Foto: TONY LARA

ARTISTA

– L'artista, neix o es fa?

–Neix i després es fa. I finalment, es poleix. Aquesta és la més important, i ve donada per l'experiència

–· Com t'inspires?

–Del què passa al meu voltant. Després reflexiono sobre el material i deixo l'obra sorgir. Una gran part de la meva feina aquí, això no ho negaré mai, neix d'aquest ambient, les muntanyes, la reacció de la naturalesa... de tot aquest conjunt que s'anomena Andorra, perquè jo visc aquí.

–Un referent?

– Et diré una dita que m'agrada molt i és de Picasso: l'art és la mentida que utilitzem per descriure la veritat.

–Creus que a Andorra es valora la feina dels artistes?

– Pel que jo puc veure aquest dies, sí. A mi m'han sorgit coses com el Shopping Festival i d'altres, que m'han sorprès. El registre d'artistes s'utilitza.

–Com vas aprendre a ser escultor?

– He passat per moltes experiències, cada dia aprens alguna cosa. Qui arriba no es mou, i sempre s'han de buscar excuses per treballar. I mentre treballes, si ho fas amb passió, i t'agrada fer-ho, mai sents que estàs treballant.

– La teva millor obra?

– Fins ara no l'he fet. Pot ser que encara estigui per fer. Cada vegada que acabo una obra, jo sempre m'he de criticar a mi mateix. M'agrada, però sempre he de millorar-la. Cal tenir molta experiència, una base de la piràmide molt gran per arribar a la punta.

– L'obra d'algú altre que més t'agrada?

–Per a mi és complicat perquè m'agraden moltes coses. És com en un grup d'amics: un t'agrada perquè és sincer, l'altre perquè és molt treballador... Jo no busco el nom de l'artista. Al principi, mentre estava aprenent, em va cridar molt l'obra de Picasso, de Dalí i de Miró. I molts escultors. Però m'agrada sobretot l'obra d'art, sigui quin sigui el camp, aquelles que arriben directament al cor. Qualsevol artista que realitzi obres d'aquesta manera, no només a mi, a qualsevol altra persona li arribarà i li agradarà.

–Un llibre

– La meva vida. M'agrada [riu]. Si algun dia escric un llibre serà: No és història de l'art, és història de l'artista. M'agradaria que la gent s'interesses més per la vida de l'artista.

–Una pel·lícula

–La gran vida, que és un teatre molt gran. Hi ha directors, escriptors i molts actors. I jo també hi formo part. M'agrada aquesta gran pel·lícula en la que ens trobem.

–Si no haguessis nascut a l'època contemporània a quin segle hauries volgut viure?

–Jo no escolliria viure en cap altre moment. Si poguéssim veure el futur, estic segur que escollirem el present.

–Quan vas decidir dedicar-te a l'art?

– Jo no ho he decidit, a vegades escollim el camí, i altres el camí ens escull a nosaltres. Cadascun està preparat pel que ha de fer. Jo sempre em vaig sentir atret per la creativitat. Dalí deia que comencem a somiar quan encara estem al ventre de la mare, i també forgem la nostra personalitat. Qualsevol persona pot ser artista, però amb passió i amb ganes de fer aquella feina.

–Quina seria la teva gran fita?

–Jo tinc una gran fita cada dia i sempre que acabo una obra.

–El moment mes emocionant de la teva carrera?

– Sempre el visc amb cada obra i exposició, com si fos la primera i l'última. El 50% dels moments més feliços de la meva vida és quan la veig acabada. L'altre 50%, quan tinc l'oportunitat de compartir-la.

–Quin consell donaries a un jove artista?

– Un de molt fàcil, però que és molt complicat: sigues tu mateix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.