Les Nacions Unides han reconegut Andorra com el primer país a presentar un informe de transparència climàtica. Aquesta fita situa el Principat com un referent en sostenibilitat, però també planteja qüestions sobre la viabilitat de mantenir aquest lideratge en el temps. Conversem amb David Forné, secretari d’Estat de Transició Energètica, Transport i Mobilitat, qui ha representat Andorra a la COP29, un dels fòrums internacionals més importants en matèria de canvi climàtic, per analitzar aquest èxit i els reptes que l’acompanyen.

—Rebre aquest reconeixement és un èxit, però com es pot assegurar que aquest lideratge es tradueix en resultats reals?
—És un motiu d’orgull i un reflex de la bona feina feta. Aquest informe biennal de transparència permet comunicar a les Nacions Unides com avancem en els nostres objectius intermedis de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, alineats amb l’objectiu de descarbonització per al 2050. Andorra demostra que les accions que es prenen per reduir emissions es poden mesurar i compensar de manera efectiva.

—L’objectiu d’arribar a la neutralitat en carboni el 2050 és ambiciós. Com aborden les limitacions d’un país petit com Andorra en aquest context?
—L’objectiu principal és assolir la neutralitat en carboni el 2050, i l’informe detalla com ho aconseguirem. Ens focalitzem en polítiques nacionals, ja que el 95% de les emissions provenen dels sectors de l’energia i el transport. Programes com Engega, Renova o els crèdits de carboni reflecteixen accions concretes en la lluita contra el canvi climàtic. L’informe, que actualitzem cada dos anys, inclou inventaris nacionals d’emissions, accions de mitigació, mesures d’adaptació i una visió general de la situació del país.

—La recopilació de dades per a un informe com aquest és una tasca complexa. 
—Ha estat un desafiament, però ser el primer país a presentar l’informe ens ha permès aprendre molt. Hem comptat amb la revisió d’experts de les Nacions Unides, la qual cosa ha enriquit la qualitat de la nostra feina. A més, aquesta experiència també ha ajudat les Nacions Unides a valorar els informes dels altres països. Es podria dir que ha estat un win-win. 

—Andorra pot ser un model de transparència, però fins a quin punt creuen que aquest exemple pot influir en els grans emissors globals?
—Tenim la voluntat de ser un exemple màxim de transparència i compromís. Quan assistim a fòrums internacionals, volem demostrar que Andorra fa la feina i que estem en condicions d’exigir el mateix als altres. Especialment als grans emissors, ja que la lluita contra el canvi climàtic requereix un esforç global. Si ells no prenen mesures, els petits països com el nostre continuarem patint els impactes climàtics de manera més abrupta. 

—Els territoris de muntanya com Andorra tenen una vulnerabilitat específica davant el canvi climàtic. Què estan fent per mitigar aquests efectes?
—Sens dubte, els efectes del canvi climàtic es noten especialment en territoris com el nostre. Els canvis abruptes de temperatura són més intensos, i això s’accentua en climes de muntanya. Per exemple, l’any passat vam registrar sis dies de temperatures tropicals a Andorra, un fenomen inaudit al segle XX. Aquestes situacions són cada vegada més freqüents i tenen un impacte directe en la nostra biodiversitat i en el dia a dia dels ciutadans.

—Hem parlat molt dels objectius, però quins avenços concrets s’han implementat fins ara per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle?
—Hem desenvolupat diversos programes amb resultats tangibles. El programa Renova fomenta la renovació d’edificis per millorar-ne l’eficiència energètica, mentre que el programa Engega atorga ajuts per a la compra de vehicles elèctrics, accelerant la transició cap a una mobilitat més neta. Pel que fa al transport públic, s’ha millorat molt i estem avançant cap a la seva electrificació i segregació.

—En el marc de l’Acord de París, Andorra s’ha compromès a una reducció del 45% d’emissions respecte al 2005. És suficient o caldrà reforçar aquest objectiu?
—Ens vam comprometre a reduir un 45% les emissions respecte als nivells del 2005, però estem considerant augmentar aquest percentatge. Aquesta decisió s’anunciarà entre finals d’aquest any i principis del vinent. És un pas intermedi crucial cap a la neutralitat en carboni el 2050, que continua sent el nostre gran objectiu.

—Quines mesures es necessiten per consolidar aquests avenços en el futur?
—Continuarem treballant en les línies estratègiques establertes. Això inclou reduir la dependència de combustibles fòssils, augmentar la producció d’energia elèctrica nacional i facilitar que els privats apostin per les energies renovables. En transport, treballem en un sistema públic més competitiu, modern i electrificat, amb plans per millorar la connectivitat, incloure bicicletes i sensibilitzar la població sobre la mobilitat sostenible.