Gallardo, a Andorra la vella, dimecres passat. Foto: TONY LARA

Té el repte d'enlairar l'antic PLA, rebatejat com a Liberals d'Andorra. Des de fa temps treballa parròquia per parròquia per aconseguir adhesions, i el cert és que pinta bé, per temor de DA. La seva és la cara nova de la renovació, encara que no vol ignorar els antics companys de viatge que tanta responsabilitat van tenir durant els 14 anys de govern liberal.

–Cinc, sis o quantes candidatures parroquials teniu en ment?

–Estem en un moment de creixement. Fa uns mesos érem prudents, realistes, de fer una llista nacional i algunes parròquies factibles. Ara veiem que tenim més suport, que hi ha més gent que ens demana que hem de ser una alternativa política amb opció de govern i hi ha un canvi d'escenari. Si ho intentem ens podem presentar a totes les parròquies.

–No pot ser, que passa amb UL?

–Sempre dic el mateix, al llarg de la història del PLA sempre s'ha presentat amb UL, que és un soci seriós, coherent amb qui hem compartit govern, i per tant anar a Sant Julià passa per la mà d'UL.

–Per tant UL trenca amb DA?

–Si ens presentem a Sant Julià serà de la mà d'UL. Estem fent tot el possible perquè sigui així.

–Penso que l'acord ja està fet...

–Em fet moltes aproximacions i converses. Som companys de viatge en el passat i que volem ser-ho en el present.

–Com es combinen cares noves, renovació i Sant Julià?

–Fem l'error d'entendre per renovació el canviar el cent per cent les persones que estan al capdavant, no comptar amb segons qui, oblidar als veterans... No, una renovació passa per les idees, les propostes i també una bona combinació de gent que s'estrena en la política i d'altres amb molta experiència. S'ha d'aprofitar aquest valor afegit de la gent veterana.

–A Sant Julià es repetiria la fórmula UL-LdA?

–No em parlat d'això. Ara ens preocupa sumar el màxim consens amb el nostre projecte, amb tret de sortida el dia 6 de novembre al congrés. Allà exposarem unes línies programàtiques que esperem que comparteixi el màxim de gent possible.

–Anem a la Massana. Dijous veu fer un altre sopar...

–Va ser una reunió del comitè local.

–És una parròquia molt dividida. Ho aprofitareu?

–A les eleccions Toni Martí va donar suport a les dues candidatures. Al final va guanyar Ciutadans compromesos i es va voler escenificar que DA estava amb aquesta llista, si bé a l'inici els candidats de Ciutadans Compromesos no eren els que volia el cap de Govern. D'aquí l'escissió.

–La Massana està trencada. Treure profit?

–La nostra idea és clara. Per no posar en risc a Ciutadans Compromesos, que és una fórmula que està funcionant molt bé, s'ha de mantenir intacte per a les eleccions comunals.

–I per a les generals?

–LdA tindrà una llista a la Massana amb el suport dels militants liberals. D'altra banda res té a veure el suport dels votants de Ciutadans Compromesos a les comunals amb les generals que no es contradictori amb el suport que es pot donar a LdA. M'atreviria dir que el 80% del suport que va tenir la llista de David Baró és gent molt afí als liberals, però també hi ha gent d'altres sensibilitats. Per no posar en risc aquest fórmula l'única manera és que cada partit presenti la seva llista. Ciutadans Compromesos no es pot veure en l'obligació d'anar cap a DA o cap a LdA a les generals. Tenen més gent liberal a dins.

–Anem a la capital. Teniu valor de presentar llista davant un tàndem Ferrer-DA?

–Era un escenari que ja intuíem, i per tant no ens altera per res presentar una llista en una parròquia on tenim més militants.

_Això està perdut.

–Són persones que hauran d'explicar el perquè d'aquest pacte. No li trobo molta coherència ideològica, i pensem que les opcions polítiques han de tenir un valor ideològic clar, i una proposta de país definida.

–Per tant, després d'aquest repàs, parlem de set llistes?

–Ho intentarem, anem sumant, i constatem que cada dia estem més a prop d'un objectiu ambiciós.

–Qui anirà de primer a la nacional?

–Jo com a president estic disposat a anar de número 1 o de 14. El partit ha fet molta feina i ha de decidir qui va al capdavant. Considero que hi ha persones més indicades i preparades que jo, però el partit pot comptar amb mi per tot.

–Qui pot ser, una cara nova o un veterà?

–Serà un liberal.

–Només faltaria.

–Afiliada i amb experiència per portar el país cap a un altre model. De consens, que transmeti confiança.

–Però esteu venen renovació.

–No s'ha d'entendre amb no comptar amb els valors que té el partit. Una llista molt renovada però amb poca experiència no està preparada per portar el país cap a la direcció que creiem. Renovada vol dir amb el discurs, amb el posicionament, i també amb les persones. Els partits seriosos no desapareixen ni canvien el nom , i fan una critica interna per analitzar els erros del passat.

–Seria possible un pacte amb DA?

–És molt prematur parlar d'això. Ha perdur la força del pactisme al Consell General i amb la majoria absoluta ha perdut la idea de consens. Volem que el Consell torni a ser el lloc de debat i de confrontació d'idees.

–Eusebi Nomen diu que estarà a les eleccions, i no em surt una altra possibilitat que la vostra.

–No ho sé. No hem parlat de persones. Això ho decidirà el candidat quan hagi fet el pas de liderar el projecte decidirà les persones que l'acompanyin. No hem pactat res amb ningú. S'ha de compartir el nostre decàleg , la nostra visió de país i el nostre projecte. Aquestes són les imposicions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.