Alís a la parròquia d'Encamp Foto: TONY LARA

Veterà de la política torna a primera línia amb una proposta que ha sorprès molta gent. Crític amb el Govern de DA impulsa una candidatura conjunta amb Liberals d'Andorra (Ld'A) per aconseguir arrabassar a DA els dos consellers parroquials d'Encamp en les properes eleccions generals. Es confessa convençut del social-liberalisme i defensa aquesta aliança per l'aritmètica electoral forçada per un sistema electoral que vol canviar. La iniciativa és concreta en una llista d'independents amb els liberals per tal d'aconseguir dos consellers a Encamp que després haurien de pactar al Consell General.

–Com s'ha forjat aquesta aliança amb Liberals d'Andorra, perquè a molta gent li pot sembla estrany aquest pacte.

–Sobretot perquè les meves diferències amb el PLA han estat notòries. Políticament sempre hi ha batalles entre partits. A Andorra tenim un sistema electoral que s'ha de canviar. Ara tenim circumscripció nacional i territorial, un model que obliga a trobar si no pactes, enteses electorals per tenir l'opció de tenir dos consellers per la via territorial. Això sempre ha estat així. Jo vaig fer proposta al comitè local d'SDP d'Encamp, ja que la socialdemocràcia està dividida, i s'ha d'intentar guanyar les eleccions de la territorial d'Encamp. La proposta va ser acceptada, però el comitè nacional d'SDP la va rebutjar. Vista la situació d'Andorra, estic convençut que avui dia si hi ha unes eleccions entre Toni Martí i un altre candidat, l'actual cap de Govern les perdria.

–Per què està tan convençut?

–La majoria d'andorrans no volen més a Martí. És una persona que va prometre unes coses i ha fet tot el contrari. Els polítics han de ser honestos,dir el que fan i fer el que han dit. Martí no ho ha fet, i només per aquest fet molta gent no vol més Martí, qui avui dia no té una majoria a favor.

–Bé, és una impressió. Però quina relació hi ha amb el sistema electoral?

–Perquè ens podem trobar que Martí pugui ser elegit cap de Govern sense tenir una majoria a favor al país, i per això proposem canviar el model i anar cap a una sola circumscripció proporcional. Ara mateix ens trobem que els Verds, que fa anys que es presenten, no han pogut estar mai representats al Consell General. El canvi que proposo necessitaria pactes postelectorals en comptes de fer-los abans de les eleccions. Un país petit com Andorra necessita això, eliminar aquestes set circumscripcions territorials.

–Està pronunciant paraules majors, tocar l'Andorra dels set campanars. N'és conscient?

–Que quedi clar que no estic contra les parròquies. Parlo d'eleccions generals. La proposta d'anar amb Ld'A és per tenir l'opció d'aconseguir un conseller cadascun. Si haguéssim arribat fins al final amb l'acceptació d'SDP a Encamp haguéssim pogut tenir una llista blanca sense color polític, amb dos independents al capdavant i amb el suport de dos grans partits com són Ld'A i SDP.

–No creu que és bastant complicat quan es parteix de programes molt diferents?

–No parlo d'unir programes. És una aritmètica electoral. Es tracta de guanyar dos consellers i quan estiguin al Consell ja faran... M'hagués agradat que aquesta proposta s'hagués pogut imitar en altres parròquies, cadascun amb el seu programa. És el sistema electoral el que força aquesta aliança.

–Molts poden pensar que és una idea una mica rocambolesca...

–És el que es va fer per pactar la Constitució. Andorra necessita que el partits es posin d'acord per tirar el país cap endavant perquè hi ha molta gent, sobretot de la classe mitja i baixa, que ho està passant molt malament.

–No tem córrer el risc que els electors interpretin que la seva proposta és buida i que només es basa en anar contra algú? Retrocedim i pensem en un DA contra Jaume Bartumeu.

–A DA els hi va sortir bé. Però jo no dic això, sinó guanyar un conseller cadascun i després al Consell General pactar. El millor seria que no es formés cap majoria i que es pactés com es va fer per la Constitució.

–Com és concretarà?

–Una candidatura de Ld'A més independents.

–Però els partits polítics tenen l'idea d'una Andorra molt diferent. No veu difícil aquesta convergència?

–Els polítics han de ser intel·ligents. Pactar no vol dir acceptar tot el que proposa l'altre. Es fa un programa comú que reculli el més important i que afavoreixi més el país. Tothom haurà de cedir.

–La iniciativa va sortir dels liberals?

–M'ho van proposar a mi, i la vaig traslladar al comitè local d'SDP a Encamp, que va estar d'acord, en canvi el comitè nacional no ho va acceptar. Van creure que s'havia d'anar cap a un pacte de programes, i no és això. És una aritmètica electoral: guanyar un conseller cadascun.

–Com va recollir la proposta Jaume Bartumeu?

–Bartumeu sempre serà per a mi un gran polític, treballador, honest, que coneix Andorra com ningú. És el millor. Jo només vull guanyar un conseller a Encamp i després veurem que passa amb els pactes. S'ha d'evitar que Martí es trobi amb una gran majoria al seu favor. Una altra cosa que desitjo és que la política es faci al Consell General, no al Govern.

–És una de les crítiques que es fa...

–El Consell General s'ha convertit en una màquina de votar. El Govern proposa i la majoria diu amén a tot. Quan un no hi està d'acord marxa de l'hemicicle i torna a entrar. No és això; al Consell General s'han de prendre les gran decisions per al país, no únicament votar-les.

–Podríem aventurar com a hipòtesi que després de les eleccions pot haver-hi un retrobament amb SDP?

–Primer hem de guanyar un conseller.

–Aquest pot ser vostè?

–Jo segurament no aniré. He estat molts anys fent política i em continua agradant. Em sento social-liberal convençut.

–Quina és la definició?

–L'economia de mercat ha d'afavorir la llibertat econòmica de les empreses i la justícia social. S'han de compaginar aquests dos elements. Si ho fem serà un gran avenç per a la societat. Una altra cosa que defensa el social-liberalisme és que no n'hi ha prou amb la redistribució, que és agafar d'uns per donar-los als altres. Qui té més ha de pagar més, evidentment, però els diners s'han de fer servir per afavorir totes les classes mitges i baixes en educació, formació, un sistema sanitari obert a tothom. No és només ajudar als més febles, sinó donar-lis la possibilitat de pujar. Donar una feina digna i assegurada.

–Quin marge de maniobra pot tenir Andorra quan hi ha tanta dependència dels països veïns?

–Andorra està dins d'Europa. Políticament ha d'estar amb Europa, però ha de poder negociar. El que no pot fer Europa és ofegar-nos.

–De quina manera?

–Als banc andorrans treballen més de mil persones. Hem d'anar en compte, que no passi com a San Marino, on el sistema financer ha deixat d'existir. Ens hauríem de servir dels nostres caps d'Estat perquè ens ajudin a Brussel·les, sempre mostrant seriositat com a país.

–I de portes en dins?

–S'ha de dir prou d'impostos. El sistema impositiu hauria de ser senzill. Em pregunto com ho farà una família que ingressa 2.000 euros al mes per pagar l'IRPF, si també ha de pagar hipoteca i altres impostos i tributs. No podrà. La escanyem. També crec que el model és massa complex. Qui tingui un bon assessor s'escaparà de pagar, mentre que les petites empreses i comerços segurament pagaran més del que haurien de pagar. I que consti que no estic en contra dels impostos.

–Quin és el principal retret que li faria al Govern de DA?

–Martí entén molt d'eleccions. Des del primer dia va voler enfrontar dos col·lectius, que són els funcionaris i els treballadors del sector privat. És el més lleig que es pot fer al país. Els dos són treballadors, i això s'ha fet amb clau electoral, posicionant-se a favor del privat perquè imagino que pensa que li dóna més rèdit electoral. A malmès la imatge dels funcionaris.

Per a més informació consulti l'edició en paper.