Foto: EL PERIÒDIC

Nike confecciona burkes, Instagram està ple d'it girls fent l'idiota, als Estats Units s'ha posat de moda el cristianisme hipster amb fidels amb aspecte de pertànyer a una banda punk i a Andorra, el Govern vol que el preavís per deixar un pis torni a ser de tres mesos. Així que posats a donar la nota, jo no vull ser menys i he decidit fabricar cervesa a casa.

He descartat posar-me un vestit com el de Messi a l'entrega de la Pilota d'Or, fer-me un tatuatge amb la cara d'una Stabat Mater Dolorosa o menjar-me una hamburguesa Heart attack de 8.000 calories i he optat per comprar-me un fascinant i prometedor kit d'iniciació per a la producció de birres domèstiques.

Després he hagut d'aconseguir un aeròmetre, una balança, malta en gra, un sucre especial, una liquadora, una cassola gran i múltiples estris més, fins al punt que pretenia ser un alquimista i he acabat semblant un enginyer de la NASA. Això sense comptar que els bars del voltant no en denunciïn per intrusisme, competència deslleial o incompatibilitat, tot i que no faci de polític.

Amb la inversió que he fet tampoc no estic segur que em surtin els números, com passa amb el cens d'habitants del país. He calculat, en una primera estimació, que el litre em costa dos euros, molt lluny de l'1,20 euros de la Xibeca de litre. A més, hi ha el temps de fermentació, filtració i ebullició del llúpol, la maceració i altres processos que converteixen la inicial lectura amena i instructiva del llibre d'instruccions, en un original cuneïforme gravat en llengua sumèria sobre un suport de fang.

Ni la visió del tutorial de fabricació casolana de cervesa a Youtube, ni l'existència de la Brewers Association, que deu reunir els pocs que han sortit en vida de l'experiència, ni l'anunci que la botiga barcelonina Family Beer bat rècords de venda de kits d'iniciació, com si fossin el videojoc GTA V i la celebració a Berlín del Braufest, em serveixen d'estímul per continuar endavant.

Tot i utilitzar un aparell que es diu Airlock, el diòxid de carboni que genera la fermentació se'm fa tan indestructible com el bitxo d'Alien. I penso que fins el segle XIX, la fabricació de la cervesa era artesanal. És clar que la majoria eren monjos i estaven dotats de paciència, constància i tenacitat i no tenien, com jo, una tendència al melodrama. Cuinant com Lucrècia Borgia i patint per fer cervesa, com en el seu moment amb el pa a casa, hagués estat víctima d'un sacrifici a les civilitzacions precolombines, de la còlera de Thor, el déu protector de la beguda als països nòrdics o hauria acabat com un esclau treballant en la construcció de piràmides, ja que per als antics egipcis, la cervesa era una creació del déu Osiris.

El meu únic consol, a més de saber que quan Àtila va conquerir Roma, els bàrbars en van expandir el consum per Europa, és trobar-me amb una pàgina web que es diu cerveceros-caseros on s'acumulen les narracions de fracassos i de decepcions d'uns antiherois que s'afegeixen als mafiosos de Boardwalk empire, als polítics corruptes de House of cards, als espies sense pietat de The Americans i al narco de Breaking bad.

A banda del fracàs, a la cuina, hi ha quedat una pudor com la del pou del Sarlacc a Star Wars, un recipient amb un beuratge que sembla fruit del miracle de la liqüefacció de la sang de sant Pantaleó al monestir de l'Encarnación de Madrid i un impresentable a punt de convertir-se en la reencarnació del mag Houdini, aquell que fugia quan intuïa que sorgien problemes.

Em puc posar a gesticular com una geisha, a promoure una festa rave en una nau industrial d'Aixovall, amb la música d'Animal Collective, a encarregar a Marc Jacobs el disseny d'una creu de Caravaca o a apuntar-me, directament, a Renovació Carismàtica Catòlica, un corrent originari de Pittsburgh en què desenvolupen pràctiques de l'església primitiva com ara l'èxtasi.

Em quedo amb una rialla mig trista i llunàtica, de personatge d'HP Lovecraft quan, en aquell moment, sento, a la ràdio de la cuina la notícia que els homes de mitjana edat que beuen més de 36 grams d'alcohol, equivalent a dues copes i mitja, per dia, poden accelerar fins a sis anys, la pèrdua de la memòria, segons un estudi que publica la revista Neurology de l'Acadèmia Nord-americana de Neurologia.

I aquella rialla mig trista es transforma en el meu millor somriure, amb les comissures dels llavis literalment enganxades a les orelles. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.