Foto: ÀLEX LARA

–Quina és la seva afició preferida?

–A aquestes alçades de la meva vida és la família. Llegeixo poc però m'agraden les pel·lícules, sobretot les relaxants, no les que s'ha de patir. M'agraden aquelles en les que el dolent és molt dolent i el bo molt bo.

–Què és el que més li agrada d'Andorra?

–M'agrada el país en general. Les meves arrels són a Escaldes-Engordany, per tant aquella parròquia que sempre trobo amb una connotació especial és aquesta.

–I el que menys?

–Sóc molt tolerat i comprensiu. Potser, en general i no només a Andorra, les postures radicals de la gent. Jo sóc molt de parlar i de negociar, sóc molt poc violent.

–Quin és el seu racó preferit del país?

–Casa meva, amb la família.

–Recicla?

–Sí, des del primer dia. Quan era conseller de comú, des del principi sempre vam estar-hi molt a favor. A casa m'ajuda molt la meva senyora, tots som recicladors.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–He estat a punt. Una vegada em van fer una proposta però no em temptava massa. No hi hagués hagut més remei hagués acceptat, però he preferit estar sempre aquí. Vaig tenir l'opció de ser ambaixador resident a Brusel·les, per exemple, però per la família i la feina no ho vaig acceptar.

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–Què vols que et digui? Entenc que s'ha de pagar. Hem viscut èpoques molt plàcides en les que no calia pagar perquè no teníem impostos indirectes però arriba un moment en què per l'encaix a Europa ens demanen certes coses. Jo me'ls crec, i crec que sí. Hi ha gent que diu que pot haver-hi alternatives, però al final acabaríem pagant una cosa o altra. Si aquesta és la figura que s'ha d'aplicar perquè s'homologui a tota Europa, doncs... Quin remei! No estic content perquè s'hagi de pagar, però si s'ha de fer es fa. Sóc pensionista i part dels ingressos que pugui tenir, la meva pensió també compta per pagar. Si amb això el país pot avançar, ho haurem de fer.

–Li satisfà el model sanitari?

–Molt. Sempre es pot millorar, però crec que si amb algú no li satisfà és que no ho ha necessitat mai. Quan has tingut l'ocasió de veure altres llocs fora d'Andorra te'n adones de que tenim un servei molt bo, extraordinari.

–Li interessa la política?

– M'havia interessat molt, òbviament. Ara la segueixo molt, però ja fora del que seria estar en una primera línia.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Tinc mòbil, dels primers que van sortir! Però no m'hi sento inquiet. De fet, quan arribo a casa el paro fins el dia següent. Quan estic a casa si algú m'ha de trucar ho fa al fix.

–Creu que comprar a Andorra és barat?

–Depèn del que compris. Crec que abans s'hi venia per comprar, l'objectiu de la gent eren les compres. Avui hem aconseguit tots plegats que hi hagi atractius diferents com esquiar, Caldea, congressos... La pau i la poca criminalitat. La gent ve per altres motivacions i compren com a conseqüència i això ens aporta el benefici que necessitem al país per sobreviure.

–Té por a la mort?

–No. T'impressiona, és una desconeguda, però saps que no val la pena tenir por perquè ha d'arribar...

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–Sí, sóc creient. Crec que hi ha un altre món millor, sense guerres i sense baralles.

–Intenta estalviar?

–No en excés, a aquestes alçades...

Per a més informació consulti l'edició en paper.