Foto: TONY LARA

PSICÒLEG

La Marta és psicòloga especialista en psicologia clínica, psicòloga jurídica, especialista en Altes Capacitats i clínica EMDR. Co-fundadora de NIVI Centre d'Atenció Psicològica. Clínica amb EMDR (tècnica per treballar els traumes). A NIVI treballa amb un equip de 4 psicòlegs, La Meritxel Camp, l'Helena Mas, la Lara Fortó i ella mateixa i compta amb la col·laboració d'altres professionals de la salut i el benestar. El que més li agrada de la seva feina és, per un costat el treball que fa amb equip entre els diferents professionals ja que és molt enriquidor i li permet un enfocament molt més ampli de cada problemàtica; per un altre costat, li agrada la riquesa i el repte que representa afrontar cada dia situacions noves, doncs, considera que cada persona i cada problemàtica són úniques.

És mare de dos fills, el Pol i la Laia.

–Quina és la seva afició preferida?

– En tinc moltes, però si em fas triar, l'esquí és una d'elles; la sensació de lliscar per una pendent nevada, a primera hora del matí d'un dia de sol d'hivern, no té preu: a Andorra ho tinc molt fàcil. Però també m'agrada molt viatjar, conèixer nous indrets, paisatges, gent, cultures i costums diferents així com tastar la seva gastronomia. El món és tant gran, que val la pena està oberta a tota aquesta riquesa.

–Què li agrada més d'Andorra?

– La seguretat ciutadana és un tema important per fer créixer uns fills i valoro tenir la natura a l'abast de la mà. D'altra banda, les distàncies curtes faciliten la vida quotidiana.

–I el què menys?

– La manca d'anonimat i privacitat, així com el caràcter propi dels pobles de muntanya que en certs moments, al meu entendre, és massa tancat.

–Quin és el seu racó preferit del país?

– Un d'ells, és passejar pel poble d'Ordino que s'ha convertit en un poble entranyable, el camí del reg del Solà i la vista panoràmica des del Coll de la Botella.

–Acostuma a reciclar?

– Si, practico el reciclatge habitualment. Crec que com a ciutadana, tinc una responsabilitat respecte al nostre medi ambient.

–Està d'acord amb pagar l'IRPF?

– Bé, penso que abans de fer pagar a la gent pel que produeix hagués calgut racionalitzar la despesa pública del país. Set administracions locals i una administració central per 75.000 habitants em sona a una mica massa. La majoria de poblacions de 75000 habitants tenen una sola administració.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

– Si, però altres qüestions personals han estat prioritàries.

–Li satisfà el model sanitari?

– M'agrada la lliure elecció del professional. És bona característica del nostre sistema sanitari, que es pugui escollir el professional que més t'agradi. Tot i així, dins de l'àmbit de la psicologia, als psicòlegs com a professionals sanitaris ens han deixat fins ara al marge del sistema. Paradoxalment, l'Estat representat pel SAAS practica una competència deslleial, oferint serveis psicològics a preus molt per sota del mercat. En el cas de la psicologia, la gent no pot triar lliurament el psicòleg tal i com ho passa amb la resta de professionals de la salut.

–Comprar a Andorra és barat?

– Determinats articles si, però els de primera necessitat són sovint més cars: la verdura, la fruita, el peix, etc.

–L' interessa la política?

– M'interessa perquè com a ciutadana la política m'afecta diàriament, les decisions polítiques tenen repercussions en les nostres vides.

–Se sent inquieta sense el mòbil?

– El mòbil és per mi una eina de treball imprescindible. De vacances puc desconnectar.

–Quin és el programa de TV que més li agrada?

– No tinc un programa preferit però m'interessa els informatius, documentals, humor i pel·lícules

–Té por a la mort?

– Si, clar! No sóc creient i això em posa les coses més difícils.

– Creus que desprès hi ha alguna cosa?

– No ho sé, ningú ha tornat per explicar-m'ho. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.