Foto: fotoesport

–L'esportista neix o es fa?

–Crec que en part es neix però l'experiència també influeix alhora de convertir-te en un esportista d'elit.

–Qui és el seu ídol d'infantesa?

–Més d'adolescent que de petita, m'agradava molt Colin Mcrae, campió del Món de ral·lis al 1995. Recordo que jugava al seu joc, Colin McRae Rally, a l'ordinador. Era molt fan.

–I el seu ídol actual?

–Ara ja no en tinc, però sí que admiro al meu germà Joan, el meu marit i els meus pares.

–Que la motiva a aixecar-se cada dia?

–Unes quantes coses. Sobretot les ganes de viure, que la vida es curta i s'ha d'aprofitar.

–Té confiança en el futur?

– Personalment no em puc queixar i a nivell social sóc optimista. No ho veig tot negre tot i que ara la situació és molt xunga. Aquest sentiment, però, és més de fe que de veure que les coses milloren. Perquè no és així.

–Es dedica plenament a l'esport o té altres feines?

–Actualment només em dedico a l'automobilisme. M'agradaria compaginar però és difícil. Necessitaria una feina flexible perquè són molts dies fora de casa i viatges cada dos per tres. Tant de bo visqués del l'automobilisme. Guanyo alguns diners per premis en efectiu però és més un ajut que un sou; no et guanyes la vida.

–A banda de dedicar-se a conduir, té alguna afició?

–M'agrada molt la muntanya i sobretot la música. Als 16 anys em vaig fer discjòquei i ara, tot i que mantinc la passió i estic al dia, ho tinc abandonat. Amb tot tinc al cap tornar a reenganxar-te i ho faré més aviat que tard.

–Un petit plaer diari?

–Menjar. M'encanta.

–Que el treu de polleguera a la pista?

–Les injustícies. Sempre.

–Tres valors fonamentals?

–L'humilitat, la companyonia i l'amistat.

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–Justament crec que alguns esports sí, però en l'automobilisme estem abandonats. És un esport caríssim, els patrocinadors no ajuden gens i entristeix que en un país com Andorra, amb tanta tradició pel motor, no facin cas als pilots.

–Quines mesures polítiques creu que l'ajudarien en la teva activitat?

–Els ajuts econòmics. Insisteixo a dir que aquest esport es molt car i hi ha molta gent boníssima que es queda al camí, o bé per falta de recursos o bé perquè no té la sort de trobar un padrí.

–Quin consell donaria a un jove?

–Que posi ganes perquè sense això no s'arriba enlloc. I que mai deixi de ser una esponja, perquè independentment de l'edat que tinguis sempre s'aprèn. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.