Vandekerckhove, Lowie de nom artístic, en una imatge promocional. Foto: EL PERIÒDIC

Lowie. L'exsolista dels Petits Cantors (era Metayer) debuta en el "dance" amb un tòrid vídeo al Youtube: "Take Chance"

–Així que aspira a ser el Justin Bieber dels Pirineus. Caram, caram.

–Aquesta és l'etiqueta que m'han posat. És veritat que estic seguint les seves passes, que ell també es va donar a conèixer a través de les xarxes socials...

–...¿però?

–Però jo sóc jo i, de fet, no m'agrada el seu estil. Ara bé, s'ho ha currat, i tant de bo jo arribi on ell ha arribat.

–¿Aspiracions de ser ídol adolescent i que les xavales portin la seva foto a la carpeta, si és que encara es fa, això?

–Si això vol dir que la meva música agrada, benvingut. Però no és el que pretenc. Canvio veure'm en una carpeta per sentir-me en una ràdio.

–¿Què hi fa un exsolista dels Petits Cantors en una aventura dance?

–La meva idea era fer el que m'agrada, que és el dance. Que a més arriba a molta gent. I ho intentaré.

–¿Com es passa d'un Ave Maria al Take a chance?

–Un cantant ha de ser polivalent. I si és un bon cantant, s'ha d'atrevir amb qualsevol gènere o estil.

–Bon cantant... ¿com vostè?

–Així ho espero i així ho crec.

–¿Quin és l'autèntic Louis, l'angelical del Cor o el llançat del vídeo?

–Sóc una barreja dels dos: puc ser bon nen i també tinc un costat gamberro.

–Quan Catherine Metayer el va veure, ¿li va agafar un patatús?

–Volia ensenyar-li el que podia fer al marge de la música clàssica. I em consta que li ha agradat.

–És el vídeo més calent de la història dels Cantors.

–Diria que sí. I n'estic orgullós, perquè era un somni que portava perseguint tota la vida.

–La cresta que hi llu... ¿per imperatiu discogràfic, o es pentina així normalment?

–Ara el porto amb serrell, però és el meu costat de bon noi. Però un dia em dóna el punt i em deixo anar, cresta inclosa.

–¿Inspirada en Neymar o en Villa?

–No opino, perquè el futbol és molt visceral i et pot fer guanyar enemics amb molta facilitat. I com que no m'agrada, no tinc preferències.

–¿Mai es va sentir atret per la lírica, com el seu excol·lega Marc Canturri?

–Per la lírica, no; en canvi, per les balades, sí. I no descarto provar-ho, si me'n surto amb el dance.

–La caiguda d'ulls, ¿natural o assajada?

–Quan rodes un clip ets una mica actor, et poses en un paper. I a Take a chance hi estic interpretant una història. Res més que això.

–Al Youtube ha rebut 3.650 visites en una setmana. ¿Són moltes o poques?

–N'estic molt satisfet perquè encara no havíem mogut el video. No m'ho esperava, i és un bon començament.

–¿I si no surt bé, l'aventura?

—Els meus pares sempre m'han inculcat que calia estudiar, per si un cas. I estudio disseny d'interiors. Però espero que no em calgui donar-los la raó. Almenys, en aquest punt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.