Foto: TONY LARA

El dibuixant Jordi Planellas ha triomfat amb la seva Història Digital d'Andorra – èxit de vendes al Sant Jordi del 2012 i un dels llibres del país que més interès va despertar a la passada edició de la Setmana del llibre en català a Barcelona–; aquest 2015 , també amb ALOMA Editors, és el torn de la Història digital de Catalunya.

– L'artista neix o es fa?

– Per a mi, clarament es fa, no crec en dons o habilitats naturals. És cert que hi ha condicions que et poden ajudar o entorpir en el camí, però a dibuixar se n'apren i es necessita molta practica.

– Com t'inspires?

– Penso gran part del dia en la feina que estic realitzant en aquell moment. Intento pensar en múltiples solucions i aplicar el pensament lateral. El moment més productiu és quan m'acabo de despertar.

– Un referent?

– No podria donar-ne només un, constantment veig il·lustracions o còmics que em fascinen i dels que intento aprendre. A més a més, no sóc massa mitòman.

– Com vas aprendre a dibuixar?

– Com tothom: a l'escola. Quan som petits tots dibuixem mes o menys igual, però llavors alguns ho deixen, i alguns continuem. A partir d'aquí he estat autodidacta, buscant referents i aprenent continuament, encara ara.

– La teva millor obra?

– La propera que faci. No acabo mai satisfet i sempre penso que la següent serà millor.

– L'obra d'algú altre que més t'agrada?

– Si n'he de dir només una, Lydie de Jordi Lafebre i Zidrou.

– Un llibre

– Els que més em van marcar en el seu moment van ser els de JRR Tolkien, especialment The Silmarillion.

– Una pel·lícula

– Pel mateix motiu, Contact, de Robert Zemeckis.

– Una obra de teatre

– Mar i cel, de fet vaig intentar fer-ne l'adaptació a còmic.

– Si no haguessis nascut a l'època contemporània a quin segle hauries volgut viure?

– A cap. Si fos només visitar unes hores, tindria un munt de llocs i moments on anar, però a viure-hi? Qualsevol moment anterior va ser objectivament pitjor... de fet a la majoria de segles a la meva edat ja seria mort.

– Quan vas decidir dedicar-te al dibuix?

– Com he dit, no hi ha hagut un moment concret, sempre ha estat natural per a mi dibuixar. Si parlem a nivell professional, quan vaig deixar la feina com a delineant per intentar publicar el meu primer còmic, al 2007.

– Quina seria la teva gran fita?

– Tenir una edat venerable i haver-me pogut dedicar al dibuix tots aquests anys.

– El moment més emocionant de la teva carrera?

– Espero que encara hagi d'arribar, properament tinc cites que em fan molta il·lusió.

– Quin consell donaries a un jove il·lustrador?

– Dedica moltes hores al dibuix, i només treballa gratuïtament per a tu mateix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.