Isolda és un grup de dos joves andorrans, de Sant Julià de Lòria, el Bernat Torra i el Cerni Casamajor, els quals des de ben petits van sentir atracció i curiositat pel món de la música. Aquesta passió musical provoca que cap al 2018, quan tots dos cursaven segona ensenyança, decideixen començar a compondre cançons sense cap altre objectiu que gaudir del seu hobby. Després d’uns anys experimentant amb tota mena de gèneres, adquirint experiència i sobretot gaudint de la música, prenen la decisió de treure un primer EP enfocat en una mescla de pop i música electrònica, anomenat ‘Tecno-pop barato’, el qual actualment acumula unes 24.000 visites en les plataformes digitals. Ara, dos anys més tard i després de mesos de treball, canvis, bloquejos, però sobretot molta passió, han publicat el que ells consideren «l’àlbum amb el qual es presenten al món». Sota el nom de ‘Típico albúm de verano’, Isolda treu a la llum el seu segon treball. En aquesta ocasió parlem amb Bernat Torra, membre i cofundador d’Isolda, qui ens ha explicat els inicis del grup, les influències musicals en les seves cançons i el procés creatiu del nou àlbum, entre moltes altres qüestions. 

—Quin és l’origen d’Isolda?
—L’origen del grup és bastant lauredià. El Cerni i jo ens coneixem des de la infància, sé que ell tocava la bateria, i jo ja feia un any que assistia a classes de guitarra, i vam dir, «i si ajuntem i fem alguna cosa?». A partir d’aquí vam començar a tocar vam fer una amistat molt més gran i durant el 2022 vam publicar el primer EP. Des que trèiem el primer treball, passen com quatre anys, però sempre hem estat fent música, el que hem tret és el 10% o menys del que hem compost, i no gravat, però sí creat. Me’n recordo que l’últim EP va ser com publiquem aquestes quatre cançons electròniques, ràpides i en dos mesos un àlbum. I aquests dos mesos després han estat dos anys. Crec que el que hem publicat ara és l’àlbum amb el qual ens presentem al món.

—Per què decideixen començar a treure música?
—Més que el que ens va impulsar a publicar música, és el que ens tallava per fer-ho, perquè vam tardar molt. El principal motiu és perquè som molt autoexigents. Ja des de l’ESO érem conscients que la música que fèiem, de la manera que la gravàvem i tot era molt ‘cutre’, i avui dia vam pensar que el què estem traient és molt millorable, vam dir quan tinguem alguna cosa amb cara i ulls, ho publiquem. Per això vam tardar quatre anys, i quan ja vam tenir un estudi més o menys ben muntat, aquí a la meva habitació, de casa, i vam tenir un micro més o menys de qualitat, i vam començar a fer coses que potser no eren les millors cançons de la història, però ja eren publicables per a nosaltres. Despré va sortir aquell EP. 

—Quines han estat les vostres influències musicals?
—Et diré Bad Bunny com a primera referència. Però és graciós perquè nosaltres, venim d’un món musical bastant aliè al reggaeton, sobretot el meu company, el Cerni. A mi sí que m’agrada Bad Bunny de sempre, però és com que mai l’he tingut com a un referent i el meu company encara menys. No compartíem el discurs musical acadèmic, el qual acostuma a dir que el reggaeton no és música i que la música d’avui no val per res. Nosaltres no érem gens així, però sí que no escoltàvem reggaeton, no teníem influències d’aquest tipus. Aquest any hem obert els ulls d’alguna manera, en el sentit de veure a Bad Bunny coma un referent generacional, et pot agradar o no et pot agradar el reggaeton o la seva música, però no es pot negar la seva influència en els darrers anys. Ens en vam adonar, sobretot, escoltant l’àlbum el seu àlbum ‘Un Verano Sin Ti, el qual ha estat una gran inspiració, i es nota molt. Quant a més referents o influencies, Rosalia,Tego Calderón i Oques Grasses. Després, pel que fa a la producció musical, i de mescla et diria que el productor Tainy, una altra persona que hem descobert aquest any, amb el seu àlbum ‘Data’.

—En què s’inspiren per escriure i compondre?
—Ens inspirem en conceptes d’estiu i en  allò que li pot arribar a passar a tothom, coses generals més que personals. Però quant a lletres, són coses que ens passen a tots en general, a totes les generacions joves. Les tres coses que han marcat les lletres d’aquest àlbum són la felicitat de l’estiu, l’amor i la platja. La inspiració per fer les lletres és l’estiu completament. Després, a nivell creatiu, les lletres hem tingut bastants problemes i bastants bloquejos, perquè el nostre procés acostuma a ser primer la música i posteriorment la lletra. I ens ha passat que en acabar de fer la instrumental i estar satisfets no poder trobar una lletra que quedes bé. També ens ha passat el fet de donar-nos una mica de vergonya en algunes lletres, frases o expressions que escoltem a altres artistes com Bad Bunny o Oques Grasses i no passa res,  però si les diem nosaltres Bernat Torra o Cerni Casamajor amb dos seguidors doncs fa vergonya. En aquest sentit, hem tingut molts problemes amb les lletres, perquè ens ha costat separar la nostra persona del nostre artista. 

—El vostre primer EP, ‘Tecno-pop barato’, compta aproximadament amb 24.000 visites entre YouTube i Spotify, tenen en compte les xifres i estadístiques a l’hora de fer música? 
—És que seria mentida si digués que no. Em podria tirar el rotllo, com fa tothom, que ho fan per amor a l’art, però jo les miro. Al final és la teva música i no pots evitar mirar-ho. Ara, potser, fa un any i mig que no miro quantes visualitzacions té l’EP que vam treure, però quan va sortir era cada dia a veure quantes reproduccions havien pujat, però més que res era per curiositat, per què també està guai veure que la gent escolta les teves cançons. Per aquest nou àlbum no tenim cap objectiu de reproduccions, l’objectiu és aconseguir que alguna discogràfica, mànager, representant ens vegi i a partir d’aquí anar fent concerts i promocionar-nos. 

—Com definiria el nou àlbum? 
—Doncs amb tres paraules: Típico álbum de verano’. Crec que és la millor descripció. Una cosa que fem des de les primeres cançons i que ens encanta com a grup és ser molt descriptius amb els noms, amb els portals i a Tecno-pop barato, ja ho vam demostrar. En aquell treball vam fer pop electrònic fet des d’una habitació amb pocs recursos i el nom no podia ser un altre. I amb aquest àlbum creiem que passa el mateix i hem trobat un títol molt adient. Al final és un àlbum d’estiu que tu et podries posar al cotxe anant de viatge cap a la platja. 

—Què pot trobar la gent en l’àlbum?
—Hi ha sobretot moltes cançons amb guitarra, hi ha un reggae, també per suposat hi ha reggaeton. Hi ha una cançó que té dues parts, la primera part és a capella amb una havanera, que no hi ha res més d’estiu que aquest gènere, però després passa a una part més experimental amb  sons molt càlids i que és el rotllo d’estiu que es diu ‘Alba’, i representa quan surt el sol. Hi ha molts estils, però tots amb aquesta època de l’any.

—A quin públic va dirigit? 
—Està enfocat a gent jove, és música feta per joves per joves, però jo crec que hi ha moltes cançons que són molt per a tots els públics. Hi ha cançons que no tenen un públic objectiu concret, en general és un àlbum per a totes les generacions i per a tots els tipus de gent. Jo crec que li pot agradar a algú que escolti reggaeton, li pot agradar a algú que escolti música experimental.  Jo crec que a la gent que li agrada l’estiu, gaudirà molt del nou àlbum.

—Quin ha estat el procés creatiu? 
—És molt interessant que m’ho preguntis, perquè és una cosa bastant important. En el nostre cas fa dos anys que estem treballant en aquest projecte, però les primeres cançons que tenim compostes per aquest àlbum és que no n’ha quedat cap. El que ha passat és que al maig volíem treure un àlbum de música alternativa, i no vam arribar. Això va fer que decidíssim fer-ne un de nou enfocat a l’estiu i ens ha fet canviar moltes de les cançons. Teníem molt bones composicions que no treure’m en aquest àlbum, sinó que en el següent, perquè no anaven amb la temàtica. Des del meu punt de vista treure el projecte el 8 d’agost és molt tard, però la realitat és que hem compost el 80% de l’àlbum durant l’estiu perquè al febrer no estàvem per compondre cançons d’estiu, va ser a partir de maig i juny quan ens va venir la inspiració de debò.

— Tenen previst de fer algun concert pròximament?
—No, de moment no, perquè volem centrar-nos molt més en la producció que en els concerts. Pensa que per fer un concert l’has d’assajar bastant, i més nosaltres, que ens agrada fer concerts més aviat acústics, que no posar la instrumental de fons i cantar per sobre, que és el que vam fer a la presentació del disc. L’any passat, ja ens va passar, que vam tenir tres o quatre bolos en tot l’estiu, però, clar, no ens sortia a compte passar tot un mes assajant per tres o quatre dies. Tot i que més endavant, sí que farem algun concert per Barcelona, cap a l’octubre o novembre. En aquest sentit, tenim el contacte, d’un professor de la universitat, que en un examen jo li vaig dir que si treia més d’un notable, ens aconseguiria algun concert l’any que ve. Finalment, vaig treure la nota i ara hauria de complir. Pel que fa a Andorra alguna cosa farem perquè tenim el públic i tenim la gent que ens escolta i es mereixen veure’ns en directe. No vull confirmar res, però la idea és que finals d’agost poder fer algun concert acústic i cantar totes les cançons de l’àlbum, un detallet per la gent que ens escolta, que ho valorem moltíssim.