Foto: EL PERIÒDIC

Nascut a Andorra el 30 d'abril del 1972, casat, pare de dos filles de 10 i 14 anys, compromès amb el seu ofici i el seu negoci des dels 15 anys on la cuina és la seva gran passió....

–Afició preferida

–Tinc molta afició al rugbi i al ciclisme.

–Què li agrada d'Andorra?

–El seu entorn natural és el que més m'apassiona.

-I el pitjor?

–Els col·lapses circulatoris que patim en alguns moments concrets.

–Quin és el seu racó preferit del país?

–Un dels preferits es quan arribes dalt dels Àgols i tens l'estany Blau als peus, l'Illa al fons i Claror al front, és un lloc molt idíl·lic i molt màgic per a mi.

–Recicla?

–Sí, tot el que puc. La meva feina m'obliga, i a més tocant menjar tot el dia tinc un gran respecte ja que hi ha molta gent en aquest món que no pot menjar cada dia.

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–Sincerament no, però entenc que el funcionament d'un país passa per l'aportació que hi hem de fer entre tots.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–Ja hi he estat i la veritat per a mi és difícil marxar d'Andorra. Si algun dia s'escau de fer aquest pensament, per motius de feina, doncs malahauradament ho faré, com tant d'altres ho han fet. El primer és el primer, i si has de tirar una família endavant suposo que t'aferres on calgui.

–Li satisfà el model sanitari?

–Penso que en altres països no ho tenen tant a l'abast com nosaltres i la qualitat que és bastant òptima.

–Comprar a Andorra és barat?

–Depèn del que vulguis comprar, penso que encara som un país amb un atractiu comercial força important.

–L'interessa la política?

–A estones sí. El que passa és que aquí la política té molta tela marinera, al meu entendre

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Dons sí! Makagunlapunyeta, que trist és ser mòbildependent! A vegades el fotria al forn, la veritat. Però mira, en sóc una víctima més i això que és ben cert que és una eina molt pràctica i ràpida per rebre i enviar motes coses.

–Quin programa de televisió li agrada més?

–No tinc gaire temps per mirar la tele,però el dia de descans miro molt els realitys de cuina que estan de moda.

–Té por de la mort?

–Més que por... diria que quan m'arribi sigui en el seu moment natural i no en mig de una vida on tingui encara molt a donar als meus.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–No ho sé, alguna cosa hi deu haver...els que marxen no tornen!

–Practica esport, quin?

–Sí, en practico uns quants, trial, rugbi, squash i ara a l'hivern el tema de la neu també em tira.

–Intenta estalviar?

–Ho intento, com suposo que tothom, però la veritat, no és gens fàcil quan el cost de la vida ofega per totes bandes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.