El Sergi Garijo va néixer el 1978 a Barcelona. Entre d'altres, ha estudiat formació professional de grau mig i superior d'auxiliar d'infermeria, els estudis universitaris d'infermeria, el superior d'anàlisi clínic i el d'anàlisi químic. Les seves experiències en hospitals com el de Calella, Granollers, Santa Coloma o Marató li van servir per comprovar les necessitats psicològiques de molts pacients, fet que el va a portar a estudiar psicologia per complimentar els seus estudis quan ja vivia i treballava al Principat. Aquí, va començar a treballar a l'Hospital a l'àrea de Salut Mental i va ser coordinador general de tardes durant gairebé dos anys fins que va arribar a El Cedre a fer la coordinació assistencial ara fa un any.

–Quina és la seva afició preferida?

–L'esport. El muntanyisme, el senderisme i com a esport d'equip el voleibol. He sigut jugador, entrenador i àrbitre.

–Què és el que més li agrada d'Andorra?

–Les muntanyes. Té uns paisatges fantàstics, són relaxants, terapèutics... Són increïbles! M'encanta passejar pels llacs.

–Quin és el seu racó preferit del país?

–En tinc uns quants de preferits. Moltes vegades me'n vaig amb la meva dona als llacs de Tristaina. Però encara m'agrada més la cafeteria d'un hotel del Tarter. Amb la dona hi anem sovint a fer un cafè. Des de la cafeteria es pot veure tota la muntanya, tota la neu... És fantàstic! Ens hi estem allà hores, xerrant, és una passada.

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–Sí, si és moderat. D'alguna manera s'ha de fer la cobertura el dia de demà de totes aquestes despeses. El país està molt endeutat, potser faria menys rotondes i despesa menys necessària i gastaria en aspectes més prioritaris.

–Li satisfà el model sanitari?

–Crec que és satisfactori. Quan treballava a urgències a Catalunya penso que hi havia un abús. Les urgències allà eren de quatre hores d'espera perquè hi havia gent que venia per un refredat. El servei d'urgència està per donar, precisament, cobertura a un urgència real. Aquí hi pot haver una demora d'una hora, però les visites són coherents, no com passa sovint a Espanya o França. També entenc que l'usuari assumeixi part de la despesa i la resta la CASS.

–Li interessa la política?

–No.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Em sento inquiet però no sóc favorable a les noves tecnologies. La meva dona em va regalar un mòbil d'última generació que no utilitzo mai. El que sí que porto sempre a sobre és el d'El Cedre. Em poden trucar en qualsevol moment estigui o no de guàrdia. M'interessa que per qualsevol cosa que passi em puguin fer una trucada i estar informat.

–Té por a la mort?

–Li tinc respecte a la mort, molt de respecte.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–Crec que no. De fet, tinc un bon amic que m'explicava que la mort és la part més justa de la vida, perquè d'alguna manera s'ha d'acabar tot això. Però no hi acabo de trobar el significat.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–De fet, jo vaig venir aquí amb l'idea d'anar a França. Andorra sempre m'ha agradat i m'agrada moltíssim, de petit venia molt amb els meus pares. Un bon amic em va comentar que aquí feien cursos gratuïts de francès. Vaig venir pensant en estar-m'hi uns mesos, aprendre francès i marxar cap a París a treballar d'infermer perquè hi havia molt feina d'infermeria allà. Però quan vaig arribar em va agradar tant Andorra que no vaig ni fer el curs de francès! Em vaig quedar aquí, com si estigués a casa i per molts anys.

–Creu que comprar a Andorra és barat?

–No tant com abans. De petit recordo venir sovint amb els pares a comprar. Però ha canviat molt, l'actualització sobretot de la tecnologia en comparació a abans no és el mateix.

–Quin és el programa de TV que més li agrada??

–Miro molt poc la televisió. El que més miro és el 3/24. També les notícies d'Andorra i els canals Viajar i Història. La dona és la que té el “poder”.

–Intenta estalviar?

–Sí, ho intento. S'ha d'estalviar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.