Després d’un any complicat amb el descens de categoria, poca participació i la lesió al tram final, Diego Alende ja està al 100% per fer front a la nova temporada a 1a RFEF sota les ordres de Ferran Costa. Amb ell, parlem sobre el curs entrant, l’objectiu de l’equip, el seu paper dins i fora el vestidor, el del nou tècnic i el de l’afició.

—A aquestes alçades, tot i haver-lo relacionat amb altres equips, sobretot amb l’Sporting de Gijón de Rubén Albés, es queda?
—Sí. L’any passat va ser un any difícil per a mi perquè amb l’Eder [Sarabia] no estava jugant pràcticament res, i des que va arribar el Ferran [Costa] em va donar molta confiança i crec que tant ell, com el Jaume [Nogués] i el club, em van demostrar que volien que seguís, i aquí continuaré.

—Però, hi ha hagut opció de sortir?
—Bé, alguna cosa sempre hi ha, però jo tinc contracte i en cap moment he demanat al club sortir, ni de bon tros. Tots volien que estigués aquí i jo estic encantat.

—Un nou curs després d’una desfeta com la passada no és fàcil.
—Som un equip que vol estar a dalt i el club ens està donant totes les facilitats. És cert que venim d’un descens, tot i que en el dia a dia no es nota pràcticament res, així que l’esforç que s’està fent des de l’entitat també l’hem de fer els jugadors i donar el màxim aquesta temporada.

—Com valora l’equip? S’ha fet una mescla prou interessant entre joventut i veterania.
—I aquest és un mix important. L’any passat vam pecar una mica d’aquesta joventut perquè potser n’hi havia massa, i crec que és important que arribi també gent veterana. Els nouvinguts són persones espectaculars, sobretot dins el vestuari, i la veritat és que tinc molt bones sensacions amb l’equip.

—L’objectiu està més que clar, l’ascens.
—El que tenim clar és que hem de guanyar aquest cap de setmana perquè la 1a RFEF és una lliga molt difícil i llarga, amb equips molt forts, i el millor que podem fer és anar partit a partit. Al final sembla un tòpic, però de res et serveix pensar en el final de curs si no comences guanyant a Bilbao, així que anem pels tres punts a Lezama i després ja veurem.

—Parteixen amb l’etiqueta de ‘punters’ de la categoria. S'identifiquen en aquest paper?
—Per a res. És veritat que venim de Segona Divisió, però som un equip nou, i està clar que volem estar allí, però amb els peus a terra. Anirem setmana a setmana i amb humilitat.

—Parlant de fixatges, la defensa central també s’ha reforçat molt bé amb César Morgado i Pablo Trigueros. Com veu la competència?
—Molt bé, també està ‘Bomba’, així que estem quatre que podem jugar qualsevol partit. Així, cal intentar posar-li difícil al míster cada setmana i ho estem fent, ja que entrenem els quatre com a tigres.

—A títol personal, per a vostè serà una temporada per tornar-se a sentir protagonista després de la lesió i el que ha esmentat de Sarabia.
—Així és. Com he comentat, el curs passat va ser una mica difícil perquè no estava tenint minuts fins a l’arribada de Ferran, i al segon partit vaig tenir la lesió amb l’Eibar. Enguany la intenció és ser important i tornar a sentir-me protagonista més des de dins del camp.

—Des de fora, aquest protagonisme s’entén també en la funció de ‘pes pesant’ dins i fora el vestidor. Es veu en aquesta faceta?
—Tinc la característica aquesta que sempre intento animar la gent, estar molt posat dins el vestuari jugui o no jugui. L’any passat ho feia, o ho vaig intentar fer, i aquest any igual intentaré ser un líder.

—Ha parlat de Costa, com és la seva relació amb l’entrenador?
—Des de la seva arribada em va transmetre molta confiança. És una persona molt treballadora i exigent, està les 24 hores del dia a l’oficina, i posa molta canya durant el dia a dia, però a nivell de vestidor sap portar molt bé a la gent i és molt proper.

—Com veu el paper del tècnic en aquest nou projecte tricolor?
—És imprescindible: és el líder de l’equip, el respectem tots, ens transmet la seva idea i també els seus principis. Jo coincideixo amb tots els seus principis.

—Un paper important el juga també l’afició.
—Sens dubte. L’any passat, tot i la situació de l’equip, ens van empènyer molt, i sobretot aquest any serà molt important, principalment a casa. Que s’enganxin des del principi, que cada partit que puguin vinguin a donar suport, i nosaltres a intentar donar-los-hi una alegria.

—És el mateix sentiment amb la grada d’animació?
—Sí, ells sempre estan allà siguin cinc, 20 o 30. Plogui, guanyem o perdem, sempre estan cridant. Ens donen molt perquè es nota que estan allí i ens aporten aquesta energia.

—Enguany s’enfrontarà contra els seus ‘pares’ futbolístics a nivell de clubs. Com d’especial és per a vostè jugar contra el Celta i el Lugo?
—Són dos conjunts molt especials per a mi, al Celta hi vaig estar durant 13 anys i el Lugo va ser el que em va donar l’oportunitat de debutar al futbol professional. A part, els tinc molta estima perquè tinc molts amics allà i gent especial. Sempre serà bonic tornar a Vigo i a Lugo, i tinc moltes ganes d’aquests duels.

—Per acabar, un somni amb l’FC Andorra?
—Ascendir. Seria la cirereta que em vull proposar per a una temporada que vull que sigui bonica.

—I com a futbolista professional?
—Arribar a Primera Divisió. Sé que és difícil, però soc una persona molt treballadora i ho intentaré.