Foto: ÀLEX LARA

–L'esportista neix o es fa?

–Un esportista normal es pot fer sense problema, només cal entrenar. Una altra cosa és ser un crac. En aquest cas també s'ha de néixer amb quelcom especial. Ha de venir amb alguna cosa de sèrie.

–Qui és el seu ídol d'infantesa?

– N'he tingut uns quants. Anant per èpoques de la meva vida, el primer que recordo és Hagi, després Ronaldo i després Rivaldo.

–I el seu ídol actual?

–Guardiola sense dubte. Bé, Messi evidentment que també.

–Que el motiva a aixecar-se cada dia?

–La família, la parella... I no tenir una vida monòtona. La meva feina permet que faci variacions cada dia, que no caiguem en la rutina.

–Té confiança en el futur?

–Moltíssima. Tant en la vida i com en el món de l'esport.

–Es dedica plenament a l'esport o té altres feines?

–No. Treballo al Comú d'Escaldes.

–A banda de dedicar-se a entrenar, té alguna afició?

–M'agraden molt els esports. Practico de tot: tennis, bàsquet... I la consola. Bé, el FIFA. Respiro esport per tot arreu.

–Un petit plaer diari?

–En tinc molts. Aixecar-me cada dia amb la meva parella, el que més.

–Que el treu de polleguera a la banqueta?

–Els entrenadors que protesten perquè sí i contínuament. Com a jugador no callava, però no estava bé. Des que soc tècnic gairebé no ho faig. Ni tres vegades per partit, parlo amb els àrbitres. A més em trasbalsa que no parin d'incordiar. I si ho fan les jugadores del meu equip li recrimino, perquè això de protestar perquè sí no està bé, no és fair play, s'ha de tenir un respecte als àrbitres. És curiós, però, que l'any passat em van expulsar per unes mans de llibre. Vaig cridar «mans» i em va fer fora.

–Tres valors fonamentals?

–Hi posaria dos: la humilitat, i el sentir-se estimat.

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–No. Falta. Potser perquè som amateurs, no sé explicar-ho, però no es reconeix prou la feina que fan.

–Quines mesures polítiques creu que l'ajudarien en la teva activitat?

–Més camps de futbol per tenir més hores per entrenar. Esportivament, que els polítics podrien ajudar més.

–Quin consell donaria a un jove?

–Que lluiti sempre pel que vol i que mai deixi de treballar, que no es rendeixi. I aconseguirà el que vulgui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.