Andreu, al camp de batalla, ahir a la Margineda. Foto: ÀLEX LARA

Clàssic. Professor de llatí i grec a l’Institut espanyol. Ahir va impartir una conferència a l’ambaixada sobre la globalització.

–Sense preàmbuls: els casos i les declinacions, ¿es van inventar per fer la punyeta als estudiants?

–Jo no hi era, però no ho crec. El més curiós és que totes les llengües romàniques han perdut els casos, menys el romanès, i en canvi el conserven l'alemany, el basc, el finès i totes les eslaves.

–Si em diuen «Mater tua mala burra est», ¿m'he d'ofendre?

–No és el que sembla. Literalment significa: La teva mare menja pomes podrides. Si això t'ofèn...

–¿Una de romans: Gladiator, Centurión, El rey Arturo?

–Per mi, Espàrtac. La d'Stanley Kubrick i Kirk Douglas, ep.

–Doncs a veure si m'ho aclareix: ¿s'entenen, Laurence Olivier i Tony Curtis, a la banyera?

–Probablement, i l'escena reflecteix també el clima de permissivitat moral de la Roma clàssica.

–Còmics: ¿Murena, Las águilas de Roma, Por el imperio?

–Un altre clàssic: Astèrix. Sempre. I si pot ser, en llatí, que n'hi ha.

–¿Com sabem com es pronunciava el llatí, si no hi havia iPods?

–Sabem el que ens en van dir els humanistes medievals. I pel que sostenen, s'assemblava bastant al llatí pronunciat a l'espanyola.

–Quina sort.

–Amb alguna diferència, perquè els romans distingien entre b i v, que sonava quasi com una u, mentre que els hispans les confonien, com ara Per això hi havia una dita que feia així: «Bibere vivere est Hispanis». És a dir: «Per als hispans, viure consisteix a beure».

–Que subtil.

–Els germans, en canvi, feien la v quasi com una f. I per això Invernum infernum est Germanis: «Per als germans, l'hivern és l'infern».

–Classe gratis de llatí col·loquial: com li dic a una bella romana... «¿vols sortir amb mi?»

–«Vis mea amica esse?»

–Estic llançat: «Crec que m'agrades».

–«Arbitro te mihi placere».

–I ja que hi som: «¿Vols venir a veure el Barça a casa?»

–«Venis mecum domum ad ludum Barcelonae spectandum?»

–Si canto «Si hagués nascut a Roma, fa més de 2.000 anys (...)» ¿Sabria continuar?

–Fàcil, perquè és una estupenda cançó dels Manel. I fa així: «(...) viuria en un imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati, plenes d'oli i vi (...)»

–Per anar acabat, que tinguem cònsols en lloc d'alcaldes, ¿ens fa més romans?

–És una encantadora relíquia lingüística que em facilita les coses a classe perquè ens permet visualitzar que el llatí no queda tan lluny com pensem.

–I l'oportunista: els cònsols romans, ¿s'haurien apujat un 20% el salari?

–Per ser cònsol havies de ser patrici i tenir un bon coixí econòmic. De fet, era un càrrec no remunerat. Així que no els hagués calgut fer-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.