Foto: TONY LARA

La Consòl Major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, és menuda, viva, simpàtica, però sobretot honesta, tal com ho demostren les seves respostes ràpides i sense embuts. Festejada per DA i pel cap de Govern, Toni Martí, tenint en compte les declaracions i informacions publicades, manté el cap fred.

– El polític neix o es fa?

– En la meva opinió, les dues coses, cal vocació de servei públic i experiència.

– Com va arribar al món de la política?

– A principis dels anys 80, després de moltes converses manifestant les inquietuds dels problemes de l'època a Andorra, un amic em va convidar a participar a les reunions del grup polític Equip de Renovació Parroquial. Durant més de deu anys anava a reunions i ajudava a penjar cartells, ensobrar, repartir correu... I un bon dia, sense gairebé ni adonar-me'n, em vaig trobar en una llista electoral i vaig ser elegida consellera general per Nova Democràcia, el gener del 1994.

– Què la motiva cada dia?

– La vida mateixa. Hauríem de donar gràcies cada dia per ser aquí.

– Té confiança en el futur?

– La història de la humanitat està plena d'avenços i de millores socials. Els moments difícils ens ajuden a superar-nos i a millorar col·lectivament.

– Creu que deixarà un país millor als fills del que vostè va trobar?

– Cada època té pros i contres. Els nostres fills viuen en un país que té una millor qualitat de vida de la que teníem quan era petita. Del que es tracta és de ser feliç i Andorra ofereix totes les oportunitats per ser-ho. Depèn molt de nosaltres, de la nostra actitud davant la vida, que ho aconseguim.

– Quina és la seva professió, a més de la política?

–Sempre he treballat en el món judicial. Vaig ser oficial de justícia al Tribunal de Corts i després vaig treballar en l'advocacia. El període de Cònsol Major d'Andorra la Vella amb dedicació exclusiva, és una excepcionalitat.

– Té alguna afició? Quina?

– Avui dia no tinc gaire temps per aficions. El poc temps que tinc el dedico a intentar cultivar les relacions familiars i les amistats, passar bones estones compartint amb totes elles.

– Un petit plaer diari?

– El suc de taronja i el cafè del matí.

– Què la treu de polleguera?

– La injustícia social.

– Crisi econòmica o de valors?

Una cosa ha comportat l'altra. La crisi de valors ha portat la crisi econòmica.

– Quin és el seu polític de referència?

– Molts. A Andorra, Òscar Ribas, però també Josep Pintat, a qui reconec la bona tasca de negociació amb l'aleshores CEE. He après que cadascuna de les persones que han tingut responsabilitats polítiques d'alt nivell han intentat donar el millor de sí mateixes.

– Tres valors que demana a un polític?

– Compromís social, honestedat i rigor.

– Quins són els valors fonamentals del seu partit?

– Cd'i som una coalició d'independents. Penso que totes les persones que ens hem unit compartim els mateixos valors que he expressat en l'apartat anterior, per treballar en benefici de la ciutadania en general i dels més desafavorits en particular.

– Tres mesures per implantar?

– Més que implantar, m'agradaria que es continués aprofundint en compaginar l'equilibri pressupostari i la reducció de l'endeutament amb continuar donant els mateixos serveis públics i garantir les polítiques socials; posar en valor el nostre patrimoni cultural, tant el material com l'immaterial, reforçar la capitalitat d'Andorra la Vella i donar-li una millor projecció com a capital dels Pirineus.

– Quin consell dóna a un jove polític?

– No sóc ningú per donar consells a ningú. El que m'ha funcionat és intentar fer allò que m'agrada i fer-ho donant el millor de mi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.