Fa tot just una setmana érem coneixedors que hem viscut el segon mes d’agost més intens quant a temperatures es refereix, amb una mitjana que no ha descendit dels 21 graus i amb diverses onades de calor que han superat els rècords anteriors i han deixat algun dia per sobre dels 35 graus. Els encarregats en traslladar-nos aquesta informació van ser els membres del Servei Meteorològic Nacional, així com la difusió per part d’Acció Climàtica. Un d’ells, Lucia Rivero, ha sigut també una de les quatre encarregades en elaborar un estudi climatològic del Principat i exposar-lo la setmana passada a Barcelona. L’experta en climatologia ens aclareix els detalls. 

—Aquest agost ha sigut el segon més càlid de la història des de 1950, mentre que el 2023 es va tancar com el segon any més calorós d’ençà que es tenen registres. Es tracta d’una tendència habitual que anem cap a extrems? A què es deu l’excés de calor?
—Sí, la dinàmica quant a temperatures no hi ha dubte que és cap a l’alça. No obstant això, s’ha d’aclarir que el clima té una certa viabilitat i, per tant, no segueix una tendència lineal. Això vol dir que no necessàriament l’any vinent s’hauria de replicar un altre rècord de calor, ja que això depèn de moltes variables. El que ens hem fixat en els estudis que disposem és que les temperatures estan pujant amb freqüència. De fet, Barcelona acull aquests dies el Congrés Anual de la Societat Europea de Meteorologia, on hem presentat dos estudis. Un d’ells fa referència als índexs climàtics que tenim des de 1938 a l’estació de FEDA. Així, hem vist com els rècords de temperatura màxima els continuem assolint, no cada any, però sí regularment. Tanmateix, cal fer saber que els rècords de temperatura mínima es van deixar de batre a la dècada dels anys vuitanta! De manera que quan observes aquestes dades amb precisió t’adones que la tendència que hi ha cap a futur confirma la dinàmica de les altes temperatures.

—És cert que els hiverns són cada vegada més curts perquè comencen a pujar les temperatures ja des del gener i febrer. Així, el canvi climàtic està anul·lant el clima de neu que tant ens caracteritzava? 
—És evident que la durada de l’estiu s’està allargant. Tant és així, que ho ha corroborat també el nostre estudi dels índexs climàtics i, per això, podem assegurar que els estius cada cop duren més. El resultat és que les estacions de primavera i tardor s’acurten, així com la resta de períodes i de la neu. Consegüentment, aquestes estacions queden una mica trastocades. La nostra percepció al respecte és la que es basa en les dades que maneguem, les quals evidencien una modificació del temps.

—Com influeix en el nostre paradigma de muntanya que s’estiguin fonent els glacials tan ràpidament i en l’afectació dels rius?
—En els estudis que s’han dut a terme en la serralada hem pogut observar que hi ha hagut una lleugera disminució de les precipitacions, tot i no ser gaire significativa. Així com en el cas de les temperatures sí que hi ha hagut una clara tendència en amunt, la precipitació és un paràmetre molt més variable. Hem tingut anys més plujosos, mentre que ara hem vingut d’una època amb menys pluja. S’ha de dir que aquest increment del clima fa que l’atmosfera pugui albergar una major quantitat d’humitat, motiu pel qual ara les tempestes poden ser molt més intenses que abans. De fet, això és el que ens ha de preocupar com a ciutadans perquè aquests fenòmens es poden agreujar!

—L’escassetat de pluja en els darrers anys, ve derivada per la crisi climàtica? Ha sigut molt accentuada la seva caiguda?
—Això depèn molt de cada zona i de cada país. En el nostre cas, vam experimentar una etapa de sequera al Principat entre els anys 2010 i 2014, marcant una etapa més greu de la que estem vivint en aquests moments. En el cas del nostre territori veí, referint-nos a Catalunya, sí que han tingut aquests anys una davallada superior de precipitacions a la que havien experimentat anys enrere. Convé ressaltar que aquestes tempestes que tenim al Pirineu solen estar molt localitzades; una acció que altera les dades de precipitació generals. Sí que és cert que la tendència de pluges ha disminuït, però reitero que no és significativa per a les dades que mostra.

—Són els rius la nostra via principal d’aigua potable? Com podem seguir el seu estat?
—Sí. En aquest aspecte, vam habilitar enguany un nou portal de sequera per efectuar un seguiment i per mantenir actualitzada a tota la ciutadania sobre l’estat dels cabals dels nostres rius, així com el de les precipitacions. Convido a tothom que doni una ullada al web de Medi Ambient per informar-se de com està el recurs hídric.

—Existiria un risc que Andorra es quedi durant tot un any sense aigua o, simplement, sense neu?
—Pel que fa a escala climàtica, es pràcticament impossible que en el nostre entorn ens quedem un any sencer sense ploure. Respecte a cotes, l’alta muntanya sempre alberga una quantitat de neu, però pot retenir una fracció menor si neva menys durant l’any. En el cas dels últims hiverns, sí que ha nevat. Tanmateix, la pujada de les temperatures ha elevat la cota de neu per convertir-la en pluges de cota més baixa i, per exemple, caure aquí a la vall central. 

—Malgrat això, podria patir futurament el país una sequedat del clima que tregui part de l’aigua?
—Andorra, en ser una capçalera de conca, té una bona disponibilitat per rebre aigua. El que s’ha de tenir en compte és que l’aigua té un cert recorregut que va connectat a un determinat sistema i afecta moltes parts. El 2023 va ser l’any més crític quant a la manca de pluges, el problema va venir al ser un risc que es va superposar amb unes temperatures especialment altes, desencadenant en una evapotranspiració molt alta. La gent només acostuma a veure l’aigua que flueix dels rius, o en general, la que es troba a medis naturals com als boscos o als aqüífers. No obstant, és important tenir en compte que l’aigua que resta invisible als nostres ulls també s’ha de preservar, ja que es tracta d’un recurs finit i no hem d’esgotar totes les nostres reserves. 

—Per acabar, continuarà el nostre territori experimentant en els propers anys fins a 100 dies d’estiu? 
—Les projeccions i previsions que tenim sí que ens indiquen que continuem en un lleuger augment de les temperatures. Malgrat això, no puc garantir amb total certesa que l’any següent tornem a batre rècords atès que influiran diversos factors. Hem sofert ratxes càlides i segurament les continuarem tenint. El que era abans un cas excepcional, com una onada de calor o tenir temperatures tan altes, avui dia ja és una realitat.