Foto: TONY LARA

PRESIDENT DEL SFDi

De pares catalans, va estudiar al sistema espanyol a Andorra i a la Seu d'Urgell. És titulat en Delineació i en Assessor d'Inversions i Financiació. Actualmet cursa estudis superiors de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més d'exercir d'Agent Duaner, és un dels impulsors de la Plataforma Podem Andorra.

–Quina és la seva afició preferida?

–Gaudir de la música, el món del motor, i en especial i per sobre de tot crear diferents entorns dinamitzadors a on el simple fet de pertànyer ja doni entusiasme i ganes de compartir.

–Què és el que més li agrada d'Andorra?

–El seu entorn natural, la seva gent i sentir-me en un país que encara conserva aroma a poble.

–I el que menys?

–Veure com la gent del nostre petit país poc a poc perd la confiança i no se'ls obre la porta a recuperar l'orgull de pertànyer a la societat.

–Quin és el seu racó preferit del país?

– Ufff! En tenim molts i de molt macos.

–Practica esport?

–Sí, m'agraden els esports relacionats amb el motor i amb la neu, així com fer les meves caminades i sortides en bicicleta esporàdiques .

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–Si és que realment es necessari i en referèndum popular s'aprova, podria entendre com correcte un IRPF que sigui realment proporcional als guanys i la riquesa, un IRPF que no tingui punts de fuga per a les fortunes, empreses, societats o la banca, un IRPF que desgravi per accions socials i a les famílies, un IRPF que denoti una igualtat, una transparència i cap favoritisme per cap sector, un IRPF pensat com a ciutadà.

–Li satisfà el model sanitari?

–Tenim moltes mancances, sobretot com et quedes si perds la feina i no pots cotitzar, sense res que denoti una Sanitat mínima Universal. Aquest cas és deplorable. L'altre és estar sempre amenaçat de no cobrar jubilacions, això és viure coaccionat i amb por, si el Govern no vol ser garant la sanitat pública que fem entre tots, aquesta trontolla.

–Intenta estalviar?

–Procuro fer-ho.

–Recicla?

–Sí, separo vidre i cartrons dels orgànics entre d'altres coses.

–Comprar a Andorra és barat?

–No ho és gaire comparat amb els països veïns i, a més, no té sentit que ho sigui ja que les imposicions fiscals són menors.

–Li interessa la política?

–Sí, molt. A més, em preocupa veure que la gestió político-social no acompanya les necessitats reals del poble, que és opaca i sempre te tendència a afavorir famílies o sectors. No avancem legislativament en temes crucials de sobirania, de llibertats o d'igualtat, els governants han d'entendre que estan per servir al poble i que el concepte democràcia participativa ha de tenir més pes en la societat.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Malauradament ara ja sí, és una eina imprescindible per estar comunicat i gestionar mil coses.

–Quin és el programa de televisió que més li agrada?

–Realment no miro gaire la TV.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–A priori no.

–Té por a la mort?

–No, i estaria molt bé que a Andorra sortís una reglamentació que permeti l'eutanàsia.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–Separant la part física de l'energètica, jo crec que la primera torna a la natura i la segona es transforma i continua el seu camí en una altre pla dimensional. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.