Carmen de Mairena, en plena actuació. Foto: MAITE CRUZ

Artista. L’extertuliana de Crónicas marcianas va ser ahir l’estrella de l’Operació Carnestoltes d’Encamp, sens dubte el més gore dels Pirineus.

–No sé si ho sap, però a Encamp son un pèl bestiotes.

–¡¿Que són uns bestiotes, dius?!

–Una mica, sí. I per carnaval, encara més. ¡Ballen amb una óssa!

–Doncs més bestiota soc jo, ja els ho pots anar dient.

–Està avisada, i ells també. Veig que s'ha especialitzat a amenitzar comiats de solter. Sóc un nuvi a punt de casar-me. ¿Em dóna un consell?

–Treballar, menjar, dormir i poca festa al llit. En temps de crisi, no facis nens.

-¿I a la meva futura esposa?

–Que s'estigui pel marit. És a dir, per tu. Que no sigui una fresca i vagi enredant amb uns i altres, com tantes fan avui.

–Li diré. Quinze dies enrere vam entrevistar aquí mateix Sonia Baby, l'acròbata vaginal. ¿¡Es creurà que ni sabia que existia, aquest ofici!?

–Una mica raret ho ets, la veritat.

–Ho sento. A les eleccions catalanes del 2010, i com a número 2 del CORI, la van votar 6.892 electors. ¿Els més lúcids o els més desesperats?

–Ni una cosa ni l'altra: els més catxondos.

–I vostè, ¿hauria votat, per Carmen de Mairena?

–És que ja ho vaig fer, ¿què et pensaves? ¡¿A qui havia de votar, si no?!

–Veig amb sorpresa que va néixer el 1933. ¿No pensa jubilar-se mai?

–Tocar-me, em toca. Però és el públic, que no deixa que em retiri.

–¿El pitjor record televisiu?

–A la televisió només puc estar-li agraïda. No n'esborraria res, ni em penedeixo de res del que hi he fet.

–A Cárdenas, el seu descobridor, li està amiga? És que se'n fotia molt...

–¿Per què no li hauria d'estar amiga? Molt amiga. El que puc garantir és que mai no hi ha hagut més que amistat, entre ell i jo.

–Lliçó ràpida d'idiosincràsia andorrana: un país on l'exercici de la prostitució està castigat pel codi penal.

–Només et diré una cosa: la pots prohibir tant com vulguis, que de prostitutes sempre n'hi haurà.

–¿Totes les ocurrències que li atribueix la Viquipèdia, són seves?

–Totes. Unes les improviso i altres les preparo. Però meves ho són.

–¿I en pot improvisar una de publicable per nosaltres?

–En castellà, que si no, no rima: “Como soy una mujer madura, en el c... me he puesto una cerradura”.

–Glups. No sé si passarà el tall. Per anar acabant: ¿quin missatge d'ànim li donaria a Iñaki Urdangarín en aquests difícils moments?

–Urdangarín..., ¿el futbolista?

–No, dona; el marit de Cristina de Borbó.

–Prefereixo no embolicar-me en temes que no entenc. Si ell hagués fet això mateix, potser no es veuria com ara s'ha de veure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.