El passat 1 d'octubre, Andorra Recerca i Innovació va presentar el nou web sobre sismes anomenat l'Observatori de Risc Sísmic d'Andorra, una nova pàgina on els ciutadans poden veure quina és l'activitat dels terratrèmols, quants n'hi ha hagut en els últims 30 dies o fins i tot fer una cerca d'arxiu per poder observar la història sísmica que envolta al Principat. Una de les investigadores que ha format part en aquest projecte és l'Anna Echeverria, Doctora en Ciències de la Terra, especialitzada en riscos geològics, amb qui avui parlem.

—Com va sorgir la idea de posar en marxa l’Observatori del Risc Sísmic d’Andorra?

—És un projecte que ve de quan érem l’Institut d’Estudis Andorrans. L’únic que hem fet ara ha estat posar-li un títol al projecte i fer-ne la difusió. Podem dir que li hem donat un caire més nou amb més cobertura. 

—Aleshores, fins al moment no hi havia una web especialitzada en terratrèmols?

—Sí, sí que existia, abans hi havia el sismoweb de l’Institut d’Estudis d’Andorrans, el que passa que terratremols.ad és una millora al que ja hi havia. En l’anterior web també existia un apartat de notícies, però no existia cap visor en el qual podies veure la sismicitat en temps real.

—Quant de temps ha portat fer aquest nou portal?

—Hem treballat aproximadament un parell d’anys, però perquè en el mateix moment hem estat treballant en altres projectes. També és cert que no l’hem presentat abans perquè estàvem acabant de fer la nova enquesta i la volíem incloure, per això podem dir que hem trigat aproximadament un parell d’anys, perquè tenim en compte el període en que sorgeix la idea fins que es fa la roda de premsa.

—Aleshores, durant un temps han estat treballant amb les dues webs al mateix temps?

—Sí, encara que l'antiga web només es publicava els informes quan teníem els resultats de les enquestes, que podia trigar molt de temps. A més, tot el contingut era més divulgatiu, amb informació estàtica, com la definició d'un terratrèmol, que no canvia i no requereix manteniment.

—Quines són les millores que han incorporat en la nova enquesta?

—Les preguntes són gairebé les mateixes, però el que ha canviat és la modernització i l’agilitat de l’enquesta, ja que abans no era gaire intuïtiva, mentre que ara és molt més ràpida i té més desplegables. El canvi principal és que abans trigàvem mesos o fins i tot un any a obtenir la intensitat d’un terratrèmol, mentre que ara es calcula automàticament. A mesura que ens arriben noves enquestes sobre com les persones han percebut el terratrèmol, tenim la informació en directe. Automatitzar tot això no ha estat cosa d’un o dos dies.

—Els sismes de Civís tenen a veure alguna cosa amb la creació d'aquest nou projecte?

—No, està més relacionat amb el projecte Poc Risc. Totes aquestes noves eines, com el tuit automàtic o l’enquesta amb càlculs automàtics, estan molt vinculades al projecte Poc Risc, que coincideix temporalment amb la sèrie sísmica de Civís, però està principalment condicionada pel projecte i no per la sèrie sísmica. També és cert que, amb la sèrie sísmica, hem tingut moltes més enquestes. Abans de la sèrie de Civís, hi havia poques enquestes vinculades a terratrèmols que la gent respongués. Amb el terratrèmol de Civís, vam rebre més de 800 enquestes, i vam notar que l’enquesta tenia poca adaptabilitat, i la gent es queixava. Això ens ha fet més conscients, però en qualsevol cas, la principal influència és el projecte.

—De què tracta el projecte Poc Risc?

—És un projecte europeu transfronterer entre Espanya, França i Andorra que busca promoure una cultura comuna del risc sísmic, ja que els terratrèmols no tenen fronteres. Per exemple, els terratrèmols que percebem a Andorra no es generen aquí, sinó que l’epicentre està fora del país. Però, sigui a França, Catalunya o Andorra, els sentirem igual. Per això, cal treballar la gestió del risc sísmic en l’àmbit dels Pirineus.

—A la presentació es va explicar que l'any 1428 hi va haver un terratrèmol d'una magnitud entre 7 i 8, una informació que els ajuda a tenir nocions de quin tipus de terratrèmols pot haver-hi al Principat, tot i que aquests siguin imprevisibles. Aquesta informació els ajuda per ensenyar a la població el que s'ha de fer en cas de terratrèmol?

—Sí, normalment sempre repetim què s'ha de fer en cas de terratrèmol. A la web hi ha un apartat dedicat a això. També treballem amb Protecció Civil, ens ocupem de la formació que es fa a les escoles perquè tota la població d'Andorra rebi capacitació sobre riscos naturals i estigui formada en aquest tema. El terratrèmol de 1428 només és un referent, el màxim que podem tenir com a guia per comprendre fins a on es podria arribar. No som el Japó, podem tenir terratrèmols, però sabem que no seran com allà. Això ens orienta sobre en què treballar.

—Amb aquesta nova etapa, han tingut algun tipus de resposta per part de la població?

—No hem rebut gaire retorn, el que si que hem tingut més ha estat un feedback tècnic sobre aspectes que hem de millorar al nou portal, però de la gent no tenim cap comentari. No sé què els ha semblat, però personalment la veig molt més fàcil, senzilla i completa.

—Quin retorn han tingut de coses a millorar al web?

—Un dels retorns ha estat que en entrar al web, tu pots observar quins han estat els terratrèmols dels últims 30 dies que es marquen en color blau, mentre que l’últim terratrèmol es mostra en color vermell. El problema ve quan aquest últim és d’una magnitud inferior a 1, perquè aleshores aquest es marca en color blau de manera automàtica, tot i que això no hauria de ser així. És cert que això es pot modificar de manera manual, però la idea principal és que es fes de manera automàtica.

—Quants terratrèmols es poden sentir en un mes?

—És molt oscil·latori, ara mateix portem mesos que no s'han percebut cap. En aquest sentit no hi ha una regularitat. Terratrèmols sempre hi ha, no vull dir a Andorra, sinó en general, el que passa és que els més petits només els detecten els aparells de mesura.

—Parlant de deteccions, actualment hi ha tres sismògrafs a Andorra?

—Sí, en tenim dos que formen part de la xarxa catalana i un que forma part de la xarxa francesa. De moment no ens hem plantejat afegir algun altre donada la poca extensió.  Els sismògrafs funcionen bé estant separats en distància i amb el que s'anomena 'gap'; és a dir, que no estiguin alineats horitzontalment o verticalment en un mapa, sinó en diferents punts. Això permet tenir estacions en qualsevol direcció respecte a l'epicentre del terratrèmol. Dins d'Andorra, per la seva petita mida, ja hi ha tres sismògrafs, i de moment no hi ha cap pla per instal·lar-ne un de nou. No es descarta que en un futur se'n posi un.

—Treballen amb les dades que proporcionen els països veïns?

—Sí, nosaltres sempre treballem amb les dades que proporciona l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Ells es basen en estacions de tot el món i d’Europa per fer aquests càlculs, no només en les estacions catalanes o andorranes. Al final, contra més dades, més precís pots ser en aquesta localització.

—De quina manera els ajuda el feedback per part de la població quan hi ha un sisme?

—Això ens ajuda, per una banda, a calcular la intensitat, és a dir, com s’ha percebut el terratrèmol al territori, ja que quan hi ha un els aparells registren la magnitud, però no és el mateix un sisme a un quilòmetre de profunditat que un a 50 quilòmetres de profunditat. La percepció i l’impacte són diferents. L’enquesta, amb l’automatització, ens permet saber com s’ha percebut: si hi ha hagut danys als edificis o només ha estat una vibració que ha espantat la gent. Això és molt útil per als gestors d’emergències

D’altra banda, ens ajuda a calibrar els models per, predir o preveure l’afectació d’un sisme. Si entrenes el model amb dades, pots determinar que, quan hi ha un sisme d’aquest tipus, la intensitat percebuda és d’un cert nivell. Com més dades tinguem, més precisos seran els models, i podrem estimar una intensitat teòrica per a futurs terratrèmols.

—Durant la presentació es van explicar les diferències entre percepció i magnitud. Què les diferencia?

—La magnitud és quanta energia ha alliberat el terratrèmol, és una dada que ve de sismogrames. Gràcies a les estacions, saps la magnitud. En canvi, la intensitat és quins efectes ha tingut sobre les persones, edificis i l’entorn. Però aquesta intensitat canvia segons la població, perquè contra més lluny estàs de l’apreciació, i l’afectació, són menors.

—Ja per finalitzar, per la zona geogràfica en la qual es troba Andorra, amb quins altres fenòmens naturals es pot trobar la població?

—Doncs ens podem trobar amb allaus, que a més és una de les línies de recerca d'Andorra Recerca i Innovació. Amb el que sí que no ens trobarem seran volcans i tsunamis.