Foto: EL PERIÒDIC

La tomba del mític rei Herodes ha reobert a Israel el vell debat sobre si les restes de l'antiguitat han de ser reconstruïdes amb finalitats turístiques o, per contra, preservades en les condicions en les quals van ser trobades com a testimoniatge de la història.

La polèmica l'ha deslligat un pla de l'Autoritat Nacional de Parcs i Reserves Naturals d'Israel i del Consell Regional de l'assentament de Gush Etzion per reconstruir la tomba de l'històric monarca de la Judea, que es troba actualment en territori palestí ocupat.

El projecte consisteix en la recuperació del mausoleu que fa dos mil anys s'alçava sobre el lloc de repòs d'Herodes el Gran (73 a. C.- 4. d. C.), en un jaciment arqueològic conegut com Herodion.

«Hi ha molta gent que no entén la força que va tenir la civilització antiga, la gent no té la capacitat d'imaginar el que hi havia quan veu un munt de pedres i molt menys una torre de 15 o 20 metres. Jo crec que els podem oferir aquesta visió», va dir a Efe Shaul Goldstein, un dels seus promotors.

Goldstein, cap de la Direcció de Parcs i Reserves Naturals d'Israel, vol recrear la tomba amb la seva grandària original de 25 metres d'altura amb materials –diu– «desarmables», en lloc de la tradicional pedra beix típica de Jerusalem que es va emprar fa dos mil·lennis i avui visible en la majoria dels edificis de la ciutat.

«Seria de guix i metall, desmuntable en un sol dia», diu en defensar el projecte, objecte de dures crítiques dels arqueòlegs.

Un d'ells, Haim Goldfus, de la Universitat Ben Gurion del Negev, ha apel·lat la decisió en considerar-ho «improcedent», perquè la reconstrucció, «per molt fefaent que es faci, només distraurà al visitant del veritablement autèntic».

«La pregunta de preservar o reconstruir no té una resposta clara i indiscutible entre tots els arqueòlegs, però en el cas particular de l'Herodion crec que hi ha suficients restes com per no afegir-li coses», diu Goldfus.

La polèmica ha portat a la creació d'una comissió d'experts que es reunirà al maig per estudiar tots els arguments, i només llavors la Direcció de Parcs resoldrà si la tomba, així com la gran piscina als seus peus i la fortalesa a les seves esquenes, seran convertits en un centre turístic i incorporat a l'itinerari de les grans construccions del monarca.

Herodes, que va regnar del 37 a. C. fins a la seva mort, va ser un dels principals arquitectes de la regió. Grans palaus com el de Masada, ciutats com la de Cesarea Marítima, monuments i centres públics són algunes de les iniciatives que va tirar endavant al costat de la seva obra mestra: el segon temple de Jerusalem, que va ampliar i va embellir amb una sumptuositat digna de la gran Roma i l'única intenció de guanyar-se el favor d'uns súbdits que el veien com a estranger.

La reconstrucció del mausoleu que va ordenar per a si mateix s'inspirarà en el disseny de l'arqueòleg israelià Ehud Netzer, el seu descobridor fa cinc anys i qui, paradoxalment, va morir en el mateix lloc el 2010, en caure per una barana.

La imponent tomba s'alçava sobre el vessant de la fortalesa i tenia una teulada cònica, tal com reflecteix una reconstrucció en «miniatura» (4 metres) que ha estat emplaçada en el lloc el mes de gener passat.

Goldfus recorda que aquesta tècnica il·lustrativa s'usa en nombrosos jaciments a Israel per donar una idea al visitant de l'aspecte de la zona i mai s'havia plantejat la reconstrucció o recreació a escala 1:1.

«És cert que mai s'ha fet, però no és que ara anem a fer una rèplica permanent del mausoleu ni a prohibir als arqueòlegs seguir investigant», apel·la Goldstein, el propòsit declarat dels qual és encoratjar el turisme a una comarca de la qual va ser alcalde i que Israel aspira a annexionar-se en un futur acord de pau amb els palestins.

Els arqueòlegs creuen per contra que l'Herodion ja és «suficientment impressionant» i no necessita de recreacions ni ajudes per convèncer al turista de la seva grandesa.

A la disputa s'hi ha sumat també l'investigador Gideon Foerster, company de pala de Netzer i qui adverteix en declaracions al diari Haaretz que les conclusions sobre l'aparença física del monument encara no són definitives.

Els dos arqueòlegs porten també a debat el crucial factor que alguns dels seus col·legues encara posen en dubte: la ubicació exacta de la tomba del monarca, un detall que no sembla molestar al grup que encoratja el projecte, i per als qui la reconstrucció «aproximada» no causa cap «dany a les troballes» arqueològiques ni «deforma la història».

Per a més informació consulti l'edició en paper.