Foto: el periòdic

Tot i que no va néixer al Principat, se'l pot considerar andorrà, i és que ha viscut més anys al país (42) que a Barcelona (28), la seva ciutat natal. És difícil fer una biografia curta de Joan Berenguer, perquè als seus quasi 70 anys ha treballat en àmbits totalment diferents. Des de vendre carn al supermecat, fins a vendre llibres. La seva passió, però, la va torbar fa uns 30 anys: la gastronomia.

Com a crític, ha escrit en diversos mitjans com EL PERIÒDIC o Ràdio Andorra, a més de fer servir la xarxa per donar la seva opinió en blogs. Amant del Principat, ha treballat per posar el país en el món de la gastronomia. Entre d'altres, ha organitzat esdeveniments com la Mostra Gastronòmica dels Països Catalans a Escaldes-Engordany. De fetn n'ha organitzat tants d'aquest esdeveniments, que reconeix que seria difícil recordar-los tots.

–Quina és la seva afició preferida?

–La meva afició preferida és veure els partits del Barça, acompanyat dels amics i d' unes excel·lents delicatessen.

–Què és el que més li agrada d'Andorra?

–M' agrada el país en general, el seu paisatge, la tranquil·litat que es respira en tots els sentits, la companyonia amb els verdaders amics, el que resta d'aquella Andorra de quan vaig arribar... I és que vaig arribar al 72, fa ja ni més ni menys que 42 anys.

–I el que menys?

–Andorra és un país mancat de vida social i d'ambient nocturn.

–Quin és el seu racó preferit del país?

–Alguns racons de les parròquies d'Ordino i de Sant Julià, on encara s'hi troben moltes relíquies del passat.

–Practica esport?

–No.

–Està d'acord amb pagar IRPF?

–I si no estès d'acord... Què hauria de fer?!

–Li satisfà el model sanitari?

–Sí.

–Comprar a Andorra és barat?

–Per els que vivim aquí no ho és, per el turista i la gent que ve de fora, alguns productes i serveis, potser si, altres no tant.

–Li interessa la política?

–M'agradaria que no m'interesses gens ni mica... però, desgraciadament, hi haig de conviure.

–Se sent inquiet sense el mòbil?

–Més que inquiet, despullat.

–Té por a la mort?

–Sí.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?

–Si no és així... Quin despropòsit, no?

–Intenta estalviar?

–No.

–Quin és el programa de televisió que més li agrada?

–Miro els informatius i algunes tertúlies amb temes d'interès general.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

–Sempre he tingut inquietuds en aquest sentit, en marxar fora. Per mi, l'estranger quan vivia a Barcelona era Andorra. Ara ja, amb tot el que he viscut a la meva edat, amb gairebé 70 anys, estic vacunat contra aquestes inquietuds. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.