Sant Sebastià és un balneari reial situat a la vora del golf de Biscaia, costa atlàntica, a 20 km de la frontera francesa. La ciutat és la capital de la província de Guipúscoa com a part de la comunitat autònoma del País Basc. Aquesta és la part més visitada de la Costa Basca de les estacions atlàntiques d’Espanya. Els principals sectors de la seva economia són el comerç i el turisme, ja que és una de les ciutats amb més densitat d’estrelles Michelin. 

Parlem amb Eneko Goia, l’alcalde de Sant Sebastià, qui ha estat reelegit per tercera vegada, sobre els atractius de la ciutat i els plans del seu desenvolupament.

—Unes paraules sobre història etimològica: per què el nom oficial és Donostia-Sant Sebastià? Què significa la paraula ‘Donostia’?
—’Donostia’ és una paraula en euskera, la llengua basca. La investigació etimològica més acceptada conclou que és una derivació del nom llatí ‘Sant Sebastià’, dedicat al sant. La seva versió en euskera seria la conjunció de Don Bastia.

—Els principals sectors de l’economia de la ciutat són el comerç i el turisme. Quina és la seva part en el pressupost? Quins són els principals indicadors econòmics de l’Ajuntament?
—Sant Sebastià és la capital d’un territori com ara Guipúscoa, on la indústria té un pes considerable, però la ciutat està enfocada cap als serveis, el coneixement i el lleure. Sant Sebastià és la capital basca amb menys atur (al voltant d’un 6%), i la capital de l’Estat amb més renda per càpita per habitant. El turisme és important, és un sector que té un pes del 15% del PIB, però Sant Sebastià és la ciutat d’Espanya amb més inversió en R+D+I. Els sectors de recerca són un pilar fonamental de la nostra economia i al voltant de 6.000 persones treballen en indústries avançades. Tenim quatre campus universitaris a la ciutat, la qual cosa ens dona una gran fortalesa com a pol de coneixement i programari d’un territori més vinculat al maquinari. Podem afirmar que la nostra ciutat presenta una cohesió econòmica i social molt alta.

—Sant Sebastià és la part més visitada de les estacions atlàntiques de la Costa Basca d’Espanya. Quants turistes rep anualment?
—El 2023 Sant Sebastià va registrar prop d’un milió de visites. El 60% dels que visiten la ciutat són persones estrangeres. En total, sumant hotels, apartaments turístics o càmpings, disposem de prop de 18.000 llits. A més, som també una destinació de visitants de dia que venen a Donostia a passar la jornada, fonamentalment arriben des de l’entorn proper, incloent-hi el sud de França.

—Què recomana visitar als turistes?
—Els llocs més clàssics i més apreciats són les nostres tres platges (La Concha, Ondarreta i Gros); la Part Vella, amb el sabor tradicional i els bars i restaurants; la muntanya Urgull, que ofereix una bufada d’aire fresc i un recés de pau; el barri de Gros, vibrant i jove; la Tabakalera, el nostre centre internacional de cultura; els parcs de Cristina, Enea o Aiete, i el ‘Peine del Viento’, l’obra mestra del nostre escultor Eduardo Chillida. O altres joies amagades com l’Illa de Santa Clara, la qual té a més un petit secret al seu far que val la pena descobrir.

—Sant Sebastià és una gran capital gastronòmica, oi?
—Sant Sebastià és una de les ciutats amb més densitat d’Estrelles Michelin, amb diversos restaurants amb tres, dos i una estrella. Però crec que la veritable riquesa gastronòmica de la nostra ciutat és a molts llocs que no apareixen en aquesta llista, i on es pot gaudir de gastronomia de molta qualitat. Per descomptat, hi ha els tapes, els mossegades en miniatura, però crec que el nivell general de la ciutat és allò que ens ha convertit en una referència per a tanta gent.

—Tenint en compte que Sant Sebastià es troba a 20 quilòmetres de la frontera francesa, quins projectes conjunts en l’àmbit de la cultura, l’educació i l’esport estan implementats?
—La realitat és que hi ha un eix metropolità entre Sant Sebastià i la conurbació Baiona-Biarritz, on hi ha un flux important de persones i activitat a banda i banda de la frontera que divideix el País Basc. És una autèntica Euroregió. El fet és que hi ha una quotidianitat en aquest flux, especialment pel que fa a l’oci i al turisme, i potser ens falta estrènyer llaços al vessant econòmic. Hi ha un projecte de crear un corredor ferroviari entre Baiona i Sant Sebastià, que crec que contribuirà a enfortir i vertebrar aquest eix metropolità. A més, organitzem els esdeveniments en l’àmbit internacional. El Festival Internacional de Cinema és la joia de la corona. És l’esdeveniment de més repercussió i projecció de la ciutat. Durant una setmana, Sant Sebastià és la capital mundial del Cinema. A més, tenim un Festival de Jazz o la Quinzena Musical a l’estiu; esdeveniments esportius com la Clàssica ciclista de Sant Sebastià, prova UCI Pro Tour, o la cursa popular Behobia-Sant Sebastià, la qual reuneix 30.000 corredors.

—És difícil comprar un terreny o un pis a la ciutat?
—Històricament, Sant Sebastià és una de les ciutats amb el preu del sòl més alt. La seva qualitat de vida fa que sigui una destinació molt atractiva, tant per viure com per invertir. No és fàcil accedir a un habitatge a la nostra ciutat. Per això, estem entestats a impulsar nous desenvolupaments urbanístics que donin resposta a la necessitat existent. És una prioritat.

—Quins són els principals projectes d’inversió de la ciutat?
—El Parc Tecnològic de Miramón és un dels nostres pols d’atracció econòmica. Està pràcticament al 100% d’ocupació, per això estem treballant en la seva ampliació. El sector biosanitari és un generador d’activitat econòmica, i aviat està previst l’impuls d’un pol d’electromobilitat a la ciutat, el qual aglutinarà empreses públiques i privades en un mateix entorn, la qual cosa enfortirà aquest sector. Estem construint, a més, l’edifici que acollirà un superordinador quàntic, el tercer a Europa i sisè a tot el món, obra d’IBM.

—Hi ha alguns projectes d’interès per als inversors estrangers?
—En aquests moments, la multinacional Bayer té un projecte molt consolidat a la ciutat per a la producció de vectors gènics, una planta de producció que forma part de la xarxa global. Aquest fet està facilitant que altres companyies hagin posat els seus ulls a la ciutat i confio que aviat puguem anunciar noves inversions. Al polígon d’Eskusaitzeta aviat s’inaugurarà la planta de producció de carn artificial de la firma BioTech Foods, recentment adquirida per una multinacional brasilera amb la intenció de vendre els seus productes a tot el món. Al sector de la IA, tenim una empresa com Multiverse, que estan liderant la computació quàntica. I precisament, en aquest àmbit, Sant Sebastià serà la seu del sisè ordinador quàntic que IBM té a tot el món. Tot això ens situa en una posició molt forta a diferents sectors estratègics i avançats. Sant Sebastià és un pol d’atracció econòmica i de talent.

—Ha estat reelegit alcalde per tercera vegada. Com ha canviat la ciutat durant la seva administració? Quins projectes s’han realitzat i què hi ha sobre la taula?
—El 2025 es compliran 10 anys des de la meva arribada a l’Alcaldia de Sant Sebastià. Crec que és una bona data per mirar enrere, i veure amb certa perspectiva l’evolució de la ciutat. Arribem després de diversos anys consecutius de paràlisi institucional a la ciutat. Durant el primer any de mandat, Sant Sebastià va ser capital de la cultura europea, i es va inaugurar el Centre Internacional de Cultura Contemporània, a Tabakalera. S’han engegat projectes d’importància, com ara la remodelació de l’Estadi d’Anoeta o l’ampliació pel centre del tren de rodalia. Estem construint la nova estació del tren d’alta velocitat. La ciutat continua amb la seva expansió per la vega del riu Urumea, i tenim pendent la compravenda de les casernes militars de Loiola. Són alguns exemples que posen en evidència que en aquesta dècada la ciutat s’està transformant de manera positiva. .