El director del Servei de Telecomunicacions d'Andorra, Jordi Nadal, al despatx de la seu central de Santa Coloma Foto: TONY LARA

El director del Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA), Jordi Nadal, avança algun dels canvis que s'albiren amb la transformació de l'operador públic en societat anònima unipersonal sota la denominació d'Andorra Telecom, actualment marca comercial de la parapública.

– L'STA s'està preparant per canviar d'estatut i passar a ser una entitat més desvinculada del sector públic, quan s'operarà el canvi?

– La llei està a tràmit parlamentari i està en període d'esmenes, si no hi ha ajornaments que n'hi ha hagut, el període acabarà a mitjans d'aquest mes i després i haurà el debat i la publicació al BOPA. La llei preveu un període de transició per a l'STA, perquè ens hi puguem adaptar. El nostre objectiu és arrencar sota els nous estatuts l'1 de gener de l'any que ve.

– És desitjable per a l'empresa?

– A efectes de balanços i de comparatives amb anys anteriors, seria desitjable començar amb el nou exercici, ja que a l'STA els exercicis coincideixen amb els anys naturals. D'aquesta manera seria més fàcil comparar l'activitat amb exercicis anteriors.

– Què suposarà el canvi?

– Aquest canvi porta molts anys d'espera i afavoreix l'activitat empresarial en moltes vessants. Els estatuts actuals són del 1975 quan no existia ni internet ni la telefonia mòbil, i els serveis de telecomunicacions eren molt bàsics. El sector ha evolucionat una barbaritat. L'empresa ha estat arrossegada per la societat i avui Andorra Telecom desenvolupa altres activitats que òbviament és lògic que l'operador de telefonia les assumeixi. Internet va arribar i algú ho havia d'assumir, però els nous estatuts permetran desenvolupar activitats que ja estan desenvolupant altres operadors de manera clara. Tot plegat permetrà diversificar el negoci. Cal recordar que el canvi d'estatuts es fa perquè aquesta empresa, Andorra Telecom, sigui sostenible en el futur.

– Perquè és necessari diversificar l'activitat?

– La nostra dependència del roaming és fortíssima, i si mai desapareix no hauríem fet els deures en no diversificar. Cosa que la nova llei regularà. Un altre canvi important que introduirà la llei, és que ens farà més competitius a l'hora de negociar acords de col·laboració o partenariats amb altres empreses. La possibilitat d'establir aquestes col·laboracions amb els estatuts actuals és molt difícil, sinó impossible perquè la Llei de contractació pública obliga a anunciar-les i molts col·laboradors potencials es fan enrera. Amb els nous estatuts podrem establir aliances amb altres empreses.

– Perquè és important establir aliances amb altres empreses?

– Cada vegada més, una sola empresa no pot garantir tots els serveis de comunicació, fins i tot les empreses més grans en fan. És evident que les que són molt grans compren els seus partners, però les que no ho són tant estableixen col·laboracions per llançar nous serveis i productes. En passar a ser una empresa de dret privat guanyem en flexibilitat i agilitat.

– Què implicarà aquest canvi de cara a la societat?

– Som una empresa pública i com a tal, la transparència és fonamental per a nosaltres, però com a empresa també és molt important l'agilitat per ser més competitius. Fins ara l'accent estava posat en la transparència, cosa que no hem de perdre, els nous estatuts preveuen molta auditoria i molta intervenció, però també ha de pesar la capacitat de poder negociar. Els concursos públics –que continuarem fent– ens han de permetre poder negociar una vegada adjudicada la millor oferta. La transparència que ofereix el mecanisme de compra o de contractació actual ens va una mica en contra a l'hora de ser competitius. Si el concurs és petit i hi ha molta competència potser no és tan necessari, però en altres sí.

– Algú pot pensar que l'STA deixarà de ser transparent?

– Al final es tracta de controlar el flux de diners que mou l'empresa. Hi ha un flux que entra, les quotes i factures que paguen els nostres clients i hem de ser transparents en oferir uns serveis d'acord amb les tarifes que tenim. Després per oferir aquests serveis també paguem proveïdors i hi ha un flux que surt. L'STA se sotmet a tres auditories per any que donen fe de que estem aplicant bé les tarifes, sense excepcions ni desviacions, i que no hi ha influències rares en la selecció dels proveïdors. En ser transparents em refereixo a això. Ara bé, la nostra ambició és trobar el millor proveïdor d'un servei, al millor preu possible. Cosa que s'ha de fer fomentant la competència i si el producte és a Andorra el volem comprar a Andorra. Com a empresa pública hem d'intentar al màxim afavorir el país.

– Andorra Telecom, SAU continuarà sent una empresa pública?

– Sí no deixarem de ser-ho perquè el propietari és el Govern i el futur propietari també serà el Govern. I estem abocats a donar sortida als joves que cursen estudis molt tècnics, tot i que hi hagi altres sortides al país, però considerem que Andorra Telecom és una de les més importants. I a nivell de serveis només anem a buscar a fora els que no se'ns pot oferir aquí. Tenim alguns softwares molt específics per als quals cap empresa andorrana ens pot assegurar el manteniment. No obstant això, totes les empreses que han fet i estan fent el treball de camp són locals, i les que revisen les nostres instal·lacions també. També és cert que hi ha noves empreses estrangeres que s'instal·len a Andorra i que a partir d'aquí les considerem locals, són les regles del joc, però també pensem que això és positiu perquè poden diversificar la nostra economia, crear més competència i nous llocs de treball.

– Quines línies de negoci poden obrir els nous estatuts?

– Estem estudiant diferents possibilitats que no arrencaran fins que no funcionem sota la nova Llei. Volem que beneficiïn Andorra aportant nous llocs de treball, desenvolupant noves activitats i creant sinergies. I també estem estudiant fer coses a fora, cosa que la nova Llei també preveu. Buscar mercats més grans i d'alguna manera beneficiar el país.

– Andorra Telecom pot exportar experiència i ‘savoir faire'?

– Som un operador petit, però molt seriós. Coneixem altres operadors petits que tenen problemes amb la facturació perquè no tenen ningú per supervisar-la i no poden invertir en eines informàtiques. Nosaltres generem només sis errors per 50.000 factures, tenim una qualitat excel·lent en coses que la gent del carrer no pot apreciar perquè no es veuen. I només faltaria que no la tinguéssim! Doncs aquesta eina informàtica per facturar es pot obrir a altres operadors que no poden invertir en un software o en eines informàtiques que costen molts diners. També tenim un Call center que els auditors diuen que és excepcional. I un equip d'enginyers que fa set anys que remenen la fibra òptica, mentre que en molts altres països s'està començant a desplegar. L'experiència de desplegar el servei de punta a punta i de superar els reptes tècnics, és un nucli de coneixement que es pot exportar.

– El ‘roaming', encara és una bona font d'ingressos?

– Si encara ho és. El roaming és com una carretera recta que ara és més ampla, però el perill és que s'acabi sobtadament. És un servei molt polititzat a Europa. Hi ha qui defensa que quan una persona es desplaça en el mercat únic no hauria de pagar roaming, mentre que els grans operadors objecten que assegurar el servei a tots els territoris –perquè no tots són iguals– té un cost i a més, és un servei premium. Crec que al final hi haurà d'haver una solució consensuada. Eliminar el roaming afavoreix els països exportadors de turistes que són els del nord d'Europa i en canvi, castiga els països del sud que han de desenvolupar les infraestructures necessàries per donar-los cobertura.

– Molts ja les tenen molt desenvolupades com ara Espanya o Itàlia, no?

– Molts la tenen però d'altres no. El cost de la infraestructura de la xarxa és molt diferent segons la mida del país. Algunes empreses diuen que el roaming és un servei molt concret, és cert que ha estat exageradament car i que calia rebaixar-lo però fer-lo desaparèixer és com voler harmonitzar el salari mínim quan el nivell de vida no és el mateix a tot arreu, o bé harmonitzar el preu dels hidrocarburs que tenen un cost afegit segons a quin país s'han de fer arribar, això que sembla obvi, en el roaming no ho és tant. En canvi, ve a ser el mateix perquè el cost de les infraestructures és molt diferent d'un país a un altre. En alguns països les tarifes han de ser més cares perquè són molt petits o han patit una crisi galopant, i el raser que es vol fer crea unes tensions terribles, perquè uns hi guanyaran molt i els altres hi perdran molt.

– Tot apunta que desapareixerà.

– Sí, es vol fer desaparèixer el desembre de l'any que ve. Però ningú té gaire clar com es farà aquesta transició. Per a Andorra que rep tants milions de turistes pot ser desastrós.

– Fora del mercat únic, l'STA pot continuar aplicant ‘roaming', no?

– Sí el continuarem cobrant, però estem enmig de països que quan deixin de cobrar-lo també ens demanaran baixar preus. Cosa que ja està passant. Les negociacions amb els operadors són cada any a la baixa i si l'objectiu final és arribar al cost zero per a nosaltres serà molt perniciós. No hi volem arribar i els operadors veïns tampoc. Un operador recaptador de roaming com ara Espanya objecta que la mesura representarà pèrdues per al país. És una lluita de fa anys entre el que paguen els operadors del nord i el que reben els del sud. Aquesta balança que va afavorir els operadors del sud perquè van aplicar unes tarifes molt altes s'ha d'anivellar. Ara hi ha el perill que es descompensi en sentit contrari.

– Quina és l'estratègia per amortir el desequilibri?

– L'STA segueix la tendència de revisar les tarifes a la baixa, cosa que s'accelerarà i estar preparat per si la decisió política europea ens afectés.

– Abans no hi havia ‘roaming' i bé que l'STA es va desenvolupar.

– És cert. Quan la telefonia es va posar en funcionament era molt pobre i tenia uns recursos molt limitats. L'arrencada va ser difícil amb una sola central i unes tarifes elevadíssimes. Trucar a Estats Units costava 1.000 pessetes per minut. Era un servei molt bàsic. Avui, la inversió feta és increïble, tenim més de 100 milions d'euros enterrats en fibra òptica i la maquinària necessària per cobrir tots els serveis. Tota aquesta inversió no hagués estat possible només amb la població que tenim. Val a dir que les màquines són cada vegada més grans perquè estan dissenyades per oferir serveis a milions de persones i no en trobes de més petites. És com exigir a una família que viatgi amb camió en lloc de fer-ho en cotxe. El camió és molt més car, a banda que no el necessita. Amb això vull dir que als països petits, la inversió costa més d'amortir.

– Sense el ‘roaming' l'STA no hauria invertit el que ha invertit?

–Hauria estat molt difícil aconseguir totes aquestes inversions tan elevades, perquè paral·lelament també s'ha diversificat molt els serveis entre telefonia fixa, internet i mòbil. Al cap i a la fi, el roaming és un dels beneficis dels milions de visitants que rebem que també fan possibles altres negocis que sense turisme no podrien existir. Hi ha una part d'STA que viu del turisme.

– Aquests milions de turistes també representen una població més densa.

– Lamentablement, el turista només utilitza una part dels nostres serveis. Utilitza els mòbils però molt menys la telefonia fixa i internet, i la televisió. Aleshores ens trobem que de quatre màquines només n'utilitzen una, i n'hi ha tres més que ens arrosseguen i són les que pesen més. És evident que quan posem una antena de telefonia mòbil no la posem per donar únicament servei als andorrans sinó també als milions de turistes que ens visiten. La posem gran i no passa res perquè s'utilitzarà però quan es tracta d'internet o de la televisió, si pots has de comprar la màquina més petita.

– I el preu de les telecomunicacions?

– Hi ha branques de negoci on sortim molt ben parats segons les comparatives que fem. En fibra som competitius perquè l'hem venuda com un servei que substitueix l'anterior i no com un servei millor o especial com fan altres operadors. Això ens posiciona a nivell de preus molt bé. No obstant això, en telefonia mòbil ens hem de posar les piles i ho estem fent. De mitjana, hem rebaixat un 7% les tarifes. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.