La plaça Guillemó d’Andorra la Vella acollirà demà, a partir de les 23.30 hores, el concert d’Akelarre, un grup català de versions compost per quatre noies joves com són la Sònia, l’Anna, la Mireia i la Sara. Totes elles han encetat enguany la seva segona gira, amb 40 concerts programats en els quals esperen fer vibrar al públic amb ‘temazos’ que van des de Rihanna fins a Figa Flawas, passant per Nathy Peluso o Gloria Gaynor.

—Per a tots aquells que no les coneguin, com definirien ‘Akelarre’?
—Sònia: ‘Akelarre’ sorgeix de la il·lusió de fer un grup de noies. Totes quatre som cantautores, sempre hem fet música, i per sort cadascuna té un paper en la banda on es defensa al 100%. Em sabut trobar la manera de compenetrar-nos. A més, el nom de la banda ens va semblar molt ‘guai’ des d’un principi, pel significat que té. Sempre s’ha dit que les dones som una mica bruixes, i ara ho serem, però també xules i poderoses [riu]. Tenim el mateix dret i força que qualsevol grup d’homes, i volem marcar la diferència i animar a altres dones a crear el seu propi grup de música. Els grups de dones catalanes són comptats i això no és normal.

—Imagino que aquesta manca de grups composts per noies potser els va fer créixer sense referents en la indústria.
—Mireia: Exacte, nosaltres ens centrem més en l’empoderament femení com a tal. Busquem que hi hagi més dones a l’escenari i que les nenes petites ens vegin i tinguin de referents dones músiques. S’ha de normalitzar aquesta situació, encara no es pot comparar amb el nombre de grups d’homes que hi ha i falta molt per créixer. Esperem que arribi una igualtat. 
—Sònia: Som molt diferents entre nosaltres i això fa que et puguis sentir identificada amb qualsevol de les quatre. Volem donar esperança a les nenes que, com em passava a mi, veia això com un somni impossible. Que vegin que sí que és possible dedicar-te al que t’agrada.

«No tenim un estil molt definit, sinó que al final tot el que toquem als concerts són ‘temazos’

---

—En aquests dos anys, s’han trobat amb alguna situació discriminatòria?
—Mireia: Hi ha hagut situacions que ens han costat una mica de gestionar. A vegades arribem a un concert i de primeres, se’ns infravalora pel fet de ser quatre noies joves. Després de tocar ja sí que venen els agraïments i les felicitacions, però primer hem de demostrar que som vàlides a sobre l’escenari. Ens hem trobat amb diferents situacions micromasclistes que estan totalment fora del feminisme i del respecte, i que esperem que en un futur estiguin normalitzades. Tots som persones i s’ha de valorar per igual, sense cap mena de discriminació.

—És cert que sembla que cada cop imperen més els grups de versions dins la indústria musical.
—Anna: Com han explicat les meves companyes, a ‘Akelarre’ som totes noies, i això ja és un tret molt distintiu a l’hora de comparar-nos amb altres grups. Sí que hi ha bandes formades només per noies, però potser tenen un repertori més acotat i només toquen cançons representades per altres noies. Nosaltres acabem tocant hits de tots els temps i, a la vegada que fem les versions, també fem un show amb moltes coreografies. Hauria de ser molt estrany que el públic no conegui els temes que toquem, perquè són molt coneguts per la gran majoria. El millor que tenim és que si vens a veure un concert nostre fliparàs amb tot l’espectacle [riu].

—Quins són aquests ‘hits’ que podem trobar al seu repertori?
—Anna: No tenim un estil molt definit, sinó que al final tot el que toquem són ‘temazos’. Pensem que és l’objectiu de tots els grups de versions, el fet de voler que el públic estigui saltant tota l’estona i gaudint al 100% durant el concert. Nosaltres tenim un rollo més urbà i per aquesta temporada, per exemple, hem afegit un tema de la Nathy Peluso que combinem amb algun altre de la Rihanna i ho acabem empalmant amb ‘Mussegu’ dels Figa Flawas [riu]. Tot això pot no tenir cap mena de sentit de primeres, però realment els enllaços dels medleys acaben tenint molta coherència i és un fet positiu que transmetem des de l’escenari. 
—Mireia: Volem que el repertori sigui ampli per al públic i que gaudeixin. Busquem els referents dels hits que ho estan petant actualment i li donem la gràcia que som quatre noies amb molta energia.

«Som molt diferents entre nosaltres i et pots sentir identificada amb qualsevol de les quatre»

—La part de la dansa és molt present als seus concerts, segons expliquen.
—Sònia: A banda de cantant, jo també soc ballarina i em sembla molt important la posada en escena i el fet de connectar amb el públic. M’agrada donar-ho tot al màxim, però crec que al final el fet que sigui fàcil gaudir del nostre concert és perquè a les quatre ens encanta el que fem. Totes tenim alguna cosa que fa que el grup camini, la Sara per exemple és una bèstia amb la bateria. No saps el que costa trobar una noia que sigui bateria i toqui com ho fa ella. La Mireia amb la guitarra també és increïble, i l’Anna és l’alegria del grup. Sempre està al 100% i ens fa riure a totes. Estic molt feliç de les noies amb les quals estic compartint grup.

—Ara arriben a Andorra la Vella amb la seva segona gira, ‘Supernenes 2024’. Com està funcionant aquest segon projecte?
—Sònia: Estem rebent un feedback increïble des del principi, el públic està molt entregat. En acabar el concert, ens ve tan gent que ens toca de prop per dir-nos que els ha agradat, com també gent de fora que diu que s’han quedat perquè els hem omplert. Ens demanen fotos, firmes… He firmat fins i tot una porteria, és surrealista [riu]. Ens omple moltíssim poder connectar amb el públic i crec que és el més important que hi ha. Tenim molta sort de poder comptar amb aquest feedback, més tenint en compte que és la nostra segona gira, i estem cada dia aprenent per millorar.

—Una segona gira que imagino que també implica més pressió i respecte.
—Sònia: Ja el primer any vam flipar pel fet de tenir 30 concerts i vam estar molt agraïdes, però és que aquest any tenim més de 40. Hi ha respecte i també una part de pressió, però és veritat que entre nosaltres hi ha tan bon rotllo que si ens veiessis després del concert no pensaries que som les mateixes que estàvem a dalt de l’escenari [riu]. A les nostres xarxes mostrem sempre les dues cares de la moneda, perquè la gent entengui que malgrat que és molt guai fer concerts i tenir un públic connectat amb tu, també som quatre ties que fem el que podem amb les eines que tenim. Sembla fàcil, però no ho és.

—La darrera pregunta és inevitable. Hi ha sobre la taula la idea de començar a treure les seves pròpies cançons?
—Anna: No sé si això es pot dir, però estem treballant i cuinant bastants temes propis. Realment no estan acabats ni perfectes per presentar-los, però estem en un procés de començar a compondre tantes cançons com ens surtin i que puguin agradar-nos tant a nosaltres com al públic. Tampoc ens plantegem deixar de tocar versions, això sí, però estem molt contentes. Som temes molt diferents entre ells, ja que tampoc volem dirigir-nos a un públic concret, llavors la gent es podrà trobar cançons pop, bachata, etc. Ja anirem veient [riu].  .