Foto: EL PERIÒDIC

Amb la 8a posició final en la Copa del Món de curses Vertical de muntanya, Ferran Teixidó ha demostrat ser un any més un referent al Principat.

–L'esportista neix o es fa?

–Es fa. Els meus pares em portaven a la muntanya, i al final et fas a això.

–Qui és el seu ídol d'infantesa?

–El meu germà Xavi. Sempre he anat darrere d'ell per guanyar-lo.

–I la seva referència en l'actualitat?

–Kilian Jornet. És un fora de sèrie. El vaig conèixer quan era un nen i he vist tota la seva progressió i realment és un xaval que té les qualitats i ha sabut explotar-les.

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–La responsabilitat, tant a la feina com amb la família o amb l'esport.

–Té confiança en el futur?

–Sí, si no, no continuaria.

–Es dedica plenament a l'esport o té altres feines?

–Un dels meus somnis seria, com a mínim, un any dedicar-me a l'esport, però sé que les circumstàncies no m'ho permeten. No em queixo, però sí seria un somni saber fins on podria arribar.

–A part de dedicar-se a les curses de muntanya, té alguna afició? Quina?

–N'he tingut moltes, totes de la muntanya, però possiblement ara és quan només estic amb les curses Vertical.

–Un petit plaer diari?

–Dormir una miqueta més.

–Que el pot treure de polleguera en carrera?

–Una cursa mal organitzada. Tu dones tot el que tens i per un error de l'organització, per exemple amb el marcatge, perds molt.

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un corredor de muntanya?

–Humilitat, respecte amb els companys i saber gaudir del que fa.

–Creus que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–Encara no, però crec que s'ha progressat molt. Ara es comença a fer una bona feina pels joves.

–Quines mesures polítiques creu que l'ajudarien en la seva activitat?

–És complicat ara. Tot és relatiu, jo tinc unes ajudes del Govern, però l'esportista sempre demana més. Possiblemente jo em queixi perquè em donen uns diners que altres no reben. L'esport tampoc no és prioritari.

–Quin consell donaria a un jove esportista?

–Que gaudeixi del que fa. Que si ho fa perquè els pares l'obliguen, no arribarà lluny. Només que gaudeixi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.