La plaça Guillemó d’Andorra la Vella acollirà aquesta nit, a les 23.00 hores, el concert de La Pegatina, un dels grups musicals catalans per referència que porta girant a escala internacional des de fa més de 20 anys. Enguany, enceten la seva darrera gira abans d’acomiadar-se temporalment dels escenaris, amb l’objectiu de descansar després de tant temps i reflexionar sobre el camí a escollir. Tot amb la intenció de retornar el 2026, moment en què trauran al mercat un nou disc amb més força que mai.

—Més de 20 anys des de la creació del grup. Com es mantenen en forma?
—Fem el que ens agrada, i això es nota [riu]. A finals d’any farem per primera vegada en 21 anys un descans d’un any o un any i mig, amb l’objectiu que per al 2026 puguem treure un nou disc amb molta més força. A més, també és una forma d’oxigenar la creativitat i la nostra forma de fer. És cert que no hem parat mai perquè no hem volgut, i la gent sempre ens ha donat aquest suport, però hem preferit parar un moment i veure cap a on anem. A vegades, per durar, està bé fer-ho així.

—Per què han decidit fer-ho justament en aquest punt?
—No volíem que la roda acabés sent una rutina a l’hora de compondre i fer coses, ja que s’acabaria convertint en un vici. És una forma sana de dir: «Parem un any, mirem cap on anem i agafem energia per continuar». Quan vam decidir parar un any, la pregunta prèvia era si tothom es veia continuant amb La Pegatina. Tothom va dir que sí, que ens veiem jubilant-nos amb el grup, i que duréssim molts anys. 

—No sé fins a quin punt va ser fàcil prendre la decisió.
—Va ser una decisió fàcil i natural. També hi ha hagut membres del grup que, durant la pandèmia, han sigut pares. Estar tot l’any de gira sense parar és una forma de permetre que aquests companys puguin passar temps amb la seva família.

—Encara queden concerts per endavant abans d’acomiadar-se temporalment, però com ho estan gestionant?
—Estem gaudint molt de la gira ‘Hasta luego Mari Carmen’, que farà parada a Andorra. És una gira que ens porta per tota Europa i Llatinoamèrica. Farem un concert molt especial el 5 d’octubre al WiZink Center de Madrid, amb moltes col·laboracions, i acabarem la gira al desembre a Mèxic. Després, farem nou mesos de vacances i ens ajuntarem per començar a gravar el nou disc de La Pegatina.

—Aquest concert al WiZink suposo que li dona encara més emoció al moment.
—Sí, perquè és la tercera vegada que hi anem. Les entrades estan anant molt bé, i suposem que l’omplirem de nou. Estem molt contents de la rebuda. No només ve gent de Madrid, sinó també de tota la península, incloent catalans i andorrans. Omplir una sala tan gran és espectacular. Això sí, ens faltaria fer un Sant Jordi a Barcelona per fer també un concert a casa nostra [riu].

—El nom de la gira ja és tota una declaració d’intencions. 
—Efectivament [riu]. Mari Carmen ens acompanya des del ‘Viaje’, ja fa més de 10 anys, i és una cançó que molta gent ha fet seva. No només la gent que ens coneix, sinó que a qualsevol festa sempre sona. És una cançó que totes les orquestres toquen i és una forma de dir adéu, de fer la més gran, d’acomiadar-nos amb Mari Carmen.

—Com recorden el moment en què ‘Mari Carmen’ va arribar a ser símbol de Festa Major?
—Quan vam treure la cançó, al disc va passar una mica desapercebuda. Al principi, la gent no li va fer gaire cas, però l’any següent va sortir el videoclip i es va fer molt viral. A partir d’aquí, la gent va agafar la cançó com a símbol de festa. Ara, a qualsevol festa que vagis, l’escoltes.

—Com ha evolucionat la seva música des de ‘Mari Carmen’ fins a les seves darreres cançons?
—Es nota la diferència en tot. A mesura que creixem, ens importen diferents coses, girem per tot el món, i tenim diferents influències que fan que les cançons siguin diferents. Tot i això, el millor és que, fem el que fem, som La Pegatina i mantenim l’esperit de positivisme.

—Aquest és sens dubte el seu tret característic per excel·lència. 
—Exacte, ja sigui pel timbre de veu, la incorporació de les trompetes, l’acordió o la forma de fer, tot el que fem sona a nosaltres, a La Pegatina. Som un grup que ens encanta barrejar moltíssims estils i fer-los nostres. El nostre grup és sinònim de festa i de passar-ho bé, llavors qualsevol estil que fem acaba sonant a La Pegatina.

—Parlen d’estils, però no sé fins a quin punt s’han hagut d’anar adaptant a les noves tendències musicals d’avui dia?
—Ens hem d’anar adaptant no només en estils, sinó en la forma de treure la música. Ara, amb plataformes com Spotify, és millor treure una cançó cada mes que no pas un disc sencer, ja que d’aquesta manera evites que la música es cremi molt ràpidament. El que fem és dilatar la sortida del disc, en comptes de fer una sortida de 10 o 12 temes, fem cada dos o tres mesos una nova cançó.

—Fa unes setmanes van estrenar el seu nou treball, ‘Quan balles tu’. Què ens pot explicar sobre ell?
—És una col·laboració que hem fet amb Muchacho Serviole, un artista de rumba que coneixem des de fa molt de temps. Per altra banda, l’últim que hem tret és un petit EP amb quatre remixs del ‘Mari Carmen’, i l’any passat vam treure un EP amb sis temes en català, i estem molt contents de la rebuda d’aquestes cançons. 

—Feia molt que no publicaven una cançó com a tal. Com ha estat aquesta retrobada amb el públic?
—Després de l’EP hem anat traient més cançons com ‘El Dolce Farniente’ o ‘La Candela’, i la veritat és que estem molt contents de la rebuda de la gent. A més, ens encanta col·laborar amb altra gent i per això traiem temes com ‘Quan balles tu’ amb el Muchacho, o ‘Mucho Mejor’ amb el grup Bombai. A mesura que anem fent festivals i coneixent gent, aquestes trobades es materialitzen en cançons. Una mica no parar, continuar fent i traient.

—Aquesta retrobada amb el públic també es materialitza als escenaris. Què pot esperar el públic andorrà del concert d’aquest dilluns?
—El concert d’Andorra la Vella forma part una gira molt especial, ja que si la gent no ens ve a veure en aquesta ocasió, no ho podrà fer fins al 2026. Serà un gran espectacle i farem un recull de totes les nostres cançons. A part del nostre ‘show’, portem llums, colors, confeti, visuals, attrezzo... Serà una nit molt especial. És un espectacle molt enèrgic i festiu, en el qual coneguin les cançons o no, les podran cantar. Està pensat per a tots els públics,  siguin gent que ens segueix des del principi o només coneguin una o dues cançons. 

—La darrera pregunta és inevitable. Deixen la porta mig oberta a tornar, però quina reflexió final farien sobre aquest trajecte?
—Estem molt agraïts per tot el suport que hem tingut durant aquests anys. Hem viscut moments únics i especials. La decisió de parar un any és una forma de retornar al públic tot aquest amor i continuar donant-li La Pegatina per molts anys més. .