La plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria acollirà el pròxim dilluns, a les 22.30 hores, el concert de Figa Flawas, el duet català que enguany enceta la seva segona gira. Amb ella, el Pep i el Xavi presenten en directe al públic el seu darrer àlbum, ‘La Calçotada’, i el seu tema recentment estrenat, ‘La Marina Sta Morena’.

—El 4 de juliol van estrenar el seu nou tema, ‘La Marina Sta Morena’. Què ens poden explicar sobre ell?
—És una cançó que vam fer per divertir-nos molt, no donant-li cap transcendència ni al contingut ni a la forma. L’origen va ser una amiga nostra que es diu Marina i que està molt morena [riu]. Ja havíem tret disc aquest any i la teníem guardada, però vam decidir treure-la ara sense cap pretensió, només per això de veure si sonava la flauta i ens trèiem el ‘bitllet’ d’estiu. Va funcionar superbé a TikTok i està agradant moltíssim.  

—Les xifres parlen per si soles. Ho estan petant.
—Està sent brutal [riu]. Ja hem transcendit la frontera del català, hi ha molts tiktoks de gent d’arreu d’Espanya que inclús estan fent servir la cançó fora del seu context. Als concerts també està funcionant moltíssim, quan estem a l’escenari veiem inclús que hi ha gent entre el públic que està ballant la coreografia del Tiktok. 

—Com definiria el tema? Té el segell propi dels Figa Flawas, però també aquest tret distintiu que sempre hi és present.
—El definiria com una broma. No hi ha res profund a dir en la cançó, llavors és molt divertida. Nosaltres ens ho passem molt bé cantant-la. Té aquest punt de dramatisme de convertir l’estiu en un melodrama, en el qual passes de la tristesa a la pujada en només un segon. És pura xerinola, com si estiguessis de festa.

—Costa trobar aquest punt intermedi entre la tristesa i l’alegria?
—Inevitablement, sempre ens movem en aquest punt perquè és aquí des d’on fem la música. Les coses que més ens mouen acostumen a ser coses molt tristes i també molt divertides, com una tragicomèdia. Quan barreges els dos conceptes, trobes aquests camins de muntanya russa que a nosaltres, personalment, ens encanten. Quan et poses a investigar musicalment a l’hora de crear, t’acabes divertint molt.

—Al gener també van llançar al mercat el seu segon àlbum, ‘La Calçotada’.
—És una obra que ens ha portat molts mals de cap, però ha valgut la pena per la transcendència que hem tingut arran d’ella. És part del nostre caràcter, la gent ja ens coneix com ‘Els de la calçotada’. A través d’aquest disc hem reunit la feina de molt temps, no només la dels tres mesos que hi va haver entre el final de la gira anterior i el llançament de l’àlbum sencer, sinó que és un recull de tot en el que hem estat treballant en els últims anys.

—Dins d’ell recullen molts estils diferenciats.
—Quan ens vam posar a treballar, vam veure que tot estava anant cap a la direcció de crear un món propi. ‘La Calçotada’ havia de ser aquell espai on fotre-ho tot i estem contents perquè és una obra que resumeix tot el que ens agrada fer, amb molts estils diferenciats i un recorregut de tota la nostra carrera des de finals del 2022 fins al moment de l’estrena. Estem molt orgullosos.

—Hi ha pressió en començar a comptar amb aquest posicionament dins del gènere urbà català?
—Crec que d’alguna manera, el que més ens ha posicionat fins ara han sigut més els singles que no els àlbums com a tal. Per als mitjans és molt més llaminer i capta més l’atenció, però el que ens fa entrar al gènere i crear-nos un nom són els singles. Al final, la publicació de l’àlbum passa i molta música es queda en el tinter, perquè la gent ja no la consumeix de la mateixa manera.

—Com a artistes, com pal·lien això?
—En tot moment ho sabíem, i per això era una oportunitat d’experimentar molt més. Volíem ser més arriscats, sabent que alguns temes només arribarien a un cert tipus de públic i que després hi hauria gent a la qual li molem tant que volen escoltar-ho tot. Ens interessa saber que li agrada al públic, però també jugar amb tot el que se’ns ocorri, i no volíem centrar-nos només en la mateixa fórmula que saps que funciona i ho repeteixes constantment. 

—Quin diria que són aquests temes que potser se surten una mica de la ‘norma’?
—Doncs mira, ara per exemple se m’ocorre ‘As vent’, que és un tema que barreja el hip-hop i el rap, amb uns sons més habituals als Estats Units i que aquí estan molt a l’underground. També està ‘Filet’, que és una bossa nova gravada completament en acústica, o ‘La Salsa’, que la vam gravar amb músics que entenien d’aquest estil.

—És el que parlàvem abans, engloben molts pals en un mateix àlbum.
—Totalment. Han sigut molts mesos angoixants per veure com ho encaixavem tot. Havíem de trobar la manera que tot aquest conjunt tingués un sentit i no que fossin cançons totalment diferenciades. Ja no només per la varietat de sons, sinó també per la varietat de gent amb la qual hem col·laborat. 

—Figa Flawas es caracteritza sempre per aquesta varietat?
—Tenim una manera molt particular d’entendre la música d’avui dia, no som un combo musical format per un bateria, un guitarrista, etc., on cada instrument té el seu lloc definit. Nosaltres treballem amb l’ordinador, a través de pluggers, samples... Pots trobar tots els sons que vulguis.

—Què pot esperar el públic de Sant Julià de Lòria del concert de dilluns?
—Per a qui ens conegui, el que pot esperar com sempre és la nostra millor cara, oferint la millor festa. I per a qui no ens conegui, els volem sorprendre i que se’n vagi a casa amb un altre xip. Nosaltres estem molt contents veient el feedback de la gent i com gaudeixen molt en els concerts i en tots els nostres projectes.

—Parlant de projectes... alguna pista sobre què serà el següent?
—Ara estem bastant enfocats en els directes i els concerts, tot i que ja anem meditant cosetes per al futur. Encara no tenim una idea concreta, així que de moment a continuar treballant a l’estudi [riu].