Torredembarra és una ciutat i municipi costaner de Catalunya, situat a la comarca del Tarragonès, al cor de la Costa Daurada. La ciutat compta amb quatre platges: La Paella, amb port per a les embarcacions recreatives i zona esportiva; Baix a Mar, situada a l’antic barri de pescadors; Els Muntanyans, la qual té una gran importància ecològica en ser l’únic espai d’aiguamolls salobres que resta entre el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat, i el Canyadell, una de les platges més boniques de la comarca, envoltada de penya-segats amb vegetació típica mediterrània. Parlem amb l’alcalde de Torredembarra, Valeriano Pino, qui va néixer i es va criar en aquesta ciutat, sobre turisme, gastronomia, problemes d’immigració, inflació i entre altres temes d’actualitat.

—Com va la temporada d’estiu? Estan satisfets amb el nombre de turistes?
—És complicat extreure una dada sobre la quantitat de turistes que ens visiten, ja que la gran oferta que tenim és d’apartaments turístics. Els turistes que tenim comptabilitzats són els que realitzen consultes presencials a l’oficina de turisme. D’aquesta manera, podem afirmar que el municipi triplica la seva població durant la temporada d’estiu. Alhora, Torredembarra és una ciutat on actualment viuen 18.225 persones, però hem de tenir en compte que es tracta d’una població flotant i, per tant, aquesta dada no és inamovible. Referent als països d’origen dels nostres turistes, per ordre d’importància són França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Andorra, mentre que a escala nacional serien Aragó, La Rioja, Navarra i la Comunitat de Madrid.

—Quins són els principals esdeveniments turístics que tenen lloc a la ciutat?
—En tenim uns quants i n’estem molt orgullosos. Al mes de març celebrem la Mostra Ranxets; a l’agost, el Festival de música Roca Foradada, i del 23 d’agost al 8 de setembre tenim la Festa Major de Santa Rosalia, la patrona de la nostra ciutat. A més, tenim la Fira d’Indians, una mostra que se celebra anualment al mes de setembre i que recrea la Torredembarra de finals del segle XIX i inicis del segle XX, quan un destacat nombre de torrencs van retornar a la vila després d’haver emigrat al centre i sud del continent americà a la recerca de fortuna. El que popularment es coneix com ‘fer les Amèriques’. Al seu retorn, els indians van portar un reguitzell d’articles i costums d’ultramar que van captivar a la població torrenca. 

A més, la Fira de la Cervesa i la Fira de Tapes també aporten moltes coses interessants. Fem promoció de diversos esdeveniments gastronòmics durant tot l’any i el que intentem fer és promocionar els productes de temporada. Vam editar un llibre de receptes autòctones que porta el nom de «Ranxets: la cuina de Torredembarra» i es tracta d’un recull de plats fets amb ingredients i productes bàsics del mar i del camp, els quals tothom tenia a l’abast a casa seva: alls, tomàquets, fruits secs, oli, vi, vi ranci, verdures i peixos de temporada. Una generosa varietat que van des dels escabetxos als musclos marinats, alls cremats, fideuejats i romescos variats com sípia, pop, truita amb suc, bacallà amb tomàquet, grinyoles amb all i ceba, bull a l’all i pebre...

—I hi ha vinyes a la seva regió?
—Torredembarra no disposa de gaire terreny agrícola, però en la seva àrea d’influència hi trobem denominacions d’origen molt potents com Tarragona, Penedès, Priorat, Montsant i Conca de Barberà.

—Per què Torredembarra és més una destinació de «residència tranquil·la» que de turisme massiu? Quins sectors econòmics estan més desenvolupats a la ciutat?
—A Torredembarra, el sector de serveis és el predominant, i a certa distància el segueixen els sectors de la indústria i la construcció. Avui en dia tenim sol·licituds d’obres majors amb condicions bastant estables. A través de les activitats de l’Ajuntament també podem tenir coneixement d’altres indicadors econòmics, com són el registre d’activitats econòmiques de les places hoteleres (hi ha només tres hotels a la ciutat), el dels càmpings o els pisos turístics. Com he dit, les places hoteleres aquí estan molt limitades. Tenim molts pisos turístics, tot i que ara ha sortit una llei que impedeix donar més llicències per a aquest tipus de negocis. Així, som considerats un municipi tensat en tema de l’habitatge. El pressupost anual de la ciutat és d’uns 27 milions d’euros. La despesa que fem en personal volta el 40%, uns 11 milions d’euros. A més, destinem una partida per a la cultura, el turisme, la policia... Totes són àrees de les quals disposa l’Ajuntament.

—El flux de migrants a la Unió Europea des de països devastats per la guerra i l’entrada il·legal de refugiats a Europa són temes que continuen sent els més urgents avui dia. Hi ha molts immigrants a la ciutat? Quant costa això al pressupost municipal?
—Tenim comptabilitzades unes 3.600 persones d’altres països com el Marroc, Colòmbia, Romania, Itàlia, Veneçuela, Xina i Ucraïna. No són moviments migratoris exclusius de Torredembarra, sinó de tot l’Estat espanyol i de tota Europa. La nostra Regidoria d’Acció Social i d’Igualtat ofereix un seguiment de lleis promulgades per la Generalitat de Catalunya al servei de la primera acollida, amb l’objectiu d’integrar totes les persones a la nostra societat.

—Com ha canviat el nivell de vida de la ciutat des de la pandèmia? S’han pogut recuperar després d’aquest problema mundial?
—Les dades que tenim pel que fa a nivell de vida són de Catalunya i, en aquest sentit, disposem de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística que fa públic els seus estudis de l’IPC. Aquesta dada ens diu que entre el juliol de 2013 i el mateix mes del 2024, la taxa d’inflació està en 2,5 punts en positiu. Pel que fa a la taxa d’atur de la ciutat, el juliol de 2024 ens consten 875 persones.

—Quins són els principals projectes d’inversió de la ciutat? 
—Tenim un teatre tancat i volem veure com seria possible poder-lo reobrir. Hi ha molts projectes de carrer: voreres, parts de la via pública, etc. Estem construint la coberta de la nova piscina i estem acabant de decidir com fer un Camí de Ronda que ha de cobrir tota la costa, ja que és un dels principals atractius que tenim a la ciutat. 

—Entre aquests projectes hi ha projectes d’inversió que puguin interessar a inversors estrangers?
—Podria ser el nou teatre. Crec que finalment algú voldrà invertir en nous hotels i complexos turístics. Esperem que algun dia siguem prou atractius perquè invertir en hotels es converteixi en un negoci atractiu, donat el tipus d’hotels que volem veure aquí. Això no és Salou, és un municipi completament diferent, així que no necessitem grans hotels. Ens agradaria veure més petits hotels familiars i que aquestes inversions importants per a la ciutat vegin la llum en els anys vinents.