Mari Martínez ha fet història al convertir-se en la primera esportista andorrana a guanyar una medalla d’or en uns Jocs Europeus de Trasplantats. En aquesta edició de la competició, celebrada recentment, Martínez ha aconseguit no només un, sinó dos ors en les competicions de ciclisme: la cursa de 5 km i la ruta de 30 km. Aquests èxits no només compleixen amb escreix els objectius esportius que s’havia marcat l’atleta, sinó que també contribueixen a visibilitzar la realitat de les segones oportunitats que poden oferir els trasplantaments d'òrgans. A través dels seus triomfs, l'atleta -trasplantada de ronyó- ajuda a conscienciar sobre la importància de la donació d'òrgans, una acció que fa possibles històries de superació com la seva. En aquesta entrevista, Mari Martínez comparteix la seva experiència als Jocs i reflexiona sobre el significat d'aquests assoliments tant per a ella com per a la comunitat de trasplantats.

- Segona vegada que participa en els Jocs Europeus de Trasplantats (2019) i ho fa amb or en les dues proves en les quals participa. Quin balanç en fa?
Fa quatre anys vaig participar per primera vegada en un Mundial i ara fa dos que participo en l'Europeu. A les dues anteriors participacions vaig guanyar medalles de plata, i en aquesta he fet or. Les dues vegades que vaig aconseguir les medalles de plata, a la classificació vaig estar per darrere d'una noia trasplantada de ronyó de la Gran Bretanya, és una dona superforta. En la competició d'enguany, ella no ha assistit. La veritat és que estic contenta. És cert que és especial fer un or, però és més especial tot el que comporta al voltant d'aquesta competició.

"[Els Jocs Europeus són importants] per fomentar la donació i també la part que fa esport entre trasplantats"

- Com van ser els dos dies de competició?
Feia moltíssima calor, i la veritat és que vaig donar el cent per cent i vaig acabar molt esgotada. Dimecres va ser la prova de contrarellotge de cinc quilòmetres, va ser al Circuit d'automobilisme d'Estoril, Portugal, i va ser una prova en què surten els esportistes cada minut. El que fa que no tinguis referència de les altres esportistes, per tant, has de fer cinc quilòmetres al cent per cent, perquè no saps si t'estan retallant en temps les altres esportistes. Per sort, vaig fer el menor temps. En referència a la competició del dijous, era la de trenta quilòmetres i va ser en grup, amb tot el pilot de noies, al mateix circuit. Feien unes ratxes de vent molt fortes, que no m'atrevia a escapar-me perquè sabia que en segon lloc anava una noia molt forta. En aquest sentit, he volgut anar amb tot el grup, anar rodant i protegint-me molt del vent. L'estratègia també ha sigut anar conservant camps, perquè també estava cansada del dia anterior. A l'última pujada ens la vam jugar, l'austríaca va començar a tirar, per sort em vaig poder enganxar a la seva roda tota l'estona i a l'esprint de l'última recta, la vaig passar.

- Va ser trasplantada de ronyó, quina importància ha tingut per a vostè la bicicleta en tot aquest procés fins a arribar a avui dia?
Jo vinc del món de l'atletisme, havia competit, havia representat el país en diferents Europeus també i, fins i tot, havia fet salt de perxa. Però en aquest sentit ja vaig pensar que després del trasplantament no podria continuar amb el salt de perxa, però continuava corrent. És quan vaig conèixer la meva parella, el Miguel, ell feia ciclisme i em va ensenyar aquest món. Jo vaig començar llogant una bici, després comprant-me una i fent molts quilòmetres. D'això jo diria que ja fa uns nou anys.

- Vostè és a Andorra el que els Jocs a Europa, una plataforma de visibilitat per fomentar l'esport entre les persones que han rebut trasplantaments d'òrgans. Se sent en aquest paper?
Sí. A escala mundial existeixen els Mundials de Trasplantats i pel que fa a Europa, aquests Europeus, que també són de trasplantats i de gent que fa diàlisi. En l'últim cas, els participants dels Europeus s'han de dialitzar a hospitals aquí durant aquesta setmana. D'altra banda, és una plataforma molt important per fomentar la donació i també la part que fa esport entre trasplantats. A més, és important també per un tema d'agraïment i de visibilització social d'aquest agraïment i de veure que gràcies a aquestes donacions hi ha moltes persones que viuen amb qualitat i amb un agraïment constant a aquest gest tan solidari.

- Una tasca similar és la que fan amb l'ATIDA, de la qual vostè és cofundadora. Ens podria ampliar una mica més totes aquestes funcions?
Soc la cofundadora i secretària d'ATIDA. Des del 2016 vam crear l'associació i els nostres objectius són, i continuen sent els mateixos avui dia, és ajudar a persones que estan en espera d'un trasplantament. També a les persones i les seves famílies a passar per aquest dolorós procés. Des d'ATIDA els ajudem en casos com per exemple, l'hotel a Barcelona quan t'han d'operar o coses similars, burocràcia a la CASS, o simplement un cafè i parlar per fer una mica de teràpia entre nosaltres. D'altra banda, promoure la donació d'òrgans, agrair i fomentar l'esport i, sobretot, el tema que aquí a Andorra no existeix la donació, llavors, lluitar perquè al final s'aconsegueixi. A més, tota aquesta part que fem d'anar parlant amb el Ministeri de Salut, d'insistir en el fet que s'ha de fer i que s'ha de fer de pressa. El tempo que està marcat és fins al 2027. Evidentment [Govern] té el seu punt de vista com a autoritats, però nosaltres, des del punt de vista de persones que veiem que estan esperant un òrgan, perquè ens sembla molt fins al 2027, tenint en compte que la llei es va aprovar el 2018.

"Vull sortir i gaudir el mes d'agost [...] Està l'opció que puguem assistir al Mundial 3D el 2025"

- Forma part de l'Andona Racing, una iniciativa també molt important al país que està assolint molt bons resultats. Quin balanç en fa en aquest sentit?
Formar part de l'Andona Racing és una experiència molt positiva per al meu creixement esportiu. Tinc tot el suport de la junta i de totes les noies d'Andona Racing. Tot i que no pugui tenir el nivell que tenen elles, sí que tinc l'esforç, el sacrifici i la lluita de competir i anar millorant, això és el que valoren molt. Dins del meu nivell, de la meva categoria i tot el que volem fer, elles ho valoren com un fet molt positiu.

- En l'àmbit esportiu, quins objectius es marca a curt termini?
Descansar una mica, a part d'entrenar sense sèries i sense watts -unitat de potència en ciclisme que mesura la taxa de treball fet-. Simplement, sortir i gaudir el mes d'agost i després ja veurem. També està l'opció que puguem assistir al Mundial 3D el 2025.