La salut mental, una problemàtica que per a res és nova, però que sembla que ha estat en els darrers anys que s’ha començat a parlar. Concretament, des de la pandèmia de la Covid-19, la qual va desembocar en molts problemes a la població. A poc a poc, i a vegades a passos de tortuga, tant la població com les institucions són més conscients de la problemàtica, la qual no és fàcil d’abordar, però sí necessària. La població andorrana tampoc s’ha deslliurat de patir problemes de salut mental i per aquest motiu avui, parlem amb el president del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra, Òscar Fernández, amb qui abordem quina és la situació en termes de salut mental al Principat, augment de casos, com afrontar-los o la renovació del conveni amb la CASS, entre altres qüestions.

—Què suposa per a Andorra l’obertura pública de dispositius ambulatoris dedicats a la salut mental per a infants i joves?
—És un punt molt positiu, és una reivindicació que em consta que des de famílies i pacients existia de fa temps, i trobem molt positiu que s’inverteixi en l’atenció a Salut Mental. Aquest punt ens resulta molt satisfactori, que hi hagi aquest interès i aquesta inversió en aspectes que tenen a veure amb la salut mental.

—Des del sector han notat, sigui amb joves, infants o adults, en els darrers anys un increment de casos relacionats amb la salut mental?
—Totalment. És un sí categòric. Abans de la pandèmia hi havia símptomes i signes que això estava passant. Després de la pandèmia és absolutament constatable, per diverses raons: una és que realment s’ha posat el focus en què la salut mental estava deteriorant-se i que, sense abordar-la no es pot abordar la salut d’una persona i, per tant, d’un país. La pandèmia va ser una mica el clic que va fer que això estigués més present i que se’n parlés més, fent més conscient a tothom que això era un problema. Però pensa que l’Organització Mundial de la Salut, després de la pandèmia de la Covid, parlava de la pandèmia de la salut mental. És un problema general, no només d’Andorra, i requereix que tots els governs posin esforços i inversió en atendre i millorar l’atenció en aquest àmbit.

—Des del col·legi s’ha parlat amb Govern per abordar-ho?
—Sí, perquè des del moment en què nosaltres reclamàvem formar part de la cartera de serveis de la sanitat pública, ja parlàvem de quines eren les principals patologies o problemes de Salut Mental que s’havien d’abordar. Ara ja hi som presents, potser com un primer pas, però justament en els pròxims mesos negociarem la renovació del conveni que ens uneix amb la CASS i amb Salut. Tot això forma part de les converses periòdiques que mantenim amb el Govern.

—Per tant, de cara el 2025, tenen previst renovar aquest acord amb la CASS?
—Sí. De fet, hauria de ser abans de final d’any. Encara no tenim una data, però segurament en les setmanes vinents la fixarem, i aquí és on s’ha de valorar el que s’ha fet fins ara en l’atenció psicològica junt amb la CASS, i les millores que es puguin introduir en aquest sistema per millorar l’atenció que es dona a la població.

—En què consisteix aquesta col·laboració? 
—Si no toquen res, es mantindrà la col·laboració en els criteris actuals, que són les dues sessions anuals, la derivació des del metge referent… Però hi ha alguns aspectes que voldrem renegociar o introduir, i veurem també quina és la predisposició del Govern per fer-ho.

—Ens podria avançar alguna qüestió sobre aquests aspectes que es volen modificar des del col·legi?
—Encara no, perquè ho estem valorant dins del col·legi i hi ha aspectes que segurament hi seran, però prefereixo tancar-ho internament abans de fer-ho públic. Sobretot demanarem canvis des del punt de vista dels psicòlegs.

—En aquest context d’augment de casos relacionats amb problemes de salut mental, hi ha algun que hagi destacat per xifres davant altres?
—En salut mental i en psicologia és molt complicat generalitzar perquè es donen mil circumstàncies que fan que cada cas sigui diferent. Evidentment, hi ha situacions més freqüents que criden més l’atenció o que són més presents en els números que es puguin donar. Estem parlant d’angoixes, depressió menor o problemes relacionats amb la feina o amb la situació familiar, que moltes vegades generen o desemboquen en aquesta angoixa. La salut mental és conseqüència de moltes coses, i el fet que les circumstàncies econòmiques i socials siguin complicades fa que això se’n ressenteixi. Com a patologies més presents, aquestes que et comento són les més freqüents. Evidentment, hi ha problemes de parella, problemes d’autoestima, però si t’hagués de dir un parell o tres, serien aquestes.

—Un darrer punt a tractar que es considera bastant tabú en àmbit general i també al Principat són els suïcidis. Creu que parlar-ne beneficia o perjudica? 
—Aquí hi ha diferents postures. És veritat que no hi ha una posició única i que hi ha persones, fins i tot col·lectius, que opinen que parlar-ne o fer-ne difusió de les dades pot crear una mena d’efecte crida. Altres, al contrari, són partidaris que això se’n parli com un problema més. És cert que a Andorra existeix i en una proporció elevada. Les dades són del SASS, i el problema és tan present que dins del Pla Nacional de Salut hi ha una línia que en parla. Per tant, s’estan començant a moure coses per poder prevenir i atendre aquestes situacions. Jo et diria, i potser és una postura més personal que no del col·legi, perquè no és un tema que hàgim consensuat, que per solucionar un problema s’han de tenir les dades i s’ha de parlar de quin és aquest problema i on estan les possibles solucions. Per tant, personalment considero que és una problemàtica de la qual s’ha de parlar en els fòrums adequats. No és una qüestió de parlar-ne a la premsa, sinó que els professionals i les persones que tenen capacitat de decisió en la prevenció i la implantació de mesures són les que n’hem de parlar. Després, que d’això se’n faci difusió amb respecte i amb mesura, no estaria de més.