Amb el calendari competitiu tot just estrenat no fa ni un mes, el director general i esportiu de l’FC Andorra, Jaume Nogués, fa una valoració positiva del projecte en aquesta nova etapa a Primera Federació fins a la data. Amb ell, parlem sobre la plantilla actual, els objectius del club, la base, Ferran Costa i la pedra angular del projecte tricolor, l’estadi.

—Quina valoració fa d’aquest inici de campanya? 
—Crec que ens hem de començar a definir, aquesta és la paraula. Hem d’entendre bé la competició i saber què serem. Pels equips que baixen sempre és molt complex l’inici, i crec que de moment estem bé. Aquesta és una competició molt farragosa, i comparat amb Segona Divisió varien molt els camps: mides, superfícies... Això fa que hàgim de ser molt camaleònics.

—Bé, llavors. 
—Ens hem d’anar coneixent a poc a poc, i tot i l’empat amb la Ponferradina els resultats van sortint. Jo estic content, tranquil, penso que el procés s’està fent al seu moment.

—Un nou curs després de la desfeta de l’any passat no és fàcil. Això ha quedat en el passat o forma part de tot el procés per encarar aquesta temporada?
—Com a club hem mantingut tot allò que teníem a Segona Divisió, sobretot a nivell estructural del primer equip, així que en aquest sentit no s’ha notat el descens. Pel que fa a la confecció de la plantilla, sempre hem apostat per gent molt jove i no coneguts i sempre ens ha sortit molt bé, però enguany hem apostat per cares més reconegudes i de la categoria, també més veterans. Hem augmentat en dos anys l’edat mitjana de l’equip. És a dir, hem anat per un model diferent sabent que aquest any hi haurà una certa pressió a l’ascens.

—S’ha fet un mix entre joventut i veterania, aspecte important per fer front a aquesta competició.
—Així és, perquè com he dit és una categoria molt i molt complicada en la qual hi ha molta qualitat, més del que la gent es pensa. Primera Federació és molt dura i es nota que els equips saben el que fan.

—Quina és la clau?
—Ser molt fort a casa i adaptar-se a qualsevol mena de context.

—Era voluntat seva i del club fer aquesta barreja de joventut i experiència? 
—Sí [amb un to un pèl indecís]. Es va parlar molt a l’inici de com li podíem donar la volta al que ens havia passat i sabent que hi hauria aquesta certa pressió. En els primers anys el que s’ha d’intentar és tornar a pujar al més aviat possible i consolidar-se un cop s’hagi fet, doncs vam buscar un model més híbrid de jugadors que creiem que coneixien bé la categoria.

—Creu, però, que s’ha quedat una plantilla curta? 
—Crec que no, perquè de vegades abans en fèiem de massa àmplies. Ara mateix tenim 23 jugadors al primer equip, dos jugadors per posició, que és el normal. S’ha intentat cercar perfils que poguessin jugar en diferents posicions, sinó la gestió de la plantilla és molt difícil, i aquí ens ha passat alguna vegada.

—Pel que ha dit imagino que no, però es plantegen alguna incorporació al mercat d’hivern?
—Ara hem de continuar analitzant l’equip, com es va adaptant, com encaixen les peces, i a partir d’aquí decidir. Encara queda molt, tot i que si fos necessari no hi hauria problema.

—L’objectiu del club l’ha deixat entreveure. Aquest any ascens?
—El propòsit és tornar al futbol professional, en el qual nosaltres ja tenim l’aprenentatge d’estar-hi, i consolidar-nos. Al final el temps dirà, però l’important és que l’equip tingui clar aquest propòsit. És també un procés llarg amb petits objectius: adaptar l’equip, consolidar-lo, entrar bé a la competició i ara anar creixent a poc a poc, no mirar tant la classificació perquè tot arriba. L’any que vam pujar vam arribar a estar a 16 punts del líder, i en aquell moment no ens posàvem nerviosos.

—Tornar al futbol professional implica estar a dalt a la lliga, es veuen amb aquest rol de punters?
—Ara el club està molt estabilitzat en aquesta categoria en què, per recursos, sí que podem estar entre els vuit punters.

—Evidentment no s’ha replicat el model de l’any passat, la situació és diferent. Podem parlar del projecte de Ferran Costa?
—És cert que els projectes sempre són de club, però ens intentem adaptar a l’entrenador que tenim. Veníem d’un model molt extremista per passar a un de més camaleònic, sense deixar mai la nostra manera d’entendre el futbol.

—L’aposta va ser important, encara més en aquell context. Quina valoració fa de l’actual entrenador fins al moment?
—Va arribar amb l’equip bastant fotut i va aconseguir ja no apagar els focs, sinó que es competís amb dignitat fins al final. L’anterior va ser un any difícil per a ell i per a tots, i ara estem molt bé. A l’estiu hem sabut canviar el xip i penso que té un equip de treball molt bo.

—El defensaria fins al final com a Eder Sarabia? Vull dir, des del seu punt de vista la feina de Costa està sent la correcta i creu que ha de ser ell qui ens torni al futbol professional?
—Ho crec fermament. Vam confiar en ell, però també aprens que els resultats, per desgràcia, marquen molt el futbol, i som un club que si ha de prendre decisions les prenem.

—Li queda un any de contracte. Continuarà si s’assoleix l’objectiu?
—A la vida s’ha de donar valor a allò que t’ha portat als llocs, aquí sempre ho hem fet, i si l’FC Andorra puja crec que el normal seria que Ferran fos el tècnic.

—Al febrer parlava de la intenció de recuperar la gestió dels equips de la base i al juliol es feia oficial. Entenc que és quelcom bo, però per què pot ser positiu pel club?
—La nostra il·lusió, com ha passat amb el ‘Berto’ [Rosas], és que els jugadors del país puguin arribar de veritat al primer equip. També hi ha un tema d’arrelament social, i si els nens i nenes des de petits s’identifiquen amb l’FC Andorra i la seva aspiració és jugar-hi, farà que cada vegada hi hagi més sentiment de club. Així que és amb un vessant esportiu i una social.

—Una de les claus per poder-ho fer són les infraestructures. Parlem de la pedra angular del projecte, en quin punt està el tema de l’estadi? 
—Aquest estiu hem estat una mica parats, però ho continuem negociant i treballant perquè sigui una realitat.

—Encara res tancat?
—Estem en això [riu], és quelcom molt complex. Està avançat però no m’aventuraré a dir que hi ha res tancat.

—Continua sent el mateix presentat en el seu moment pel que fa a pressupost i capacitat?
—Sí, això no ha modificat, tot i que aniran mutant les coses en funció es vagi avançant. Ara estem en la fase més embrionària: terrenys, propietaris, acords, Govern, comuns...

—Podria donar una data d’inici? 
—Em costaria, encara hi ha feina per fer.

—Llavors, de cara l’any vinent, a l’estadi de la FAF? 
—És una negociació que s’haurà d’obrir. Hi ha pocs estadis al país que tenen les condicions per a nosaltres poder jugar, és la realitat, i està pensat treballar en aquest sentit, però encara hem de començar a posar-nos-hi.

—Sempre han parlat de la integració del club a nivell de país. Com ho porten?
—Un aspecte clar és la base. S’ha de començar per la gent jove, que interioritzi el club i que aquest sigui aspiracional on poder arribar. I després totes les accions que estem ja fent, ser presents als llocs on s’hagi d’estar, en els moments clau. És una feina de dia a dia, d’involucrar la gent que estima el club. Vam créixer molt ràpidament esportivament i potser això ho vam deixar una mica més apartat o no ho vam saber fer bé, i ara estem dedicant temps.

—Gerard Piqué hi podria prendre un paper important, no? 
—Ell està molt implicat en el projecte, com l’altra part de la propietat, tot i que no són tan visibles. Segurament si tinguéssim una altra propietat que no fos tan coneguda la gent no la reclamaria tant. És un tema que hem d’analitzar, però en cap cas ha sigut per deixadesa ni perquè ell no estigui al projecte, tot el contrari, i sobretot quan les coses van malament encara hi és més.

—Un missatge a l’afició? 
—Que estiguin amb nosaltres com ho estan fent. El creixement de massa social ha sigut molt gran, enguany tenim el doble de socis que la darrera vegada a Primera Federació, i només s’ha reduït un 20% envers Segona Divisió. Això vol dir que la gent vol el club, i cal que tinguin la paciència sabent que això és una carrera de fons. L’afició que tenim és molt bona, la qual sempre està donant suport més constructiva que destructivament, i cal continuar així. Nosaltres ho lluitarem i crec que serà un bon any.