saber que aprendré alguna cosa nova.

–Té confiança en el futur?

–I tant. Sóc optimista de mena. Això implica que sovint t'endús decepcions, però sempre he aplicat allò del que importa no és les vegades que caiguis sinó que sempre t'aixequis.

–Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè es va trobar?

–Tant de bo.

–Abans de ser empresari, quines feines va fer?

–Mentre estava a la Universitat combinava els estudis amb la feina a la impremta del meu pare (una impremta familiar centenària). Quan vaig acabar la carrera de Periodisme vaig treballar al PERIÒDIC D'ANDORRA durant set anys. Després vaig estar a Ràdio i Televisió d'Andorra fins que al 2012 vaig renunciar a la feina que tenia per crear la meva pròpia empresa de comunicació. He pogut tocar totes les tecles del periodisme i també he conegut i patit la part fosca d'aquesta professió. Tot això m'ha aportat molt.

–Compagina la feina amb alguna afició? Quina?

–L'esport en general i el futbol en particular. Els caps de setmana (si la feina m'ho permet), faig més de 400 km. per jugar un partit de futbol. Em serveix per desconnectar. Sempre m'ha entusiasmat l'esport d'equip.

–Un petit plaer diari?

–Serien dos. El cafè amb llet al despertar i les galetes abans d'anar a dormir (en sóc un devorador).

–Què el pot treure de polleguera a la seva feina?

–El negativisme.

–Vivim una crisi econòmica o de valors?

–De valors . Vivim en una societat apàtica, egoista i adormida. M'agraden els nens petits perquè constantment diuen: per què? Són inquiets, volen descobrir, saber. Si tots ens preguntéssim sovint per què passen les coses i batalléssim per saber-ne les respostes segur que no parlaríem de crisi.

–Té algun empresari conegut com a referència?

–No. La meva referència són els meus pares. Del meu pare n'he aprés la constància i la serenitat per afrontar qualsevol situació per molt complicada que sigui. Mai l'he vist perdre els papers. De la meva mare la fortalesa i la capacitat de treball. No he conegut i crec que no coneixeré mai ningú tant forta com la meva mare.

–Tres valors fonamentals que li demana a un empleat seu?

–Diàleg, innovació i atreviment.

–Quins són els valors fonamentals de la seva empresa?

–Treball, treball i treball.

–Les mesures polítiques actuals l'ajuden en la seva activitat?

–No.

–Tres mesures que l'ajudarien?

– Tres que serveixin per agilitzar els tràmits i eliminar la burocràcia.

–Quin consell donaria a un jove emprenedor?

–Un de teòric: Que la millor idea del món és supèrflua si el món no la coneix. Un de pràctic: Que no pensi en rendibilitzar la idea sinó en comunicar la idea. I un de realista: Que no li faci por ser mileurista o treballar sense percebre un euro durant una bona època.

Per a més informació consulti l'edició en paper.