Foto:TONY LARA

– El polític neix o es fa?

– Ambdues coses, perquè depèn d'on neixes.

– Com va arribar a la política?

– El meu pare havia fet la Guerra Civil espanyola, era del POUM i jo, nascut a Andorra, no tenia ni drets polítics…ell havia perdut la guerra i els seus drets polítics, i jo ni els tenia encara. A més el meu avi matern, Francesc Molné Rogé havia estat sots-Síndic i Síndic, més d'un fill seu (oncles meus) eren o havien estat consellers, cònsols... El meu germà, Francesc fou ministre –en aquell Governet de la Reformeta encara ens en feien dir ‘consellers de l'Executiu'– i conseller general…

– Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

– Sembla automàtic i no ho és: Cada dia es pot provocar un somriure en una persona que estimis. O que un animaló agraït t'expressi la seva alegria. Sempre hi ha feina a fer al despatx o a la premsa, com ara mateix…

– Té confiança en el futur?

– No pot ser altrament.

– Creu que deixarà un país millor al seu fill que el que vostè es va trobar?

–Molt millor en infraestructures, però potser pitjor en context europeu i d'educació, vull dir en cultura, en el valor de l'esforç. A l'inrevés de la cultura de la falsa facilitat que rebem de les teles, en general, i de les de baix, en particular.

– Abans d'entrar en política quines feines havia fet?

– Funcionari del 1969 al 1972. President del Moto-Club d'Andorra del 1973 al 1977. Director de Tribuna – quatre números el 1973–, advocat com ara, i director del setmanari Andorra-7, del 1978 al 1989.

– Té alguna afició?

– Una de passiva és veure els partits del Barça de futbol i del MoraBanc Andorra de bàsquet. Activa: vaig als pics nevats en moto-neu o als verds en quad, sobretot a Setúria. Abans feia totes les muntanyes d'Andorra a peu…

– Un petit plaer diari?

– Potser el cafè del dinar. Un cop o dos a la setmana fer la Botifarra amb els amics. Molt de tant en tant degustar un havà que no és pas fumar!

– Què el pot treure de polleguera?

– Que el Madrid guanyi, de vegades ara, com feia amb el Franco.

– Crisi econòmica o de valors?

– Les dues, la manca de valors dels que remenen les cireres ha portat la crisi econòmica a quasi tothom, menys ells. I els qui entren en crisi econòmica hi poden perdre els valors.

–Quin és el seu polític de referència?

– Sir Winston Churchill: blood, sweat and tears, i tot el que va fer per guanyar els nazis, i també amb aquell ben merescut agraïment als pilots de la RAF: mai tants van deure tant a tant pocs…

– Tres valors fonamentals que li demanaria a un polític que comença?

–Passió per Andorra, cap adoració per a segons quins altres estats tramposos i ganes de servir honestament.

– Quins son els valors fonamentals del seu partit?

–La llibertat de la persona, la participació dels joves i l'esforç de cadascun. En general : si no fem tots política, d'altres ens la faran…

– Tres mesures que li agradaria implantar?

–Un servei cívic que fes anar a Aina o a campaments, a tots els nascuts a Andorra i als arribats; el seguiment del pla PISA per millorar l'educació i l'ensenyament, a tots els sistemes, i eliminar de la Constitució la prohibició de la doble nacionalitat, si el Consell General i els andorrans ho votessin així. I moltes altres que potser podia fer fa nou anys!

– Quin consell dona a un jove polític?

–Andorra l'han fet, la fan i la faran els que hi viuen i que s'hi juguen les garrofes, no els que vulguin venir a salvar-nos amb receptes que han fracassat ben a prop. L'acció política s'hauria d'inspirar en aquesta idea.

Per a més informació consulti l'edició en paper.