En el cor del món del circ i la moda, Oriol Tomàs, el visionari director de Sublime, ens revela els secrets darrere del seu últim espectacle. Després de l’èxit de la celebració passada amb Andorra Turisme, Tomàs ha tornat a reinventar-se amb una creació que fusiona l’elegància de l’alta costura amb l’espectacle acrobàtic. En aquesta entrevista, desvetllem com una història poètica i visualment impactant s’inspira en el món fascinant del dissenyador de moda, mentre explorarem el procés creatiu i les innovacions que diferencien Sublim dels espectacles anteriors. Una nova aposta i dimensió del circ que transcendeix els límits de la imaginació.

—D’on ve la inspiració del xou?
—Hem volgut aquest any fer una cosa completament diferent perquè l’any passat era més per celebrar la col·laboració Andorra Turisme i Cirque du Soleil, que ja feien una col·laboració de deu anys. L’any passat va ser una celebració, una festa o alguna cosa molt exclusiva. Aquest any hem volgut fer una cosa una mica més poètica, una mica més basada en el tema de la moda, per l’extravagància de la moda, la qual també pot portar bellesa. Vam decidir crear la història d’un dissenyador de moda, una icona de l’alta costura europea que en realitat representa a tots els creadors de tots els temps. L’espectacle explica als espectadors la història d’aquest personatge des dels inicis de la seva feina, des de les primeres creacions fins al final al tancament de la seva botiga. És un espectacle que també fa al·lusió a la riquesa comercial d’Andorra perquè per les vitrines, els aparadors de les botigues, i també pel gust de la roba que es pot trobar també a Andorra.

—Com es va decidir presentar aquesta història?
—És com un llibre amb capítols, una història que es va comptant, i cada capítol és una escena diferent amb acrobàcies aèries diferents i molt espectaculars, però també amb molta manipulació aquest any. A més, els decorats es complementen molt bé amb la música i les llums. Finalment, el vestuari de tots els personatges està molt bé aconseguit i treballat també, perquè és la base del tema d’aquest any.

—Amb Sublim consideres que heu aconseguit diferenciar-vos del que va ser l’espectacle Festa??
—L’any passat, Festa era més ritme, moviments dinàmics, festa i celebració. Aquest any ha estat una història més poètica i que ha girat entorn del món de la bellesa, el refinament. Ha estat una proposta completament diferent. Crec que el que ha rebut l’assistent d’enguany ha estat un sentiment completament diferent de l’any passat.

—Quin diries que és el tret diferencial d’enguany?
—A Sublim he decidit treballar amb un actor que és el protagonista, el dissenyador. Una figura totalment nova, perquè normalment, tots els actors eren acròbates, llavors la història es basava en els acròbates. Aquest any he escollit treballar amb un actor que no és un acròbata, que és un home de teatre, és un pallasso que porta molts anys de carrera també amb nosaltres. A més, ja ha actuat en altres espectacles del Cirque du Soleil. Per aquests motius he volgut treballar amb ell, perquè el que he intentat anar a buscar aquest any és molta humanitat i poesia. Que la gent veient aquest actor pugui entendre verdaderament la història, que no només siguin números d’acròbates un després de l’altre, sinó que sigui un xou molt ben lligat.

—Què hi ha de tu com a director dins de l’espectacle?
—A mi m’agrada molt l’estètica. Soc una persona que poso molta energia en què les coses es presentin d’una manera curada i bonica. M’agrada molt el teatre formal. M’agrada molt la forma, no només la idea. En aquest sentit, hi ha molt de mi. Les escenes són molt estètiques, són molt netes. I també tota aquesta humanitat, poesia i bellesa és una cosa que m’ha agradat sempre i integrar-la en els espectacles que són creació meva.

—Com ha estat el procés que acceptessin des del Circ del Sol la teva proposta, que es desmarca totalment dels altres espectacles?
—Em van conèixer l’any passat i en aquell moment jo ja havia començat a instal•lar una història i aquest any quan m’ho van proposar, jo els he dit que m’agradaria continuar amb aquest fil conductor, tenir una història amb un fil conductor més narratiu. És segur que no són històries complicades perquè amb un espectacle d’una hora amb moltes imatges acrobàtiques tampoc pots fer una cosa que tingui moltes capes. Llavors ho van acceptar amb braços oberts perquè han pensat que la meva idea funcionària amb els números acrobàtics què hem escollit. Ha sigut tot un procés de creació. Ha començat amb una idea i després hem anat afegint coses i després hem anat treballant amb els col·laboradors creatius. Evidentment, un espectacle d’aquesta dimensió mai el crees sol, el crees amb els altres. Aconsegueixes fer com una família, en què la comunicació és clau i has d’intentar entendre el que l’altre creatiu té al seu cap i parlar per veure com les idees es poden fusionar.