Riva, a les escales del Consell General. Foto: ÀLEX LARA

Consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata i presidenta de la comissió d’Interior

És una de les conselleres més joves que configuren l'actual arc parlamentari, però no se li ha notat aquesta joventut a l'hora d'assumir la presidència de la comissió legislativa d'Interior. Tampoc li ha tremolat el pols per encarar grans reformes que feia temps que la societat demanava. El poder judicial d'aquest país agafa un nou rumb gràcies al treball dut a terme aquests quatre anys. També està pendent d'aprovació una llei de partits polítics. Però Sílvia Riva també ha hagut d'assumir lleis polèmiques i que fins i tot sembla que no tindran l'aprovació del copríncep francès. Amb tot, resumeix aquesta etapa política de la seva vida com a molt plena i satisfactòria. Els propers mesos marcaran si l'experiència és suficientment bona com per prosseguir quatre anys més.

–¿Quin balanç fa de l'acció de Govern durant aquesta legislatura?

–Un balanç positiu. El Govern ha tingut moltes dificultats, perquè va entrar després d'una legislatura interrompuda, situació d'una gran complexitat. I de fet tota l'acció de Govern ha estat complexa, perquè el moment econòmic no ha acompanyat. Ha hagut de batallar doblement, fent polítiques que no sempre han estat vistes de manera positiva. Però crec que s'han abordat temes importants i reformes que sempre s'havien demanat però mai s'havien dut a terme.

–¿I la tasca del grup parlamentari?

–Hem tingut una tasca legislativa intensa, només cal veure tot el que està a tràmit i pendent d'aprovar. Hem tingut també l'oportunitat de treballar moltes iniciatives des del propi Consell, no crec que n'hi hagi hagut tantes en d'altres legislatures. Som un grup molt plural, fet positiu perquè hem sabut complementar-nos, tenir debats sans i al mateix temps unir-nos amb les problemàtiques de país per fer front comú amb el Govern.

–De totes les lleis aprovades, ¿quina destacaria? ¿Quines es recordaran?

–Centrant-nos en la comissió que presideixo, destaco tota la reforma de la justícia. Feia falta i el sector ho reclamava. Per primer cop s'ha instaurat la carrera judicial, s'han reordenat les competències entre els tribunals, es reforça el Tribunal de Corts... Tot això ha de permetre que la Justícia pugui ser més justa.

–I més ràpida...

–La reordenació de les temàtiques, la Civil, la Penal, ja farà que s'agilitzi tot. Per després hi ha el segon bloc de lleis relacionades amb la Justícia, amb la del saig com la més destacada, que s'ha d'encarregar que el compliment de les sentències sigui més àgil.

–¿Us preocupa que el Copríncep francès hagi portat al Constitucional la reforma de la Justícia?

–Estem a l'espera de quines actuacions se seguiran. Si el representant del Copríncep interposa el recurs d'inconstitucionalitat, el missatge que volem passar, des del grup parlamentari i el Govern, és que les garanties que un jutge ve predeterminat per llei estan preservades. En tot cas estem convençuts que el dret fonamental d'obtenir justícia també és un dret a preservar, i pensem que aquest projecte de llei ho aconseguia.

–¿Llavors el recurs encara no està presentat?

–Fins després de Meritxell no tindrem notícia. Si està interposat encara falta l'admissió a tràmit. Ens consta que o està redactat o està interposat però el TC no es dirigirà a nosaltres fins que no entri. Fins passat Meritxell no sabrem si s'ha entrat a tràmit o no.

–Home, un recurs d'un copríncep s'admetrà.

–Segurament s'admet. Però també està clar que tu tens el dret a que et donin justícia i que el teu jutge estigui predeterminat per llei. És a dir, que no sigui en funció d'una organització. Es van establir uns torns, i simplement s'habilita la figura del batlle substitut com en d'altres legislacions perquè pensem que és més important que hi hagi recursos i que t'imparteixin Justícia, que no pas tu puguis passar quatre anys sense que et dictin sentència.

–Tornant al balanç, ¿hi ha alguna llei que quedarà al tinter?

–Les que han estat entrades al final del segon període de sessions no està a la nostra mà que s'acabin aprovant. No està a la nostra mà calcular el nombre de pròrrogues que demanaran els altres grups. D'altra banda, sí que és veritat que les darreres que es van entrar poden tardar un temps en aprovar-se. És el cas de la llei de successions. És molt important que Andorra tingui una regla bàsica que marca i actualitza la llei. Però dependrà de la voluntat dels grups que es pugui aprovar o no.

–La llei de successions és la que balla més, ¿i la resta?

–Les altres en principi pensem que sí. Hem acabat els treballs de la llei de partits. Properament ja es podrà conèixer sobre la llei de la intimitat. Després hi haurà la d'unions civils, el saig i en darrer lloc la de successions.

–¿Hi ha alguna que us hauria agradat proposar?

–Ens hagués agradat reformar la llei concursal. S'havia de donar resposta a societats i empreses que estaven passant dificultats. Ens hagués agradat que tinguessin una solució més àgil i alternativa al decret de fallides del 69. Després hi ha el Codi de procediment civil. Són dos aspectes on creiem que havíem de donar respostes i que per temps no estarem a temps d'aprovar, ni tan sols de presentar. Però és feina que queda feta per la propera legislatura. Està molt avançat.

–¿I la llei de partits polítics?

–Ja està tancada. Volem que hi hagi un finançament públic, però sota la premissa que no suposi mai més diners per l'Estat que els que s'hi destinen ara, fruit dels pagaments electorals. En base a aquesta bossa de diners, ara es repartirà durant els anys de la legislatura. Finalment, com a novetat es deixa molt clar que tots els recursos privats, donacions, tenen un màxim i a més hauran de ser públics. Per a més transparència.

–Una de les lleis més polèmiques ha estat la que ha afectat les parelles homosexuals. ¿Quina valoració en fa de tot el procés?

–Era una proposició del PS. I dins de la nostra dimensió de grup hem trobat una fórmula que pensem que el que fa és avançar en drets amb les parelles del mateix sexe. Pensem que és un avenç. Per a nosaltres no era tan important el nom sinó que s'igualessin els drets. El tema de l'adopció és matisarà i es concretarà de manera que no sigui un greuge ser una parella homosexual.

–¿Reafirmeu per tant que els drets queden igualats?

–Efectivament. En el context de la llei. I també en d'altres textos, com a la llei de successions, també queden igualats. Tot i que la nostra fórmula inicial era regular el dret de família i després donar un abast més ampli, a l'entrar a tràmit la llei del matrimoni tens menys marge de maniobra. Però un cop ho han portat a tràmit o hem abordat i hem fet una proposta que recull el consens del grup.

–Canviant de tema, ¿la prestació actual per desocupació és l'adequada? ¿Hauria de ser contributiva?

–En tot cas s'hauria d'estudiar si hi ha alguna fórmula per poder instaurar la prestació contributiva i si realment convé, quan analitzes el que suposa. Pot quedar molt bé dir que es vol fer una prestació com fa el PS, però tampoc hem sentit cap proposta concreta de com dur-la a terme. No tinc clar que, si ho haguessin d'implementar, tindrien una resposta.

–¿Com valora la tasca de l'oposició?

–Hi ha dos etapes, perquè és molt diferent tenir només un interlocutor, que tenir-ne dos. El que ha estat molt difícil amb l'oposició és posar-se tots d'acord. Abans de l'escissió era fàcil veure on hi havia bona sintonia i on no. Però després, sovint ens trobem que al que un grup li sembla bé, a l'altre no. Per la majoria, encara és més complicat. Tenen pugnes entre ells contínuament. La part positiva és que sempre en tenim un que està d'acord.

–¿I, per finalitzar, li agradaria seguir?

–A vegades no és només el que t'agrada. Penso que hi ha d'haver renovació. De fet el que em va agradar quan es va formar Demòcrates és que era un grup de persones de diferents orígens polítics. I penso que això ha de continuar. Per tant no tots hauríem de seguir, perquè hi pugui haver renovació. S'han de quedar els perfils útils.

Per a més informació consulti l'edició en paper.