Foto: fotoesport

PILOT DE COTXES

De 45 anys i amb molts per endavant en el món del motor, Joan Vinyes és un dels pilots més respectats en el campionat d'Espanya de ral·lis i fa més de deu anys que treballa com a cotxe zero al Ral·li Catalunya-Costa Daurada del Mundial. Allà està aquests dies i, malgrat tot, no va tenir problemes per atendre a l'entrevista d'EL PERIÒDIC.

–L'esportista neix o es fa?

–Una mica de les dues coses. Està clar que tothom neix amb un talent però primer has de saber quin és i després s'ha de desenvolupar.

–Qui és el seu ídol d'infantesa?

–Ja de petit, amb no més de deu anys, mirava ral·lis i m'apassionaven els cotxes. M'encantava Stig Blomqvist, un suec que va ser campió del Mundial l'any 1984.

–I la seva referència en l'actualitat?

–Ara amb 45 anys la veritat és que no tinc cap ídol.

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–Un cúmul de moltes coses. La família, la feina, les carreres... Tot el que faig, per sort, m'agrada i em motiva a viure el dia a dia.

–Té confiança en el futur?

–Sí, la de poder gaudir del volant. Tinc 45 anys i cada vegada queda menys però no em preocupa. No tinc data límit i de fet, competint o no, sempre estaré davant un volant.

–Es dedica plenament a l'esport o té altres feines?

–Tinc dues feines més: sóc responsable de la meva empresa i de la meva llar.

–A part de dedicar-se als ral·lis, té alguna afició? Quina?

–Al final tot volta per a mi sobre el món del motor, però sí, tinc una altra afició: la moto d'enduro. Però no tinc gaire temps per agafar-la. I també m'agrada el golf, però fa com sis anys que no toco els pals. Ja no tinc temps per res més...

–Un petit plaer diari?

–Esmorzar cada dia amb els amics... I beure coca-cola.

–Que el pot treure de polleguera en carrera?

–La hipocresia d'alguns contrincants.Fora de la pista hi ha gent que mira per ells però això és una cosa que ja no només te la trobes en el motor, sinó també en la vida en general.

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un corredor de muntanya?

–Saber guanyar, saber perdre i la honestedat.

–Creus que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–Per segons quins esports, sí. Hi ha d'alguns que són intocables i això es pot veure perquè surten diàriament als mitjans de comunicació i d'altres estan molt maltractats en comparació al sacrifici que fan. I no em refereixo el motor, que conserva la tradició i té un bon tractament. Però són coses normals, que uns esports tinguin més interès mediàtic que d'altres.

–Quines mesures polítiques creu que l'ajudarien en la seva activitat?

–Sobretot ara que hi ha els canvis d'impostos seria necessari aplicar la llei del mecenatge esportiu. Ajudar als esponsors és vital, la fórmula ideal perquè es trobin recursos econòmics en els esports.

–Quin consell donaria a un jove esportista?

–Que practiquis futbol, atletisme o siguis pilot de ral·lis hi ha una cosa indispensable en l'esportista: el sacrifici. Això és el que més omple i en la majoria dels casos, per no dir sempre, porta als bons resultats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.