Foto: TONY LARA

–L'esportista neix o es fa?

–Una mica dels dos. Es neix amb un talent i després s'ha de donar forma a base d'entrenaments. Amb els anys vas evolucionant físicament i també aprenent tàctica i tècnica. Talent i treball són igual d'importants.

–Qui és el seu ídol d'infantesa?

–Raúl, davanter del Reial Madrid, i el grup de música Estopa.

–I el seu ídol actual?

–En tinc molts. No et sabria dir un. Cristiano Ronaldo, Messi, Ramos i molts més... M'agrada una mica de cada un.

–Que el motiva a aixecar-se cada dia?

–Sobretot la família i la parella. Després hi ha altres coses més secundàries però també importants com poden ser poder treballar i millorar en allò que faig.

–Té confiança en el futur?

–Sí que en tinc a nivell personal, perquè tinc fe en mi mateix. A nivell global no depèn de mi però veig que anem bé en unes coses i en d'altres no tant.

–Es dedica plenament a l'esport o té altres feines?

–Tinc altres feines. Sóc professor de nens.

–A banda de dedicar-se a entrenar, té alguna afició?

–Per suposat. A banda d'estar amb la família i amb els amics, que és el més important, m'agrada tot el que tingui a veure amb l'esport. Practico futbol, tennis, pàdel...

–Un petit plaer diari?

–Sense cafè no puc viure. No és que m'ajudi a despertar-me o res així... És que per a mi és un costum. Si no en prenc abans de sortir de casa no soc persona. I abans dels partits també, sobretot amb la selecció.

–Que el treu de polleguera a la gespa?

–La malícia. En un camp no es va a fer mal. Jo soc un jugador impulsiu i amb caràcter però de parlar, no de pegar. Mai se m'ha acudit fer mal de debó a ningú a propòsit. Això no deixa de ser un joc i qui va a fer mal no el volem.

–Tres valors fonamentals?

–Confiança, amistat i amor.

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–No com hauria. Li falten moltes coses. Instal·lacions suficients i correctes, sobretot. I d'altres mitjans. Andorra és un patit país que era petit abans i continua sent-ho a dia d'avui perquè falten recursos. D'altres països sí que han crescut i d'ells s'ha d'aprendre perquè no em val el conformisme de dir que no es pot fer més. Sí que es pot. L'exemple a seguir és el BC Andorra, que a mida que ha pujat categories ha anat guanyant patrocinadors perquè fa les coses bé. En el món del futbol no podem viure professionalment a Andorra, però això hauria de canviar.

–Quines mesures polítiques creu que l'ajudarien en la teva activitat?

–Esponsors privats. És vital. El mecenatge esportiu permetria que hi hagués més inversors privats en el món de l'esport. A dia d'avui gairebé cap equip interessa a nivell comercial.

–Quin consell donaria a un jove?

–Anar a pas a pas, sense pressa i ferm. En la vida no t'has de precipitar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.