Avui, la Universitat d’Andorra inaugura el curs acadèmic 2024-2025 amb un acte molt especial: el lliurament de la medalla de la universitat a una de les figures més destacades en el camp de la biotecnologia, Magda Marquet, qui també serà la protagonista de la lliçó inaugural. La reconeguda científica, amb arrels a Andorra, ha marcat una trajectòria brillant a escala internacional, destacant pel seu treball pioner en la fundació d’Althea Technologies a Califòrnia. La seva dedicació a la recerca i innovació en teràpies mèdiques ha estat fonamental, i algunes de les seves tecnologies s’han utilitzat en el desenvolupament de vacunes contra la COVID-19.

Des de la seva formació a Andorra fins a convertir-se en una referent mundial en biotecnologia, la seva experiència reflecteix la importància de l’educació i la investigació per marcar una diferència real en el món. Avui, en el marc de la inauguració del curs acadèmic, compartirà la seva visió sobre l’evolució de la biotecnologia i el seu impacte futur, posant Andorra al centre d’un debat clau sobre el desenvolupament científic i tecnològic.

—Com va influir la seva formació a Andorra en la decisió d’entrar en el camp de la biotecnologia?
—Quan anava a l’escola m’agradaven molt les ciències, però també havia de considerar seguir una carrera compatible amb l’economia del país. No obstant això, els esdeveniments de la meva joventut em van guiar cap a la biotecnologia. Quan era jove, vaig perdre la meva mare després de la seva batalla contra el càncer. Recordo haver passat per una experiència molt dolorosa, però també recordo la meva decisió en aquell moment precís de dedicar-me a la investigació mèdica amb la intenció de marcar una diferència per als pacients. Seguir també significava considerar la possibilitat de trobar feina fora del meu país, una decisió difícil que els joves d’avui ja no han de prendre gràcies a la Universitat d’Andorra.

—Des de la seva perspectiva, quines oportunitats hi ha actualment a Andorra per a futurs científics comparades amb les que tenia vostè quan va començar?
—Tot ha canviat molt i ara els joves poden estudiar a Andorra fins al nivell universitari. Vaig anar al Lycee de Perpinyà quan tenia 15 anys, ja que abans no existia. El camp de la biotecnologia també ha canviat molt. Quan vaig començar a treballar als anys 1980, era una idea i no una realitat. Ara és un sector transformatiu, present arreu del món. Finalment, al principi es necessitava una certa infraestructura amb laboratoris de recerca i de producció. En el dia d’avui, estem en una era en què la biotecnologia està profundament influenciada per les dades, integrant l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial. Això vol dir que la biotecnologia actual no necessita una infraestructura complicada i es pot desenvolupar a tot arreu. Per a Andorra presenta una possibilitat real d’innovació i de diversificació.

—Com va ser el procés de fundar Althea Technologies a Califòrnia? Quins reptes va trobar en aquest canvi d’Andorra als Estats Units?
—Quan vaig arribar a Califòrnia vaig treballar en diversos laboratoris on vaig poder aprendre l’aspecte tècnic i també la direcció d’equips de recerca. Després d’uns anys, el meu marit i jo vam decidir fundar Althea Technologies (althea vol dir curar en grec) amb la intenció d’aportar solucions i d’accelerar el desenvolupament de teràpies, sobretot teràpies basades en ADN i ARN. Algunes de les tecnologies que vam desenvolupar van estar utilitzades més endavant per vacunes contra la Covid-19. El procés de fundar una empresa de biotecnologia va ser fascinant, i també molt difícil.

—En la seva xerrada a la Universitat d’Andorra parlarà sobre l’evolució de la biotecnologia. Quin creu que ha estat el canvi més significatiu en aquest camp en els darrers 20 anys?
—De fet, la convergència de la informàtica i la biologia ens porta cap a un futur on la biologia mateixa es torna programable. De la mateixa manera que la informàtica va revolucionar moltes indústries, la capacitat de «programar» els sistemes biològics (ja sigui per curar el cos, millorar la salut o resoldre problemes ambientals) promet canviar la manera com vivim. Això té el potencial d’alliberar noves formes de tractaments mèdics, revolucionar l’agricultura i fins i tot estendre la longevitat humana. Aquesta extraordinària convergència probablement definirà les pròximes dècades, ja que la potència computacional continuarà creixent exponencialment i la investigació biològica esdevindrà cada vegada més impulsada per dades i tecnologies.

—Creu que el país podria tenir un paper més actiu en el desenvolupament de la biotecnologia? Quins són els elements clau per impulsar aquest sector al país?
—Sí. Crec que Andorra pot tenir un paper en el desenvolupament de la biotecnologia i que això pot ajudar a la diversificació econòmica i també a donar treball a la joventut del país. Primer, la biotecnologia actual no necessita una gran infraestructura i espai. Segons, més que mai, la col·laboració científica és molt important i Andorra no ho ha de fer tot. Pot col·laborar amb Barcelona i Tolosa per exemple, on hi ha centres molt prestigiosos de biotecnologia i amb altres laboratoris en l’àmbit mundial. I finalment, la Universitat d’Andorra pot tenir un paper clau en formar els científics i biotecnòlegs del futur.

—Quins són els temes centrals que vol transmetre en la seva lliçó inaugural ‘Evolució de la biotecnologia: passat, present i futur’?
—La biotecnologia té un potencial immens per al futur. Canviarà la manera com tractem malalties, produïm aliments, protegim el medi ambient i fins i tot redefinirem els blocs de construcció de la vida. No obstant això, amb aquest poder arriba la responsabilitat d’utilitzar aquestes eines amb saviesa. Fomentant la innovació, la col·laboració i la supervisió ètica, podem garantir que el futur de la biotecnologia beneficiï tota la humanitat, conduint-nos cap a un món més sostenible i equitatiu.

—Des de la seva experiència, quins són els principals desafiaments ètics que caldrà abordar a mesura que la biotecnologia continuï avançant?
—La possibilitat d’utilitzar la biotecnologia per millorar les capacitats humanes (cognitives, físiques o emocionals) planteja preocupacions ètiques. La societat hauria de permetre les modificacions genètiques amb finalitats de millora, o s’haurien de restringir només a usos terapèutics?

—Quin consell donaria als joves científics d’Andorra que vulguin contribuir al camp de la biotecnologia o qualsevol altra ciència emergent?
— Vivim en un moment extraordinari de la nostra història. Un temps de canvi intens que sigui canvi climàtic o social, on hi ha moltes oportunitats, però també molts reptes. Per viure en aquest món canviant constantment, haurem d’ajustar-nos sovint. De fet, amb els avenços tecnològics ràpids i els mercats laborals canviants, la nostra capacitat d’aprendre contínuament, desaprendre i adaptar-nos a nova informació, eines i entorns serà crucial. A més, en un món ple d’informació abundant i complexa, serà essencial analitzar, pensar creativament i prendre decisions informades per navegar per nous reptes i oportunitats. La biotecnologia és un sector fascinant i com va dir Craig Venter: «El segle XX era el segle de la física i el segle XXI serà el segle de la biologia».