La 40a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor del Principat va donar dilluns passat el tret de sortida enfocada enguany a l’evolució humana. Una temàtica que deixa oberta una sèrie d’interrogants, com ara d’on venim els humans o com ens comportem amb el nostre entorn a escala planetària. Avui és torn per a la intervenció de Salvador Macip, científic i catedràtic de medicina molecular en el Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester. La seva conferència, titulada ‘Els humans moderns: present i futur’, ens endinsarà en un viatge cap als darrers avenços tecnològics.

—La seva ponència posa èmfasi en com seran els humans del futur. De què tracta exactament?
—Serà com efectuar un exercici de ficció científica: per veure cap a on va encaminada la societat del futur, com també en quin punt es troba la ciència en aquests moments. La medicina n’és un clar exemple per la seva gran evolució, ja que ha passat de curar als humans a poder-los modificar, una ciència que s’anomena biomedicina. Una disciplina que avui dia pot arribar a configurar a les persones per prevenir-los de contraure malalties. Així, a la xerrada parlaré de la progressió dels avenços científics i tecnològics més importants que maneguem i del que serà possible fer i el que no, com ara la modificació genètica i l’envelliment.

—Què és el que hem de saber del transhumanisme?
—El transhumanisme és un corrent científic i filosòfic del més interessant, ja que valora i estudia la possibilitat de fer el possible per ‘millorar als humans’. Aquest estudi descriu les bases de com la ciència podria modificar  o alterar per complet el concepte dels humans per convertir-los en una millor versió. Es tracta d’un corrent filosòfic certament nou del segle XX, però no s’allunya del que ha intentat aconseguir sempre la medicina, que és curar malalties. De fet, si es compara la figura dels nostres ancestres amb l’Homo sapiens, ja veiem moltes diferències: som més alts i intel·ligents, entre altres aspectes. També té una part més radical que investiga una possible hibridació dels humans amb les màquines, com ara els cíborgs, o inclús buscar la immortalitat.

—L’evolució tecnològica sembla que no s’atura. Fins a quin punt serà decisiva la IA?
—La intel·ligència artificial li està canviant la cara a la medicina moderna. No pas per esdevenir un substitut d’aquesta, però sí una eina molt eficaç per realitzar diagnòstics, atès que s’ha demostrat que reconeix i interpreta molt bé els patrons d’imatges. Un bon exemple és que si se li mostra una sèrie d’imatges de la pell, pot identificar amb molta més efectivitat i rapidesa que un expert el càncer que pateix aquesta. És, per tant, una eina molt útil que pot ajudar que prosperi la medicina. Ja ho empra, per exemple, la ciència experimental per entendre les formes de les proteïnes o amb el mateix disseny dels fàrmacs. Resulta molt eficaç per arribar directament al pacient com a eina diagnòstica o inclús de cribratge. Serveix per estalviar la part més mecànica al metge tradicional i permetre que aquest se centri més en una de les parts més importants i oblidades, que és el factor humà.

—Creu que aquesta tecnologia informàtica pot arribar a substituir del tot les nostres feines?
—No crec que pugui arribar a suplantar del tot el component humà. De fet, si es pensa bé, la IA tampoc ha generat res nou, l’únic que fa és refregir aspectes ja existents. La part creativa, per contra, no la podrà cobrir, ja que és intrínsecament humana. Veig la IA com una eina molt potent i que ens fa estalviar molt de temps. Tanmateix, aquesta part humana és insubstituïble. El que ens farà és plantejar-nos una mica les nostres tasques, perquè si aquesta tecnologia pot exercir millor una feina determinada, no farà falta la nostra intervenció.

—Hi ha novetats quant al descobriment de noves formes de vida en altres planetes?
—Sí, últimament en les llunes de Júpiter i inclús a Mart s’han rastrejat restes del que podria ser aigua i el que comportaria vida microscòpica. És cert que no sembla que hi hagi vida com a tal, però n’hi podria haver hagut fa un temps. Tot i el gran desconeixement que tenim encara del nostre espai, aquestes evidències demostren que potser en algun racó del nostre univers hi ha alguna forma de vida, simplement per una qüestió estadística de la seva immensitat. Diferent és parlar d’un tipus de vida intel·ligent, com el que hem desenvolupat nosaltres, un cas bastant únic causat per la combinació de molts factors. Ara bé, pot haver-hi altres tipus de vida microscòpica en algun punt del sistema solar això seguríssim!

—Tornant a la conferència, ens explicarà els avenços més destacats de la genòmica. Què en pot dir d’aquesta ciència?
—Els coneixements de genòmica penso que canviaran molt el tema de l’atenció mèdica. Fa vint anys es va llegir per primer cop el genoma humà. Un canvi clau amb el qual hem pogut conèixer molta informació per desenvolupar una maquinària capaç de llegir el gen d’una persona en qüestió d’un dia, això sí, a un cost elevat. Tenim ara a l’abast una informació que no gaudíem a principis de segle respecte a la codificació dels humans, la qual ens permet dissenyar tractaments especialitzats adaptats a cada tipus de cèl·lula. El que s’ha tractat sempre amb una pastilla per a l’ús general, ara es pot discernir molt millor i adaptar cada producte al cos del pacient. Gràcies a la genòmica  hem vist com modificar als humans per millorar la seva salut.

—Com es preveu que siguin les ciutats del futur? Estaran millor adaptades per a la societat?
—Doncs, de fet, les ciutats no estan gens preparades per a la societat actual, ja que la nostra espècie ja no encaixa amb aquestes. El motiu és que la societat cada cop està envellint més i les ciutats no estan pensades per aquest col·lectiu; per exemple, a causa de la nombrosa contaminació acústica o els problemes d’accessibilitat. La gent gran són els que necessiten més accés a la sanitat, i si aquests han de marxar de les ciutats, que és a on estan els hospitals i els centres sanitaris qui els atendrà? Per aquesta raó, els departaments d’urbanisme han de plantejar-se seriosament com encarar les pròximes ciutats, no obstant això, adaptar-les als nous temps és complicat. Barcelona ha efectuat en els darrers anys diferents experiments per millor l’urbanisme, malgrat això, molts d’aquests són proves i no es basen en dades concretes. 

—Quin és el canvi o descobriment científic més important al que s’afronta ara la humanitat?
—En el camp de l’envelliment estem realitzant descobriments espectaculars. Així com en el cas de les modificacions genètiques encara cal discutir certs aspectes relatius a l’ètica i veure si serà factible o no aplicar-la, la biologia de l’envelliment està avançant a passos de gegant! Tant és així, que més aviat que tard disposarem de fàrmacs que ens permetran frenar o alentir la degradació de les nostres cèl·lules. Aquests avenços tenen un gran potencial i el seu impacte permetrà millorar dràsticament la salut poblacional. Les persones que tinguin 70 anys es trobaran en plenes facultats com una de 30. Endarrerir l’envelliment es promet com el gran canvi dels pròxims 20 o 30 anys.

—Finalment, creu que seran els Estats Units el primer país del món en realitzar viatges a Mart?
—Ens trobem en un moment bastant rupturista en la conquista de l’espai a causa que hagi entrat la iniciativa privada, com hem vist amb el projecte d’Elon Musk. Això no havia succeït mai perquè havien sigut les agències espacials  les encarregades. Només hi ha un problema, que els humans no estem capacitats biològicament per aguantar la radiació.