Aquest dijous, el públic de Canillo va tenir l’oportunitat de gaudir de l’espectacle «Sin Ojana», una original creació de Germán López que fusiona magistralment el flamenc amb el circ. Aquesta obra, presentada com a unipersonal, ha captivat els espectadors amb la seva combinació única de malabars, teatre i música flamenca. Després de la seva exitosa actuació, els assistents encara tindran una oportunitat per viure l’experiència aquest divendres. La creació d’aquest espectacle és el resultat de la passió de López pel flamenc i el circ, disciplines que ha combinat amb gran habilitat per oferir una proposta innovadora i carregada de significat.

—Com neix la idea de fusionar el flamenc amb el circ a la seva companyia?
—La companyia és unipersonal. Des de petit he estat un gran aficionat al flamenc, i sempre he tingut a prop referents, tant pel barri com per inquietuds musicals pròpies. Ja una mica més avançat en la vida, al voltant dels 20 o 22 anys, estava estudiant educació social i van aparèixer els malabars a la meva vida. Vaig començar a practicar i això em va portar a altres disciplines del circ. Vaig aprendre aeri i acrobàcia, però el que més m’agradava eren els malabars. Em dedicava a l’àmbit social i educatiu, però sempre vaig tenir una inclinació artística que volia explorar fusionant aquestes dues passions: el circ i el flamenc.

— Quins són els principals reptes de combinar aquestes dues disciplines tan diferents?
—El primer repte és anar a cegues sent una sola persona, ja que la majoria de les companyies que han fusionat ambdues arts eren molt més grans, amb cinc o sis intèrprets i músics. A més, hi ha el repte d’investigar, tant en el malabarisme com en la música. L’espectacle «Sin Ojana» té molt teatre i una història, així que el component social va ser un gran desafiament per afrontar el repte de muntar un espectacle unipersonal.

— Té formació en circ i flamenc?
—No tinc una formació reglada en circ, ha estat més autodidacta, amb cursos i formació contínua. Pel que fa al flamenc, la meva formació ha estat en ball, cant i alguna cosa de música. No em dedico professionalment al flamenc en la seva versió més genèrica, sinó que l’he inclòs en la meva branca artística, fusionant-lo amb les meves habilitats com a malabarista. Des de petit, cantar i ballar flamenc no em semblava estrany, així que simplement ho vaig introduir en un àmbit teatral i circense, afegint també un toc d’humor.

— Quina va ser la principal inspiració darrere del projecte «Sin Ojana»?
—La inquietud artística de saber què es podia fer, com es podia crear un espectacle de circ i flamenc, va ser el que em va moure. La meva passió pel flamenc i el desig de mostrar el meu art d’una manera diferent, amb altres eines que sentia que només jo tenia, com els malabars, l’humor i la passió pel flamenc. Tot plegat va ser la base d’aquest projecte.

— Quins elements del flamenc i el circ es poden trobar a «Sin Ojana»?
—Hi ha un component social molt important. Tant el circ com el flamenc tenen un aspecte nòmada, i a «Sin Ojana» també està present la comunitat gitana. Tècnicament, tenim malabars a compàs, ball amb humor, i una escenografia que fusiona el carisma nòmada de la comunitat gitana amb el circ, a través d’un ‘carromato’ que representa una penya flamenca itinerant.

— Com es fusionen aquestes dues disciplines en l’espectacle?
—L’espectacle es desenvolupa a través d’una trama teatral que parla sobre les penyes flamenques, i es fusionen a través de diferents números de circ, malabars i drama.

— Com va ser el procés de creació de l’espectacle i la seva estrena?
—El procés de creació va ser llarg i ardu, va durar tres anys. Va ser el meu primer espectacle, i tenia la intenció de fer el salt professional que tant desitjava. Just quan va arribar la pandèmia, tenia previst estrenar-ho al juny en el festival Circada a Sevilla, però tot es va tancar. Vaig estar assajant diàriament fins que finalment, a l’octubre, vam poder estrenar al festival. L’espectacle va guanyar el primer premi, cosa que va catapultar la proposta i ens va portar a una gira de quatre anys.

— Com va influir la música original de Raúl Cantizano en la construcció de l’espectacle?
—Moltíssim. En Raúl és un virtuós de la música i del so, amb una gran capacitat per explorar noves tendències i fusions. La seva col·laboració va ser fonamental, utilitzant extractes del seu «calaix de sastre» que vam anar ubicant en els llocs que ens semblaven interessants en l’espectacle.

— Quins són els aspectes més difícils de dominar en el flamenc i el circ?
—El més difícil és conjugar-los en un mateix llenguatge. Com a malabarista i coneixedor dels ‘palos’ flamencs, el més complicat és mantenir les rutines a compàs i els tons mentre canto.

— Com es manté el respecte a la tradició del flamenc mentre experimenta amb noves formes artístiques?
—Al principi hi havia una mica de pudor o por de com es rebria, però l’espectacle, el seu nom «Sin Ojana» significa «sense mentides», es va fer amb total sinceritat. El respecte sempre va estar present durant la creació, i el carisma del circ va ajudar. Després de quatre anys de gira, estic satisfet amb la feina, que crec que respecta i homenatja al flamenc d’una manera fresca i innovadora.

— Quin impacte creu que té l’espectacle en el públic?
—Crec que és alguna cosa exòtica, fresca i que porta molta cultura i història. Encara que l’espectacle toca temes dramàtics pel seu component social, el personatge principal fa que la gent gaudeixi. Espero que funcioni molt bé als llocs on el presentem, incloent-hi Canillo.

— Què han pogut trobar els espectadors a l’actuació a la plaça de Prat del Riu?
—Per començar, han trobat un ‘carromato’ esperant la seva arribada, i a un artista que s’ha obert en canal per compartir la seva història de manera simpàtica i amb ganes de gaudir junts.

— Quin és el futur de la companyia?
—A mitjà termini, m’agradaria acabar el pròxim espectacle i continuar amb el camí de «Sin Ojana» i el nou projecte. M’agrada estar en aquest lloc de fusió d’arts, però a llarg termini no em marco una pauta rígida. El meu objectiu és continuar sobre l’escenari i desenvolupant altres peces artístiques en aquesta línia.

— Com veu l’evolució de la barreja del flamenc i el circ en el futur?
—La veig com una porta de possibilitats. Espero que més gent s’atreveixi a obrir-la, amb el mateix respecte i ganes d’aprendre. Ja sigui des del flamenc, el circ o qualsevol altre camí, l’important és treballar bé, entendre com funciona i gaudir-ho.

— Quins consells donaria als joves artistes que volen combinar disciplines diverses en els seus treballs?
—Que és possible. Els animo a trobar aquestes portes, com jo vaig trobar la del flamenc, i a impregnar-se de tots els possibles vessants. El coneixement és poder, i és crucial conèixer tots els perfils d’un art abans d’embolicar-se en la seva fusió amb un altre.