Foto: estonian foreign ministry

Nascut a Barcelona fa 64 anys i de família andorrana per part de pare, Antoni Ortadó viu al Principat des de l'any 1974, fa ja 40 anys.

–Quina és la seva afició preferida?

–Escoltar música clàssica, en preferència Wagner, Mozart i Mahler. Són compositors molt diferents, però encara que no ho sembli, amb el temps un em va portar a apreciar la música de l'altre. A casa, el meu avi arquitecte, bon pianista i amic de Pau Casals, era un incondicional de Wagner i per tradició de petit vaig començar a escoltant Wagner i sempre més m'ha agradat, tant la seva música com les històries fantàstiques de les seves òperes. També m'és molt agradable escoltar la música de les operetes vieneses de Stolz, Lehar, Kalman... Per acabar, m'entusiasma la música de entre guerres dels anys 1920 al 1940.

Un lloc important l'ocupa la jardineria, que em permet escollir les plantes, plantar-les, protegir-les i crear i dissenyar un petit jardí. Tot això treballant en plena natura i sense presses amb calma i harmonia.

–Què és el que més li agrada d'Andorra?

–El fet d'ésser un petit país de més de 1.000 anys d'història en pau, on hem sabut mantenir la nostra cultura i tradicions. Sobre aquesta base podrem construir el nostre futur sense perdre tots els valors que ens ha fet arribar fins avui.

–I el que menys?

–Quan hi ha manca de bona planificació, tant urbanística com de país en general; quan no podem dir quina Andorra tindran els nostres fills... En definitiva, quan no es fan les coses ben fetes.

–Quin és el seu racó preferit del país?

– Un indret qualsevol del Principat al costat d'una església romànica on la mà de l'home s'uneix harmònicament amb la natura.

–Practica esport?

–No massa, però dins de les meves possibilitats intento mantenir-me en forma.

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–Penso que els diners dels impostos són els que els ciutadans han guanyat treballant i fent sacrificis. Per tant, exigim que siguin justos i que, a qui correspongui, s'administrin amb consciència i en benefici dels ciutadans. Si no és així, aquests impostos no són justos i, doncs, inacceptables.

–Li satisfà el model sanitari?

–La salut és un element bàsic i dels més sensible per a les persones. Com tot, és millorable. Jo diria que en aquest àmbit l'administració ha de posar tots els mitjans a l'abast per a oferir als ciutadans una, no bona, sinó excel·lent sanitat per a tothom.

–Recicla?

–Tot el que puc. Cal educar tothom i, sobretot, els joves en la cultura del reciclatge. Això representa el respecte a la nostra civilització i a la natura que hem de preservar i cuidar.

–Intenta estalviar?

–Faig el possible per a estalviar. Penso que l'estalvi és un bon exercici de control i disciplina, no tot es pot tenir; no tot s'ha d tenir..

–Comprar a Andorra és barat?

–Hi ha de tot com a tot arreu, però en general a Andorra els preus són correctes.

–Li interessa la política?

– Si entenem com a política la defensa de la democràcia, de la llibertat individual i col·lectiva, si política és participar en la construcció i millora de la societat, m'interessa i sempre m'ha interessat, però si constitueix en tenir o mantenir poder i beneficis privats, això sí que no.

–Quin és el programa de TV que més li agrada?

– No veig massa la TV, però m'interessen els debats, tothom pot aportar les seves idees i plantejaments que fan possible comprendre les posicions i raons de cadascun.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Malgrat que el mòbil és molt pràctic, resol amb facilitat i rapidesa els problemes i sense adonar-nos se'ns fa imprescindible, penso que som nosaltres els qui hem de dominar les coses i no a l'inversa. Crec que puc estar tranquil sense mòbil.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

– Tradicionalment la gent d'Andorra ha sortit del país a treballar. Actualment hi ha quantitat de joves andorrans ben qualificats professionalment que viuen i treballen a l'estranger. Al llarg de la meva vida m'he plantejat alguna vegada sortir a treballar fora del Principat sense cap problema.

–Té por a la mort?

–Sabem que hem de morir i malgrat que la vida ens lliga a les persones i coses que estimem, quan arribi el moment cal afrontar la evidència amb serenitat i conformitat.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–Al llarg de les civilitzacions la humanitat ha buscat resposta al sentit de l'existència a través de les diferents religions. Per tradició, he sigut educat en la religió catòlica i m'agradaria i vull creure en el més enllà a on espero trobar l'harmonia i la veritable felicitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.